25.09.2023 - 21:40
El president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, avui provarà de reunir –contra tot pronòstic– els suports parlamentaris necessaris per a ser investit nou president del govern espanyol. Serà dos mesos després d’haver aconseguit una victòria insuficient a les eleccions del 23-J, que no li valdrà per a arribar a la presidència ni tan sols amb el suport de Vox, cosa que previsiblement obligarà el popular –en absència de casos inesperats de transfuguisme i aliances parlamentàries improbables– a cedir el testimoni a Pedro Sánchez, en una negociació en què els partits independentistes, i especialment Junts, són destinats a tenir un paper clau.
El calendari de la investidura: del 23 de juliol al 27 de setembre
Per arribar fins a la sessió d’avui, el candidat del PP ha hagut de navegar un complex entramat de dates i protocols que va començar el 23 de juliol, després de proclamar-se vencedor de les eleccions espanyoles. Durant la ronda de consultes de l’agost, tant Feijóo com Sánchez va expressar al monarca espanyol, Felipe VI, la voluntat de sotmetre’s a la investidura. Seguint un costum no escrit de triar el vencedor de les eleccions –amb independència dels possibles suports parlamentaris i les opcions d’investidura dels altres candidats– el rei espanyol va designar el 22 d’agost el candidat popular perquè se sotmetés a la primera votació. L’endemà, 23 d’agost, la presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, va oferir a Feijóo un marge de 35 dies perquè cerqués els suports parlamentaris necessaris per a ser investit. És un marge més ampli que no sol ser habitual, amb l’objectiu d’evitar que una hipotètica repetició electoral fos per Nadal.
Aquest calendari estableix la sessió d’investidura de Feijóo per al 26 i 27 de setembre, i el segon d’aquests dos dies és la data fixada per a la primera votació. En cas que el candidat popular no aconsegueixi prou suports per a ser investit president, divendres es farà una segona votació en què, en compte de necessitar una majoria absoluta, Feijóo tan sols necessitarà una majoria simple (més vots a favor que no pas en contra).
Què necessita Feijóo per a ser investit president?
Per a ser investit president en primera votació, Feijóo necessita la majoria absoluta; és a dir, 176 vots pel cap baix. Són quatre vots més que no disposa ara (els 136 del PP, els 33 de Vox, el de Coalició Canària i el d’Unió del Poble Navarrès). Aquestes darreres setmanes, el candidat del PP ha intentat de cercar suports de fonts com més va menys plausibles, i s’ha centrat a apel·lar al transfuguisme entre els diputats del PSOE potencialment més descontents amb les aproximacions de Sánchez cap a l’independentisme. Durant l’estiu, alguns dirigents del PP fins i tot han gosat de fer ullets al PNB i Junts, un fet que ha causat certes tensions entre les delegacions territorials del PP i la cúpula del partit, especialment en el cas català. Sigui com sigui, tots aquests esforços han caigut en sac foradat i ara com ara tot fa pensar que Feijóo no obtindrà més vots dels 172 que ja té aparaulats.
D’una altra banda, ara com ara també és poc probable que Feijóo aconsegueixi de convèncer prou diputats per a obtenir la majoria simple en la segona votació de divendres.
Què passa si Feijóo no és investit?
Si és derrotat en segona votació, Felipe VI obrirà una nova ronda de consultes, i tot fa pensar que designarà per a una segona sessió d’investidura el candidat que més vots va obtenir als comicis després de Feijóo, Pedro Sánchez. El socialista tindria marge per a ser investit fins el 27 de novembre, exactament dos mesos després de la primera votació d’investidura de Feijóo.
El camí més viable per a la investidura de Sánchez implica repetir la coalició que el va president el 2019 (que inclogué el PSOE, ERC, el PNB, els partits que ara integren Sumar i el BNG), més Bildu i Junts. Més que no els de Bildu, el suport dels set diputats de la formació independentista semblen ser l’escull principal que separa Sánchez de la investidura. L’entesa entre Junts i el PSOE no és tan quimèrica com semblava ara fa tot just uns quants mesos, i totes dues formacions ja van arribar a un acord per a investir la socialista Francina Armengol presidenta de la mesa del congrés espanyol. Junts va posar com a condició que el govern espanyol permetés l’ús del català a la cambra –una petició que ja ha estat aprovada– i demanés l’oficialitat del català a la UE. L’aprovació de l’oficialitat del català a la UE va ser ajornada la setmana passada, però el president Puigdemont va reconèixer el paper activista del ministre espanyol d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, en reivindicació de la llengua.
Tanmateix, per a la investidura de Sánchez Junts exigeix un preu més alt: l’amnistia dels represaliats pel procés independentista. La dreta espanyola ha reaccionat amb virulència a la possibilitat de qualsevol gest cap a l’independentisme: abans-d’ahir, sense anar més lluny, el PP va convocar una concentració a Madrid per protestar per avançat contra una hipotètica llei d’amnistia, un moviment que evidencia la necessitat de marcar perfil polític davant les minses possibilitats d’èxit de la investidura de Feijóo. El candidat popular ja es va pronunciar la setmana passada a favor “d’una Espanya de ciutadans iguals” i contra “els privilegis jurídics a cap polític, per més que el seu vot sigui decisiu perquè el país tingui un president o un altre”.
L’amnistia, a la qual el PSOE s’ha mostrat com més va més obert aquestes darreres setmanes, després de l’ultimàtum de Junts, no tan sols ha aixecat suspicàcies entre la dreta espanyola, sinó també entre els sectors més conservadors del partit de Sánchez, incloent-hi barons com ara Alfonso Guerra i Felipe González. L’oposició a l’amnistia, de fet, ha estat un dels grans arguments que Feijóo ha emprat a l’hora de provar de seduir certs diputats socialistes per a la seva investidura. “Hi ha socialistes que han fet molt més per Espanya que no els nou que són asseguts al consell de ministres, i els puc assegurar que jo també estic d’acord amb el fet que l’amnistia és la condemna de la democràcia”, digué la setmana passada el dirigent popular al congrés espanyol en al·lusió, precisament, a Guerra.
