Qui hagi tingut el dubtable honor d’haver passat un dia a Magaluf, a Mallorca, sap que allà, gairebé, no hi ha normes. Cambreres gairebé despullades; bregues; vòmits pel carrer i gent inconscient a terra. Als hotels, piscines calentes d’aigua poc transparent, mesclada amb accidentats còctels d’alcohol barat que en els xibius pots anar a demanar amb polsereta i tot inclòs. Qui diu Magaluf, pot dir l’Arenal, també a Mallorca, o Sant Antoni i Platja d’en Bossa, a Eivissa. Són el bressol del turisme d’excessos. De dia, sol, ressaca i esquenes vermelles. De nit, més alcohol i la creença que tenen els turistes de la llibertat de poder fer tot allò que al seu país no se’ls permet. El resultat més trist? Una mort més per balconing.

En tot aquest 2024, a les Illes, ja hi ha hagut 25 casos de balconing, sis morts i dinou ferits. Abans això s’entenia com la pràctica de saltar des del balcó de l’hotel fins a la piscina. Ara ja s’estén a moltes més coses, perquè tot són precipitacions des d’aquesta part de les habitacions. Avui les dades són fàcils de comptabilitzar perquè un grup anònim, la Federació Balear de Balconing, es dedica a fer un recull estatístic, al compte de X, dels casos que hi ha cada temporada a les Illes del 1999 ençà.

La idea es va inspirar en un compte de Facebook (Balconing Mallorca), que va començar amb la idea de fer una classificació sobre els morts i els ferits. “Vàrem quedar fascinats per la idea, però vam voler donar-li un punt més estadístic”, expliquen membres de la federació. Més enllà de la nacionalitat i l’estat de salut, van dedicar-se a mirar a quins nuclis turístics hi havia hagut l’accident, des de quina altura, i també el moment de l’any, l’edat i el gènere dels accidentats. “Això dóna molt de joc per a fer anàlisis estadístiques i, alhora, poder utilitzar aquesta informació per a la crítica social que també hem volgut fer al compte”.

Una crítica social que va acompanyada de molta sàtira, perquè aquesta classificació no és pura estatística, sinó que li donen un to de competició. El funcionament és simple: s’atorguen dos punts per mort i un per ferit per a l’equip de la nacionalitat a què pertany el turista. En cas d’empat a punts, guanya qui té més morts i, si continua l’empat, es compten el nombre total de pisos recorreguts en les caigudes. A més, hi ha un altre rànquing en què es miren els municipis on hi ha hagut el cas i una classificació històrica que compila tots els casos, que d’ençà del 2000 són més de quatre-cents.

El Regne Unit, capdavanter

El Regne Unit ha estat el guanyador de la Balcon League en vint–i-una de les vint-i-sis temporades registrades. Aquesta classificació també ha ajudat a fer un perfil de les víctimes. A VilaWeb, ja vam parlar amb el doctor Juan José Segura, que amb el seu equip va elaborar un estudi per a analitzar els casos i oferir una millor intervenció a les urgències. S’hi demostra que la majoria són homes, sobretot del nord d’Europa, havent consumit tots alcohol i, més d’un 30%, també substàncies estupefaents.

Segura diu que el turisme d’excessos està molt instaurat culturalment. En molts pacients, els pares ja havien vengut a les Illes a fer aquest tipus de turisme. La Federació Balear de Balconing insisteix que “s’ha desmuntat el mite que només són jovenets acabats de fer la majoria d’edat”, atès que, malgrat representar el grup principal d’accidentats, n’hi ha molts més de trenta anys en amunt que no s’haurien imaginat.

Al Regne Unit són conscients de l’abast del problema. En tots aquests anys, d’ençà que hi ha registres, s’han comptabilitzat 51 morts i 125 ferits. Són el 21% dels turistes que arriben a les Illes i protagonitzen el 48% dels casos. A la pàgina web de turisme del Regne Unit hi ha una advertència pels visitants: “Hi ha hagut una sèrie d’accidents greus, alguns mortals, en què ciutadans britànics han caigut des d’una altura, fins i tot, des de balcons”. I continua: “No prengueu riscs innecessaris a prop de balcons […], especialment, si us trobeu sota la influència de begudes alcohòliques o drogues.”

El cònsol general del Regne Unit, Lloyd Millen, va voler justificar l’alt nombre de casos de britànics assegurant, en una entrevista al Diario de Mallorca, que els britànics no estaven acostumats a viure en pisos amb balcó. “Sona a excusa molt barata per a no voler responsabilitzar-se d’aquest tipus d’actes. Pareix un tarannà prou arrelat entre els britànics no voler assumir que el problema no són els balcons”, tenen clar a la Federació Balear de Balconing.

De fet, els espanyols són els tercers en aquesta classificació històrica, per darrere dels alemanys. “Molts d’ells fan befa dels anglesos sense ser conscients que aquesta pràctica també està prou estesa entre els turistes peninsulars. Al final, d’irresponsables, n’hi ha a cada casa”, comenten.

La sàtira

La ministra de Prevenció d’Alcohol i Drogues escocesa, Christina McKelvie, va titllar de “absolutament vil” el compte de la federació per fer befa de les morts i accidentats per balconing, i va demanar-ne el tancament fa tot just unes setmanes. Ells li responen que tancar el compte no farà desaparèixer el problema i que han de ser els governants, tant d’aquí com d’allà, els qui treballin per erradicar aquesta pràctica i “no perdre esforços en silenciar-ho”.

Preguntats sobre l’ús de la sàtira, tenen clar que són d’una generació criada amb la problemàtica del balconing, cosa que “t’acaba insensibilitzant una mica i t’empeny a agafar-t’ho amb humor, perquè igualment sense humor el problema tampoc no s’ha resolt”. En aquesta línia, saben que és un tema delicat i trobem legítim que hi hagi queixes, però que “molta gent ha entès que eren morts i lesions completament evitables i també se’n té tot el dret de riure-se’n”.

Sigui com sigui, la sàtira és una manera més de fer una crítica al model econòmic i turístic de les Illes. Ells entenen que “el balconing només és la punta de l’iceberg d’un problema social estructural molt més greu. El model turístic que tenim ha arribat a l’absurd”. En aquesta línia, subratllen que ja estan “farts de veure com casa nostra s’ha convertit en aquesta espècie de parc temàtic on pareix que tot està permès per als turistes”, també amb “la permissivitat dels governants i la promoció dels empresaris”. Per això destaquen que la seva resposta ha estat “l’humor per a ridiculitzar-los”.

Casos d’enguany

Amb els vint-i-cinc casos d’enguany, el 2024 ja és el setè any amb més casos registrats, tot i que encara no s’ha acabat la temporada. De fet, la mitjana de casos anuals és de setze. L’any que es van registrar més va ser el 2018, amb trenta-nou, i la Federació Balear de Balconing assegura que aquest registre serà difícil de superar.

Enguany, la classificació està molt disputada entre britànics i alemanys. “L’any passat, els alemanys van aconseguir de guanyar la lliga als britànics després de molts anys. Enguany, encara pot passar de tot”, asseguren.