09.04.2025 - 21:40
Quan les associacions memorialístiques diuen que la guerra continua, no ho fan per crear una alarma sensacionalista. És perquè, d’ençà de la victòria franquista, encara hi ha pels carrers vestigis d’un trauma que és intergeneracional. Els símbols, sovint, ho representen tot. I que a Palma hi hagi un monument de vint-i-dos metres d’alt que enalteixi el règim franquista és motiu prou clar perquè les associacions de les víctimes de la matança franquista posin aquest crit al cel. La guerra no acabarà fins que es tanquin totes les ferides.
Aquest dimarts, l’Ajuntament de Palma, a la batuta de PP i Vox, va decidir de protegir encara més el Monument a les víctimes del creuer Baleares, conegut com a Monument de la Feixina. D’ençà del 2006, Memòria de Mallorca ha batallat per esbucar-lo. Però aquest somni sembla avui una mica més lluny. La gerència d’Urbanisme va començar els tràmits perquè tingués la màxima protecció del catàleg municipal de béns protegits. Això s’afegeix a la protecció que el Consell de Mallorca li va atorgar com a bé catalogat, el 2023. “No ho entenem. A un monument franquista se li ha de llevar la catalogació, no posar-la-hi. Saben perfectament què és el monument, tothom sap què representa”, diu Maria Antònia Oliver, portaveu de Memòria de Mallorca.
El PSIB disfressa el monument
Tornem enrere. El 2010, una cinquantena d’entitats, impulsades per Memòria de Mallorca, van insistir a demanar la retirada del monument feixista. En aquell moment, el PSIB comandava a Cort. La batllessa Aina Calvo tampoc no va acceptar d’esbucar-lo i, per adequar-lo a la llei espanyola de memòria –a les Illes encara faltaven anys perquè s’aprovés la norma–, va decidir d’eliminar els elements franquistes del monument i “reconvertir-lo” en un monument de reconeixement a totes les víctimes de totes les guerres. Una solució que va ser l’excusa perfecta perquè els jutjats l’acabessin protegint.
“Segons ells, se li va llevar el significat franquista, però la resposta de la societat no ha estat aquesta. No han aconseguit la concòrdia”, assenyala Oliver. Al text eliminat es llegia: “Mallorca a los héroes del crucero Baleares. Gloria a la marina nacional. Viva España.” Ara s’hi pot llegir una inscripció en català, castellà, anglès, alemany i francès que hi diu: “Aquest monument va ser erigit l’any 1948 en record de les víctimes de l’enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures. Palma 2010.”
“Ni és un monument de pau ni un monument de totes les guerres. Al contrari, ha aixecat més enfrontaments. El que volem és que es retiri”, subratlla Oliver. Ella demana que, si no s’hi pot fer res, es retiri aquesta nova placa que va fer que Memòria de Mallorca trenqués relacions amb l’equip de govern municipal: “Que s’expliqui què és. Si no es pot esbucar, que hi posin la veritat, perquè el disfressen d’una cosa que no és.”
S’inicien els tràmits per esbucar-lo
Després del mandat de Calvo, durant el de Mateu Isern (PP), no s’hi va fer res. De fet, Isern aplaudia la decisió de la seva predecessora. Era evident que el monòlit no s’esbucaria mai mentre el batlle fos del PP. Però el 2015, l’Ajuntament de Palma –i empès sobretot per Més en aquesta decisió– va decidir de comprometre’s a esbucar-lo i va començar-ne els tràmits. El PP, primer, va intentar d’aturar-ho instant que es declarés la Feixina bé d’interès cultural, cosa a la qual la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca va dir que no. En aquells moments la demolició es veia més a prop que mai, i s’especulava que fos durant la primera meitat del 2016.
De fet, l’abril del 2016 es van aprovar els plecs per a la contractació de la demolició. Però el procés es va acabar allargant més que no es preveia. L’associació ARCA va posar-hi un recurs perquè deia que tenia valor patrimonial –és en el que s’ha centrat la justícia en cada sentència. S’hi va afegir l’associació Veïnats de Santa Catalina, de qui Oliver diu que realment són entitats d’extrema dreta que volen mantenir el monument.
I el juliol del 2017 encara continuava la tramitació de l’expedient, que ara Cort volia fer pel tràmit d’urgència, fins que els jutjats van decidir, el mateix estiu, de mantenir les mesures cautelars que impedien de continuar per aquesta via d’urgència. Un any més tard, l’estiu del 2018, la demolició del símbol feixista continuava essent un misteri: el Tribunal Superior de Justícia de les Illes va mantenir la catalogació del monument fins que no hi hagués cap sentència ferma sobre el recurs presentat per ARCA, que també volia preservar el monument.
Primera sentència
No va ser fins el 2020 que el jutjat de Palma va decidir que el monòlit s’havia de protegir. Va ser la primera sentència, que després cada tribunal va avalar: un any més tard, el TSJIB ho va confirmar: la Feixina era un bé catalogat. A més, tampoc no va admetre els recursos de Memòria de Mallorca el 2022, per la qual cosa van recórrer al Tribunal Constitucional espanyol, que també va decidir de protegir el monòlit. El 2023 el consell insular, ja en mans de PP i Vox, executava la sentència judicial per catalogar el monument, i ara l’Ajuntament de Palma ha fet una passa més endavant.
“Hi ha eminències que diuen que el monument no té cap valor. No podem tenir un monument que honori persones que han fet crims de guerra. Al vaixell també hi havia nazis”, recorda Oliver, que insisteix que el canvi de significació que va fer el govern de Calvo va significar “banalitzar el franquisme, com si tots fóssim germans”.
Judicialment, Memòria de Mallorca ja no hi pot fer res. Sobretot, ara que l’Ajuntament ha decidit d’atorgar-li la màxima protecció. El monument feixista està escudat per tots costats.
És al cens de simbologia franquista que la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics va fer, seguint la llei de memòria de les Illes aprovada el 2018. I ara la petita esperança és que el govern espanyol l’inclogui en el seu cens, de la llei del 2022. És la primera cosa que hauria de passar per poder fer alguna acció, però Oliver no és gaire optimista, atès que considera que el govern espanyol ha menystingut les Illes en la qüestió de la memòria democràtica, tot i ser-ne pioneres.
Història del monument
El monument a les víctimes del creuer Baleares, obra de Francesc Roca, Antoni Roca i Josep Ortells, va ser inaugurat el 1948 per Franco. Homenatjava 788 tripulants del creuer ofegats en el naufragi del vaixell durant la guerra, que participava en la protecció d’un comboi de la Itàlia de Mussolini. Va ser el diari Última Hora que, dies després de l’enfonsament, va promoure’n la construcció al parc de la Feixina tot recaptant “donacions populars”. “Eren donacions forçades. Si no aportaves, el veí et mirava malament. Que contin la història ben contada”, matisa Oliver.
Després de la mort de Franco, la Feixina es va erigir en punt de reunió habitual de feixistes. De fet, Vox ha anat fent mítings de campanya davant el monument. El 2023, amb la presència de Santiago Abascal.
Per Oliver, “és molt esgotador i frustrant” haver de lluitar tants d’anys per poder esbucar un símbol que els alumnes del CEIP Jaume I –just davant el parc on se situa– han de veure cada dia. “La simbologia és brutal. És molt mal de fer llevar el caràcter i la càrrega que té. Per això ho fan”, sentencia.
