Fedivers, la batalla ideològica i cultural contra una internet dominada per corporacions i estats

Alguna cosa es cou a internet. Aquests dies hem sabut que Google ha canviat el seu algoritme i el català ha passat a ser marginat a les cerques. El monopoli nord-americà posa els seus interessos comercials per sobre de comunitats lingüístiques minoritàries o minoritzades, i afavoreix les llengües estatals. En les xarxes socials, la situació no és pas més bona. A Twitter, Elon Musk ha anat prenent decisions polèmiques, personalistes i erràtiques, que han dut a la suspensió de comptes de periodistes i personalitats de prestigi. La internet actual és com més va més propietat de companyies monopolístiques. Mentre els estats, en paral·lel, legislen per controlar-la. El resultat és una fiscalització dels ciutadans mai vista, amb estats i companyies que recopilen dades en massa i restringeixen progressivament de la llibertat d’expressió i marginen, i fins i tot ataquen, les minories (lingüístiques, nacionals, polítiques i ideològiques) que contradiguin els seus interessos, siguin comercials o de construcció dels estats nació.

Però no ho tenim tot perdut. El món del programari lliure ha reaccionat i ha creat el Fedivers, una federació de webs i servidors que vol retornar el control als ciutadans. La xarxa social Mastodon n’és l’exemple més conegut, però es comencen a construir alternatives en més àrees. Tot seguit us expliquem com funciona aquest apassionant nou món.

Twitter, el paradigma de la internet en mans d’estats i empreses privades?

Aquests darrers dies ha crescut la polèmica a Twitter i ha acabat amb la renúncia d’Elon Musk com a director general de la xarxa social. El desencadenant va ser l’anunci que es prohibirien els enllaços a xarxes competidores, com ara Instagram i Mastodon. Aquesta segona en podria haver estat el desencadenant, atès que molts usuaris de Twitter, farts de les polèmiques anteriors, posaven l’enllaç al seu compte de Mastodon i convidaven els seus seguidors a continuar les converses allà.

Molts usuaris es van revoltar contra aquesta prohibició, un atac directe a la llibertat d’expressió. El fundador de Twitter, Jack Dorsey, que havia donat suport a Elon Musk quan va adquirir la xarxa social, va mostrar la seva incomprensió per aquesta decisió. La gota que va fer vessar el got va ser la suspensió d’un compte que també havia fet costat a Musk, la del prestigiós tecnòleg i inversor Paul Graham, per haver fet referència a Mastodon, sense enllaçar-lo.

Finalment, Twitter va haver de rectificar i Elon Musk es va disculpar. “Ho sento. No tornarà a passar”, va arribar a dir. Tot seguit va posar el seu càrrec a disposició dels usuaris, amb una de les seves famoses enquestes. Amb més de disset milions de vots, el 57,5% va demanar-li que deixés la direcció de la companyia. Tot plegat, amb unes decisions en les regles de funcionament de la xarxa social mundial pensades en termes de la crispació política que es viu als EUA, amb acusacions a l’equip gestor anterior de Twitter de censurar veus a favor dels republicans i afavorir posicions demòcrates. I amb la situació personal d’Elon Musk molt present a l’hora de prendre decisions, com ara el tancament del compte que mostrava la posició en directe del seu avió privat.

Twitter ens mostra com una xarxa social d’àmbit mundial, amb dos-cents milions d’usuaris, és condicionada del tot pels interessos del seu propietari i la situació d’un país en concret. I del fet que la companyia necessita augmentar els ingressos i fa dels usuaris una mercaderia per a vendre publicitat. Per assolir aquest objectiu, analitzen els texts, les fotografies, els llocs d’on s’escriu, i obtenen perfils i determinen els estats d’ànims. Volem vendre menjar per a gossos? No patiu, la xarxa ens oferirà un seguit de compradors principals, atès que sap qui en té, en quines zones del planeta es concentren i si estan contents de tenir-ne. Vius en un estat amb l’anglès, el francès o l’espanyol com a llengua oficial? La xarxa social et farà arribar contínuament continguts en aquells idiomes, encara que hagis especificat que no són els teus. Actualment, l’usuari ha perdut el control per a gestionar els continguts que rep. És en mans d’algoritmes programats per respondre als interessos de la companyia i dels mercats regulats pels estats.

