26.10.2023 - 19:50
Poques vegades s’esdevé un fenomen com el d’ara. Entre Catalunya, el País Valencià i les Illes, s’han generat 177.000 llocs de feina durant els mesos d’estiu –amb una bona temporada turística allargada per les bones temperatures–, una xifra que representa el 85% del total de l’estat. Això també és conseqüència del fet que l’altra gran comunitat turística de l’estat, Andalusia, presenta una baixada mínima en l’ocupació. Però més enllà del fet estiuenc, observem que, aquests darrers quatre trimestres, les tres comunitats catalanes n’han creat més de 300.000, que representen el 43% de tot l’estat. Un percentatge molt superior a la seva participació en l’ocupació total estructural, que és del 32%. Això vol dir que els creixements han estat millors que la mitjana estatal. En termes anuals, destaquen el País Valencià, amb gairebé un 6%, i Catalunya, amb un 4,4%. Les Illes es queden amb un 3,3%.
Aquestes dades, que parlen català, han fet que el trimestre hagi estat bo, en termes laborals, a escala estatal. Javier Blasco, director d’Adecco Group Institute, deia aquest matí: “Les dades d’ocupació són interessants, són molt bones. En situació complexa, l’acumulat dels tres primers trimestres dóna un augment de l’ocupació més del doble que l’any passat, amb l’economia que creix menys”. Efectivament, aquest és el punt més significatiu. L’economia no creix tan de pressa, però, en canvi, repunta el ritme d’ocupació.
Així, durant el tercer trimestre de l’any, es van crear 209.100 llocs de feina a tot l’estat espanyol, cosa que eleva el total d’ocupats a la xifra històrica de 21.265.900, i es va confirmar una tendència d’acceleració en la creació d’ocupació fins al 3,51% anual. Aquest darrer any, el creixement de l’ocupació ha estat de 720.000 persones, principalment com a assalariats, al sector privat i a temps complet. Tres aspectes que són positius. De la diferència entre l’evolució del treball i el PIB, se’n pot deduir que les feines que s’han generat produeixen poc valor afegit, de la qual cosa no podem estar gaire cofois. Però…
Hi ha un fet que no és habitual en un tercer trimestre, i és que l’atur també pugi. En aquest cas, a escala estatal, ha pujat de 92.700 persones, xifra que eleva el nombre total de desocupats als 2.855.200, i la taxa d’atur, a l’11,84%. Això trenca la forta tendència a la baixa registrada el trimestre passat. Segons Valentín Bote, director de Randstad Research, “aquest comportament de l’atur reflecteix certs símptomes de desacceleració en el mercat laboral que, molt probablement, continuïn l’últim trimestre de l’any, en què sí que és freqüent de trobar increments en el nombre de desocupats”.
De fet, aquesta situació també s’ha donat a Catalunya. Al costat dels 62.000 nous ocupats, hi ha 9.000 desocupats més. Això és perquè no totes les 71.000 persones que han decidit d’incorporar-se al mercat de treball aquest trimestre (actius) han trobat feina. Per cert, cal dir que, de les persones que s’han ocupat, més de la meitat, unes 34.000, són estrangeres.
Quant al tipus de jornada, la creació d’ocupació s’ha fonamentat en el temps complet (+2,1%; 67.400 més), atès que s’ha reduït en el temps parcial (-1,1%; 5.000 menys). Aquest descens de l’ocupació a temps parcial ha estat exclusiu de les dones (9.200 menys). Allargant la mirada a un any vista, l’ocupació decreix en l’agricultura (-11,4%) i la construcció (-1,4%). En canvi, augmenta en la mateixa proporció en la indústria i els serveis (+5%). No deixa de ser una bona notícia, la de la indústria.
Quant a la desocupació, la taxa d’atur catalana experimenta un lleuger repunt de 0,1 punts el tercer trimestre, fins al 8,5%. Malgrat això, és la més baixa en un tercer trimestre d’ençà del 2007 (6,7%). En el conjunt de l’estat espanyol, la taxa d’atur creix de 0,2 punts en aquest trimestre i se situa en l’11,8%, això són 3,3 punts més que la de Catalunya. L’observatori del Treball de la Generalitat diu que “cal matisar que l’augment de l’atur no ha estat conseqüència d’un descens de l’ocupació, sinó que deriva del fet que la creació d’ocupació no ha pogut absorbir completament l’increment de població activa”.
Malgrat tot, el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, ha aportat un punt de vista més crític amb les dades. Aquest migdia, en conferència de premsa, ha dit: “Tenir l’atur més alt d’Europa llastra la nostra competitivitat i la nostra capacitat en termes pressupostaris, de disponibilitat de persones treballant per les vacants disponibles, i per competir en igualtat de condicions amb els països del nostre entorn, i l’hem incrementat en un mes en què normalment el reduíem”. Tot i valorar positivament l’increment de la població activa, i que, en part, aquesta sigui la raó de l’increment de la desocupació, ha observat com creix més que no pas el nombre d’ocupats, i això no hauria de passar, considerant l’alt nombre de desocupats que tenim.
En aquest sentit, ha comentat que “costa d’entendre aquesta dada quan les empreses tenen vacants per cobrir”, fet que ha atribuït a la poca predisposició per a treballar d’una part de la població activa a l’hora de cobrir-les, a la baixa intensitat de les polítiques actives i l’acompanyament de les persones i, també, a un desajust estructural de la formació que acrediten les persones disposades a treballar en relació amb les necessitats de les empreses i a la necessitat de revisar el sistema prestacional d’atur.
Però no voldria acabar aquest comentari sobre el mercat laboral català sense tractar el fet que m’ha semblat més destacable. Resulta que a l’estat espanyol el nombre d’autònoms ha baixat de 60.000 persones durant el trimestre, de les quals unes 50.000 són a Catalunya. Ningú no en dóna cap mena d’explicació, de manera que n’he parlat amb el president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, Josep Ribó, per saber què pot haver passat a Catalunya.
La resposta ha estat contundent. “Ho veig molt exagerat. No tenim cap dada ni informació que corrobori el que diu l’EPA. Dit això, sí que és veritat que molts autònoms ho passen malament, per dos motius. Per una banda, la pujada dels tipus d’interès i la dificultat de trobar crèdit als bancs ha creat situacions difícils per a molts. Són persones que, habitualment, no disposen d’un capital que les ajudi. I, per una altra, hi ha una situació general de menys activitat. Sí que és cert que hi ha baixes. Uns perquè no poden continuar i uns altres perquè han trobat feina assalariada. Però aquesta xifra de l’EPA, que representa gairebé un 10% dels autònoms catalans, la veig fora de to. A tot estirar, jo parlaria d’una xifra entre el 3% i el 5%” He de confessar que a mi també em sembla una exageració. Veurem si a la pròxima EPA hi ha una correcció de la xifra, cosa que no seria la primera vegada que passa, amb les dades de l’enquesta.
En definitiva, hem acomiadat un trimestre bo en termes d’ocupació, que té poc a veure amb les dades de creixement de l’activitat, més aviat poc engrescadores, que hem vist fins ara i que ens comenten les entitats que es dediquen a seguir la conjuntura econòmica. Potser demà, quan sapiguem l’avanç del creixement del PIB estatal del tercer trimestre, haurem de dir la contrària. Qüestió d’hores…
