El reconeixement de la Federació Basca de Pilota possibilita l’oficialitat de les seleccions catalanes

Dissabte passat, la Federació Internacional de Pilota Basca (FIPB) va aprovar d’incloure la Federació Basca com a membre de ple dret. Aquesta decisió històrica va resoldre l’anomalia que la selecció basca no pogués competir en un esport basc. Això va ser possible gràcies a una esmena que el PNB va incloure a la nova llei de l’esport espanyola aprovada el 2022, que establia que les federacions autonòmiques d’esports amb un “arrelament especial” al territori o les creades abans que la federació espanyola en podien demanar l’oficialitat.

En aquest cas concret, l’organització internacional va acceptar l’argument que la federació basca era més antiga que no pas l’espanyola, i, per tant, tenia el dret de ser reconeguda i de competir oficialment. Això possibilita que unes quantes federacions catalanes facin igual. “El cas del rugbi és claríssim perquè la federació catalana és anterior a l’espanyola. Unes altres, com ara les bitlles, el waterpolo, l’hoquei patins i l’hoquei herba també entren en el supòsit de l’arrelament especial”, explica Sergi Blázquez, assessor jurídic de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. En aquesta línia, considera que l’arrelament es manifesta en el fet que la gran majoria de jugadors que representen la selecció espanyola són catalans i que més de tres quartes parts dels clubs que juguen a primera divisió d’aquests esports també ho són. Malgrat això, cap d’aquestes federacions encara no ha expressat una voluntat ferma de demanar-ho.

Per Blázquez, la gran diferència entre el moment actual i les vegades anteriors que una federació territorial com la catalana havia intentat de ser oficial és que, actualment, no hi ha l’oposició frontal de l’estat espanyol. “El govern espanyol no s’hi oposarà per mitjà del Consell Superior d’Esports (CSD) perquè han aplicat una llei aprovada pel mateix executiu”, apunta.

Per contra, a parer seu, manca voluntat política. “Que la primera declaració pública sobre la qüestió del conseller d’Esports, Berni Álvarez, sigui que ara no toca que el futbol sigui reconegut va molt malament. Cal acompanyar l’esport català. Si els clubs o les federacions volen ser oficials el govern ha de ser al seu costat, no desincentivar-los. Si no, no ens representen a tots. No és el govern de tothom, com diuen”, lamenta.

En la mateixa línia, Blázquez ha criticat que, malgrat que l’acord d’investidura entre ERC i el PSC incorporava la creació d’una oficina del govern, adscrita al Consell Català de l’Esport, amb la missió de promoure seleccions esportives catalanes, no s’ha avançat gens en aquesta qüestió. “Sóc bastant escèptic. Malgrat que formi part de l’acord d’investidura, el conseller ja ha dit que només era viable si s’incloïa al pressupost. Per tant, caldrà tornar-la a negociar”, diu. A més, reivindica que fa anys que la societat civil ja ha assumit aquest paper de promoció.

La partida tot just comença

Malgrat l’eufòria inicial pel reconeixement de la federació basca, Blázquez recomana prudència. “Ara ve la batalla que plantejaran tant la federació espanyola com els seus països aliats”, adverteix. Sobre això, la Federació Espanyola de Pilota ja ha anunciat que emprendria mesures legals contra el reconeixement perquè considera que l’assemblea en què es va aprovar va seguir “un procediment irregular i opac”. El president de la junta gestora, Julián García Angulo, ha dit que portarien el cas tant a la justícia ordinària com al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport.

El president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, també ha expressat el suport a aquestes accions legals, de la mateixa manera que l’Associació de l’Esport Espanyol (ADESP).

El precedent de l’hoquei patins

La Federació Basca de Pilota no és la primera selecció territorial que és reconeguda internacionalment. De fet, la Federació Catalana de Patinatge, en què s’inclou la disciplina d’hoquei patins, ja va ser reconeguda provisionalment el 2004. En aquell moment, l’entitat va arribar a un acord amb bona part de les federacions del món i va ser admesa com a integrant de ple dret de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) en una assemblea feta a Miami, als Estats Units. Això li va permetre de participar en competicions oficials, com ara el campionat del món B de Macau d’aquell mateix any, que va guanyar amb escreix.

Ara, la federació catalana tan sols tenia estatus de “admesa provisionalment” i encara calia ratificar-ne l’admissió definitiva. En aquell moment, la diplomàcia espanyola va exercir fortes ingerències i pressions per evitar-ho. Així, en una assemblea polèmica a Fresno, també als Estats Units, la federació internacional va rebutjar l’admissió de Catalunya. El procés va ser ple d’irregularitats, com ara que la votació fos a mà alçada, malgrat que els estatuts determinaven que havia de ser secreta, o que la federació catalana no pogués defensar públicament la seva posició. Tant va ser així, que el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport, l’organisme arbitral independent que resol els conflictes entre organitzacions esportives, va declarar nul·la l’assemblea i va obligar a repetir la votació. Finalment, les pressions espanyoles van tornar a fer efecte l’any següent a l’assemblea de Roma, quan la federació internacional va vetar definitivament l’ingrés de la catalana.