Impulsada per aquestes polèmiques, la xarxa alternativa Mastodon no ha parat de pujar. De fet, fins ara, han estat els principals beneficiaris de la compra de Twitter per part d’Elon Musk: han guanyat més de 2 milions d’usuaris nous actius en tan sols un mes, i han passat de 300.000 a 2,5 milions. Aquesta xarxa social, nascuda el 2016, era totalment desconeguda per la major part d’internautes fins fa molt poc. Però amb Mastodon hi ha un segon concepte que s’obre pas, i que té unes implicacions molt més profundes: el Fedivers. De fet, la xarxa social alternativa esdevé la porta d’entrada de milions de persones a aquesta nova organització sorgida de la necessitat de respondre a tots aquests senyals tan preocupants sobre l’evolució d’internet.

Què és i com funciona Mastodon?

Mastodon ens serveix d’exemple per a entendre com funciona el Fedivers. En la base de tot plegat hi ha dur els principis del programari lliure al món de les xarxes socials. Per això es va crear ActivityPub, un protocol descentralitzat obert que permet de crear, actualitzar i suprimir contingut i crear una xarxa de servidors i webs que treballen de manera col·lectiva, “federada”, en terminologia informàtica. A partir d’ActivityPub s’ha construït Mastodon i la resta d’alternatives que veurem. La xarxa social és basada en programari lliure: tothom pot instal·lar-se’l i crear una xarxa social pròpia. A diferència de Twitter, a Mastodon no hi ha un sol servidor, n’hi ha milers. Cada servidor té les seves normes, que estableix la comunitat d’usuaris que el conformen. Tanmateix, els servidors no estan aïllats. Es comuniquen amb la resta de manera “federada”. Així es combina el localisme amb l’universalisme.

Tot plegat és un atac directe a l’organització centralitzada de les xarxes socials de les grans corporacions (Twitter, Facebook, YouTube, Goodreads…). Per una banda, l’organització federada respecta les especificitats locals de cada servidor, també anomenats “instàncies”. Per una altra, els servidors no s’aïllen, es comuniquen entre ells, i qualsevol usuari pot seguir usuaris d’uns altres servidors i llegir els seus missatges sense dificultats. En essència és una organització política en què un conjunt de ciutadans decideixen lliurement d’agrupar-se per formar una comunitat, acordar unes normes de funcionament intern i incorporar-se en pla d’igualtat a la xarxa mundial que formen la resta de comunitats, i en què cadascú manté la seva especificitat temàtica, cultural, ideològica o de qualsevol altre mena. De fet, els servidors de Mastodon no són pensats per tenir milions d’usuaris. La majoria en tenen uns pocs milers, fins i tot centenars. Els més grans superen escassament els cent mil membres.

Hi ha un altre element clau que diferencia Mastodon de Twitter: la línia de temps. És a dir, l’espai on ens apareixen els missatges de la xarxa social. En compte de tenir una única línia de temps, en què els missatges els controla un algoritme, que ens mostra comptes que no seguim o altera l’ordre cronològic, a Mastodon tenim tres línies de temps. La primera és la nostra, la conformada pels missatges que publiquen els comptes que seguim: els missatges es mostren per estricte ordre cronològic, i són tractats de manera igualitària. No hi ha cap algoritme que ens analitzi i ens faci un perfil. Tenim una segona línia de temps, la local. Aquesta mostra els missatges dels membres del nostre servidor, i segueix la seva temàtica i normes. Finalment, tindrem la línia de temps federada, en què apareixeran tant els missatges de tots els usuaris del nostre servidor, com de tots els comptes d’uns altres servidors que segueixen aquests usuaris. En tot moment podem triar una línia o una altra al menú lateral.

Les normes de la xarxa social, en mans dels usuaris

Hi ha un aspecte clau, en aquesta organització: les normes de moderació. Mentre a Twitter les decideix la companyia i no podem fer-hi res, a Mastodon les decideix cada comunitat, tal com hem vist. Però, a més, l’usuari té control sobre aquestes normes si no hi està d’acord. La primera tria que podem fer és a l’hora de donar-nos d’alta, quan hem de triar un servidor. El web de Mastodon en dóna un llistat, en què ara mateix hi ha quatre instàncies en català. Val a dir que n’hi ha molts més, milers, que no hi són, i que podrem anar descobrint una vegada dins la xarxa. En el moment de donar-nos d’alta, veurem quines són les normes concretes del servidor. Si no ens agraden, podem optar per una altra instància. En qualsevol cas, tampoc no cal patir gaire: en qualsevol moment podem migrar el nostre compte a un altre servidor i mantenir la nostra configuració, missatges i seguidors.

