La febre dels cromos

Els cromos formen part de la nostra història petita, de les coses menudes que tots recordem haver viscut, i són un dels exemples més evidents d’evocació nostàlgica: qui no ha tingut a les mans un feix de cromos? Tot i que els primers, durant molts anys, els feien servir com a reclam publicitari tota mena de comerços i d’indústries, el fet cert és que aquells cromos antics ens vénen a la memòria acompanyats d’una presa de xocolata. Desplegar l’embolcall d’una pastilla de xocolata amb cura i trobar un cromo nou era com una sorpresa que ens transportava a altres mons i ens feia somiar.

Als nostres ulls, avesats a la cultura de la imatge i del color i a poder accedir a tota la informació fent un clic, ens pot costar d’entendre aquella desfermada passió; però la cromolitografia ha seduït generacions senceres amb la seva brillantor i encant quan el color imprès era un luxe, a mitjan segle XIX. La tècnica del cromo va irrompre amb tanta força que la gent d’aquell darrer terç de segle va caure en una autèntica bogeria per completar col·leccions que els permetien descobrir mons nous, cultures desconegudes, animals exòtics o guerres llunyanes, col·leccions que els permetien informar-se del món.

Barcelona va ser un centre importantíssim en la creació i distribució dels cromos arreu de l’estat; il·lustres dibuixants, com Apel·les Mestres, Lluís Labarta, Jaume Pahissa i Enric Cervelló, són exemples dels tants que van formar part d’una febre que impactà de la mateixa manera en totes les capes socials i culturals del país. I a aquesta magnífica petita història li mancava, fins ara, algú que ens l’expliqués amb rigor i passió. Josep-Manuel Rafí presenta una obra captivadora que ens endinsa en aquest món fascinant: La febre dels cromos, publicada per l’editorial Comanegra. Com diu el doctor Albert Rossich i Estragó al pròleg: “Heus aquí un llibre excel·lent. La primera cosa que cal dir d’aquesta obra és que omple un buit evident –la història de la cromolitografia a Catalunya necessitava aquesta acurada aproximació–, però a més ho fa amb profunditat i rigor, amb gran quantitat d’informació, amb intel·ligència i també –i no és menys important– amb amenitat.” I afegeix: “Per tot això aquest llibre està destinat a ser una obra de referència sobre la cromolitografia a Catalunya…”

La febre dels cromos segueix el fil dels cromos distribuïts per la xocolata Boix, pionera a fer-ne us com a incentiu publicitari, i ens ofereix una visió completa que abasta diverses col·leccions, reedicions i variants, enriquides amb nombroses notícies i anècdotes. A més, inclou un aparat gràfic impressionant, un repertori de les col·leccions de cromos més antigues en català i una bibliografia imprescindible. Rafí ens porta més enllà del simple col·leccionisme de cromos i ens submergeix en una narrativa que abasta història, art, patrimoni, publicitat, dibuixants, litògrafs, impressors, fabricants, comerciants i consumidors.

El llibre no tan sols ens mostra l’apassionant història de la cromolitografia a Catalunya, sinó que també ens revela l’impacte d’aquesta innovadora tècnica en el món de la il·lustració. Per a totes aquelles persones interessades en la història, l’art, la publicitat i, és clar, els cromos, aquest llibre és una oportunitat única de conèixer més en profunditat aquesta fascinant dimensió de la nostra cultura. Els cromos van obrir una porta a la propietat infantil i van unir persones de diferents classes socials a través de les seves col·leccions.

És evident que aquest treball, amè, exhaustiu i ben documentat, esdevindrà una obra de referència; però, a més, ens convida a reflexionar sobre la importància de preservar en un bon arxiu, ara inexistent, aquest patrimoni efímer i a fomentar els estudis sobre la il·lustració i els il·lustradors catalans. Llegir-lo serà una bona ocasió per a endinsar-vos en aquest món fascinant i, segurament, marcarà un abans i un després en la vostra visió sobre aquests petits cartons acolorits que tant ens han cridat l’atenció, generació rere generació.