14.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 15.06.2023 - 09:28
No s’haurien pensat mai que un dia de futbol amb els amics acabaria desembocant en un greu atac feixista. On? A Sòria, Espanya. Ja fa més de dues setmanes que Ion Aranburu Sánchez (Sant Sebastià, 1979) roman ingressat en coma a la unitat de vigilància intensiva (UCI) de l’hospital de Burgos amb el crani trencat, ferides a l’esquena i l’orella i contusions i ferides greus a la cara.
El dia 27 de maig, Aranburu va ser agredit en un bar per desenes de radicals ultradretans durant la prèvia del Numància-Cornellà. Amb ell, en el moment de l’agressió, hi havia Juanjo Zubiria (Lasarte-Oria, Guipúscoa, 1974). Feia mesos que ambdós havien planificat de reunir-se aquell dia a Sòria amb uns amics de Cornellà de Llobregat. Aranburu hi té un amic, d’origen donostiarra, que hi viu i és seguidor del Cornellà. “Quan el Cornellà va jugar contra el Sanse [el filial de la Reial Societat] a Sant Sebastià vam decidir de trobar-nos a Sòria amb el pretext del partit contra el Numància, atès que si fa no fa ens quedava a mig camí a tots.”
Soria en estos momentos. Previos del partido entre el Numancia – Cornellá pic.twitter.com/PphlCIQ540
— El Fútbol Modesto🎥🎙️ (@Elfutbolmodsto) May 27, 2023
Zubiria i Aranburu no van arribar a Sòria gaire d’hora. “Vam arribar-hi a la tarda. Vam menjar pel camí, i ens vam reunir amb els nostres amics catalans cap a les 17.00, en un bar que anomenaven el Xinès. L’ambient era bo, no hi havia cap problema.” Però va ser aleshores que algú es va acostar al grup i els va informar que el grup d’extrema dreta Orgullo Numantino havia organitzat un espectacle de braus al qual també assistirien ultres de Saragossa i de Madrid. “En un primer moment ens ho vam prendre una mica de broma, però al cap de poca estona uns altres clients del bar –entre els quals hi havia un home navarrès– ens va dir que anéssim amb compte perquè ens tenien clissats.”
En un extrem del carrer de José Tudela hi havia els afeccionats del Cornellà, entre els quals Aranburu i Zubiria. En un bar a l’altre costat del carrer hi havia els radicals d’extrema dreta. “De sobte, vam veure des de la terrassa desenes d’encaputxats, armats amb bastons i pedres, que venien a atacar-nos… Vam entrar dins el bar tan de pressa com vam poder. Van capgirar les taules, van fer una trencadissa de vidres i van començar a apallissar la gent… I pensa que al bar també hi havia nens. Quan vam entrar per a refugiar-nos-hi es va fer un tap i el Ion, en veure que no podia entrar, va restar fora, a la terrassa. Jo, que sí que vaig poder entrar dins el bar, en vaig perdre la pista i ja no en vaig saber res més fins que el vam trobar inconscient al carrer.”
És per això que Zubiria no pot aportar gaires detalls sobre l’agressió contra Ion Aranburu. Sí que té clar, tanmateix, quina mena d’agressió van rebre els seus amics. “Els atacants van ser uns seixanta, la majoria dels quals encaputxats i armats amb bastons, pedres i ampolles. Van baixar d’un autobús, van atacar-nos, van tornar a pujar al vehicle i tot seguit se’n van anar.”
Zubiria va ser testimoni de primera mà de la tensió i les destrosses dins el bar. Tant els nens com els adults, diu, van passar molta por. Quan la situació es va calmar, el grup va sortir del bar i va anar cap on hi havia Aranburu. “Era estès a terra, envoltat de quatre policies. La policia va començar a preguntar-me de seguida què hi fèiem, allí, dos amics de Sant Sebastià. Què passa? Nosaltres som afeccionats de la Reial Societat, de la grada antifeixista Bultzada. Amb aquest detall en van tenir prou per a fer-se una pel·lícula: dos malfactors de la Bultzada havien vingut a cercar brega i la cosa havia acabat així. Però que ningú no s’equivoqui: nosaltres vam anar a Sòria amb uns amics a passar el dia i uns feixistes ens van atacar.”
Després de l’agressió, Aranburu va ser traslladat a l’hospital de Sòria, però els metges aviat van veure que les ferides que tenia eren greus i el van enviar a Burgos. “Va venir el metge i ens va dir que tenia el crani trencat, ferides a l’orella i traumatismes per tota la cara. Ens va dir que primer li havien clavat un cop al cap i que, ja inconscient, havia caigut a terra. Tenia destrossada la part posterior del crani i presentava quatre hematomes a la cara. El metge ens va dir que si hagués caigut tan sols tindria un cop davant o darrere, o bé dos a tot estirar. Era evident que li havien pegat, però era difícil de saber amb què: amb un bastó, una pedra… qui sap.”
Crític amb la policia
Zubiria és molt crític amb l’actitud de la policia. En el primer atestat, els agents van dir que Aranburu havia quedat ferit lleu, tot i que era evident que l’agressió havia estat greu. A parer seu, destinar una sola patrulla per al partit és difícil de justificar. Alhora, considera incomprensible que tres grups d’extrema dreta poguessin fer una reunió d’aquella magnitud sense que la policia en sabés res. “Va ser un atac organitzat: els feixistes han anat contra els catalans i han acabat enxampant un basc.” S’ha obert una investigació arran de l’agressió, i Zubiria ja ha estat cridat per a una sessió d’identificació en grup. Els advocats dels agredits, que fa poc que han tingut accés als detalls de la investigació, estudien ara com enfocar el cas. “Ells ho veuen clar: això ha estat un atac organitzat molt greu en què els feixistes gairebé han mort una persona. No ha estat un enfrontament sense més ni més.”
Ion Aranburu continua en coma. Va ser operat fa poc per a extirpar-li un fragment del crani a fi d’alleugerir-li la pressió sobre el cervell. Encara està intubat i en estat greu, tot i que ja li han retirat la sedació. A Zubiria, el cas li recorda l’atac contra Aitor Zabaleta –tot i que aquesta vegada ha estat contra afeccionats catalans d’un equip petit. L’agressió ha deixat atemorits els seguidors del Cornellà, un equip de la primera federació que mou pocs afeccionats en els desplaçaments. Familiars i amics han fet una crida a concentrar-se avui a les 20.00 a la plaça de Gascunya de Sant Sebastià per denunciar l’agressió.
Aquest article es va publicar originalment a Berria.