Un servidor pot acordar “desfederar” uns altres servidors que consideri inadequats o bel·ligerants. En blocarà els missatges, de manera que no es vegin a la línia de temps local ni federada de la instància. L’usuari, en canvi, podrà veure els missatges dels seus membres a la seva línia de temps personal, si no està d’acord amb aquesta decisió. Ja hi ha dos precedents. Tant la xarxa social de la ultradreta nord-americana com la xarxa social promoguda pel president Trump són, de fet, instàncies de Mastodon. Ara bé, han estat aïllades completament de la Federació. L’usuari, a més, també pot fer-se unes normes de moderació personals, independents del seu servidor.

A banda de silenciar i blocar comptes, com a Twitter, un compte individual també pot silenciar servidors sencers. Una altra opció útil és poder triar la llengua dels missatges que apareguin a la línia de temps local. Podem excloure llengües que no entenguem, o en les que no hi estiguem interessats. Per exemple, es pot decidir, tant un usuari com el servidor, de tenir missatges només en català. De fet, hi ha molts servidors que restringeixen l’ús de llengües. Per exemple, Fosstodon.org, centrat en la tecnologia i el programari lliure, tan sols permet l’anglès. O Mastodon.green, dedicat a l’ecologisme, que a banda de solament permetre l’islandès, el noruec i les llengües oficials de la UE, també és de pagament, una opció perfectament possible. Cada usuari també pot aplicar filtres automàtics per no veure missatges que continguin certes paraules.

Finalment, l’usuari té el recurs definitiu si no troba cap servidor que li faci el pes: muntar una instància de Mastodon. De fet, hi ha unes quantes pàgines que expliquen com fer-ho, del registre del domini a la configuració del servidor. En aquest cas, serem nosaltres els que definirem el seu funcionament, si convidem amics i coneguts o l’obrim a més gent, quines normes de moderació hi ha, i quina federació formem. En conjunt, l’organització del Fedivers permet moltes variacions. De fet, no exclou els estats ni les empreses privades, que poden crear instàncies, permetre publicitat o establir una quota de pagament, com hem vist. Per exemple, la Comissió Europa n’ha creat una, i també el govern alemany. Segurament amb l’interès de promoure a Europa plataformes alternatives als grans monopolis nord-americans. L’últim a donar suport al Fedivers ha estat Mozilla, la fundació encarregada de desenvolupar el navegador Firefox. Amb dos-cents milions d’usuaris, treballarà per integrar-lo al màxim, començant per Mastodon.

Més enllà de Mastodon i les oportunitats per a la comunitat catalana

Com hem vist amb Mastodon, el Fedivers posa el control d’una xarxa social en mans dels usuaris i les seves comunitats. Tanmateix, hi ha xarxes socials més enllà de les plataformes de microblocs, i aquesta mena d’organització s’ha començat a estendre. Així, Pixelfed és la xarxa social del Fedivers per a compartir fotografies equivalent a Instagram. PeerTube vol fer el mateix que YouTube. BookWyrm vol substituir a Goodreads, la xarxa social de lectura d’Amazon, i crear comunitats d’apassionats dels llibres. Funkwhale, per la seva banda, vol competir amb serveis com ara Spotify i Apple Music. A més, el Fedivers ha començat a expandir-se més enllà de les xarxes socials. Nextcloud vol ser un emmagatzematge federat en el núvol, que permeti de crear alternatives lliures a utilitats com ara Google Docs. Molts d’aquests serveis, que tot just comencen, per la seva naturalesa lliure, ja són en català.

El potencial del Fedivers per a la comunitat dels Països Catalans és enorme. Bàsicament, permet de crear un espai que ens podem regular nosaltres mateixos, independentment d’allò que pensin la resta de comunitats. A banda de poder ser creades pels ciutadans, les administracions també poden participar-hi amb les seves instàncies, seguint l’exemple de la UE i Alemanya. Les empreses del país també poden crear servidors, com una via de potenciar els seus productes i tenir un contacte més directe amb el públic. Es poden crear instàncies en què poder protegir la comunicació en català sense ser atacats. Vincular-nos per territoris, com ara Catalunya Nord, la Franja de Ponent, comarques, etc. O per temàtiques que siguin del nostre interès. I tot plegat podent, com a individus, seguir uns altres usuaris a instàncies internacionals de qüestions que siguin del nostre interès particular, per enriquir la nostra base cultural. Els catalans, en el sentit fusterià, podem formar part d’una federació internacional lliurement sense haver de renunciar al que som. Les eines, les tenim. Tan sols cal que ens hi posem.