Feijóo ven la seva Espanya plural als catalans

Alberto Núñez Feijóo, president del PP, ha fet aquest matí de dimecres un discurs a les Jornades del Cercle d’Economia, a l’hotel Vela de Barcelona, que es podria resumir com la seva versió de l’Espanya plural, i que ha inclòs frases com les següents: “Jo no parlava mai en castellà als actes públics de Galícia. Era el president gallec, i per tant ho feia en gallec”; “Madrid no és Espanya. És una part d’Espanya”; “Els catalans sou els que pagueu més imposts d’Espanya”; “No pot ser que l’estat transfereixi la llei de la dependència a les autonomies, però no els diners”. Lluny, molt lluny de l’agressivitat de Pablo Casado (PP) el senyor Feijóo ha estat rebut pels assistents del Cercle d’Economia amb tímids aplaudiments, i ha estat acomiadat amb intensos aplaudiments, sense arribar a l’ovació. “No l’havia vist mai així. Bo. Molt bo”, deia un ex-diputat de la Unió d’un Duran i Lleida que avui hauria aplaudit amb les orelles. Un PP comprensiu amb Catalunya i amb la perifèria. Això ha venut avui Feijóo. Passa, sempre passa alguna cosa, que això que hem vist avui també es pot definir com una gran raspallada als catalans. Aquell exercici d’elogiar, comprendre i escoltar les raons dels catalans, que se’n van ben contents de la comprensió trobada, i que no serà fins mesos després que acabaran veient que allò no duia enlloc. O que tenia lletra petita. Com l’Espanya plural.

Per exemple, la lletra petita de “No parlava mai en gallec als actes públics” anava tot seguit, en la frase “si no és que era un congrés d’oftalmòlegs, amb gent de la Vall d’Hebron, i aleshores parlava castellà” (el gallec no deu servir per a la ciència). O la frase “Els catalans sou els que pagueu més imposts d’Espanya” anava seguida de la idea que el fet que la Generalitat en tingui, com el de successions, n’és una raó. I, a la vegada, responent a si s’ha de canviar o no el sistema de finançament (una de les batalles del Cercle), ha respost que el sistema actual s’havia pactat amb el tripartit, que ell no el veia bé, i que –això sí– els nous sistemes de finançament han de tenir en compte els ingressos i les despeses. I són les autonomies les que han de fer les despeses. “No podem obligar a fer màgia als presidents de les autonomies”; “Les comunitats autònomes estan en tensió”. Però, sempre hi ha un però, en el finançament autonòmic “hi haurà coses que no podran arribar al consens, ni tan sols dins el PP”. Espanya, i el seu mur. I, a la vegada, admetia que el PP valencià tindria, o hauria de tenir, arguments sobre finançament més acostats als catalans que no pas al nord. El sistema de finançament que voldria Feijóo, ara com ara, és un misteri.

Jaume Guardiola, president del Cercle, li ha dit que “potser la pròxima vegada que ens veurem seràs el president del govern” i que “els bons resultats de les eleccions municipals també són fruit dels nous aires que has imprès al partit”. I ha recordat la idea que Feijóo va donar durant una visita recent al Cercle: “Espanya necessita el lideratge català.” Tot seguit li ha enumerat, una per una, preguntes que els socis del Cercle li havien fet sobre l’injust finançament català. “El PP s’ha equivocat amb Catalunya?”, ha demanat un soci. I la resposta ha estat: “El PP s’ha equivocat amb Catalunya.” I la lletra petita deia: “Com s’ha equivocat a més llocs d’Espanya.”

Feijóo, que vist de prop té un aire de Kendall Roy (el germà gran de la sèrie Succession), amb els seus amb ostentosos cops a l’espatlla, fornit i més baix que no a la televisió, ha arribat al Cercle d’Economia amb la primera enquesta publicada de les eleccions espanyoles. Enquesta d’El Confidencial que dóna al PP i Vox 20 punts d’avantatge per sobre de la majoria absoluta. Al PP li atorguen 144 diputats (la majoria absoluta és de 176 diputats, i necessitaria Vox). I Vox ha estat una de les qüestions que han sortit: quins límits posaria a Vox, i si Vox és compatible amb la regeneració política que ell reclama. La seva resposta ha estat recordar les tres majories absolutes del PP a Galícia, les dues a Andalusia i la de Madrid. Vox? No caldrà, tindré majoria absoluta, ha estat la idea subjacent a la seva resposta.

Per acabar, cal dir que Feijóo creu que l’IRPF s’hauria d’abaixar per a les rendes baixes i mitjanes, que l’impost a les elèctriques es perdrà als tribunals, que l’impost de successions és injust (cosa que ha aixecat els aplaudiments del públic, format per empresaris en gran part). Ha dit que ell a Galícia l’havia eliminat per al 99% dels gallecs (“però no per al 100%”). Creu que quan l’estat el va fer seu va envair competències autonòmiques. Ara s’hauria de tornar a les autonomies, i altre cop la lletra petita: quan ell sigui president no pot assegurar que l’eliminarà, entre més raons perquè el dèficit públic espanyol és del 4% i s’ha d’eixugar.