Federalistes: feu-nos una oferta…

Totalment d’acord, senyor Partal. La pilota fa anys que està a la seua teulada i els valencians estem patint ara la decepció que vosaltres podreu esquivar. No cal sentir les veus dels qui venen fum, la llibertat no és negociable.

La situació és tal, que malgrat que sóc valencià i per tant tot això no m’afecta, m’il·lusiona més el que passa al Principat que els magres i sempres incerts passos que podem donar des del País Valencià, on a tot estirar al que podem aspirar és a reparar algunes de les desfetes de 20 anys de PP.

Des de l’esquerra valenciana, els referents poden vindre de Madrid (Pablo Iglesias) o de Barcelona (CUP). I, almenys en el meu entorn, tots coincidim en què la proposta de Madrid, (a banda de vindre per Almansa i per tant ser sospistosa) té un qualificatiu dominant: GRIS. No deixa de ser un PSOE 2.0 que ens proposa, malgrat tota la retòrica, solucions que no transformen la vida en comú que compartim ni que ens ajuda a emancipar-nos personal i col·lectivament.

Mentrestant que el que ens ve de Barcelona és il·lusionant, transversal i de colors. Especialment els llenguatges i accions de la CUP en què ens veiem reflectits, que posen de relleu camins per pensar un altre Nosaltres lliure de tantes i tantes violències que ens travessen. I a més, que no ens posa sota el vell xantatge de “o lluita social o alliberament nacional”.

Amb això hi ha material per poder anar transformant la societat a poc a poc ací al País Valencià. Podem solament fa que marejar.

Molts ànims, a l’altra banda de la Sènia també hem recuperat la il·lusió!

Idea/proposta amb prou capacitat revulsiva, fins i tot per a la formació del govern espanyol, ja que podria solucionar la investidura pendent.
Consisteix en que el nostre parlament es comprometés a incloure un article a la Constitució de la República catalana que digués: “El govern de la República catalana estarà obligat a convocar un referèndum d’adhesió a la Confederació ibèrica/hispànica/de pobles d’Espanya, el dia que la seva Constitució ho contempli”.
Els federalistes honestos saben que des de Madrid no permetran un referèndum, ara per ara. Per altra banda, tenint en compte que necessitem ampliar la base que voti la Constitució de la República, aquest seria un pas important en aquesta direcció.

Una tercera via raonable, ara que ja han vist que va de debò, i que no anirem a pidolar com almoina allò que ens prenen “solidàriament”:
En el termini de tres mesos sotmetre a referèndum a tot l’Estat l’Estatut de Catalunya tal i com va sortir aprovat pel nostre Parlament (Ni ribot de Guerra ni sentència del TC, sinó compliment de la promesa de Zapatero, Presidente del Gobierno del Estado Español). Simultàniament, a Catalunya, una segona urna amb un segon referèndum consultiu amb la butlleta Independència SI, Independència NO. Si a tot l’Estat surt aprovat l’Estatut, aquest passa a ser considerat text constitucional i s’esmena (es retoca) la Constitució Espanyola de manera que resulti ser “totalment, indisputablement constitucional” (Constitució que, retocada, es torna a sotmetre a votació, quan s’hagi fet la feina). Si la “sobirania espanyola” refusa l’Estatut de Catalunya (els conjunt dels pobles de l’Estat Espanyol no accepten respectar convivencialment la voluntat del poble català), i a Catalunya, en la segona urna, ha guanyat la Independència SI sobre Independència NO, s’inicien de manera immediata les negociacions per a una separació amigable entre el Reino de Espanya i la República Catalana, supervisada per la Unió Europea com a garant de la estabilitat econòmica i jurídica, i de la convivència de ciutadans europeus de ple dret. Sánchez, Coscubiela, Iceta (que no sou capaços de, o us fa vergonya, defensar l’Estatut Maragall?), Iglesias, què responeu a aquesta possibilitat de clarificació democràtica al “desafío catalan”