Favors xinesos

Per primera vegada en ma vida no m’interessa tant què diu l’imperi americà, que m’interessa prou, com què diu, sobretot, l’imperi xinès. De fet, m’interessen tots dos perquè cada vegada els veig més forts, més influents i més decisius. Aquesta setmana la Xina s’ha manifestat, i de quina manera, sobre la guerra d’Ucraïna en una videoconferència del president Xi Jinping, la presidenta de la Comissió, Von der Leyen, i el president del Consell, Charles Michel. Segons l’agència oficial de notícies xinesa, que detalla llargament la conferència, el president xinès es va declarar molt favorable a una UE que no es limiti a seguir els Estats Units. Sobre Ucraïna, va ser, formalment, equidistant, que vol dir molt favorable a les negociacions de pau. Ara, les raons del conflicte amb els europeus, que jo resumiria anant al gra (la guerra d’Ucraïna té l’origen en l’expansió de l’OTAN a l’est, que és la versió russa), l’agència les exposa més extensament, d’una manera més elegant i que s’entén molt bé.

Segons Xi Jinping, “la causa principal de la crisi d’Ucraïna són les tensions de seguretat regional europees, que han anat creixent amb els anys, i per a resoldre-la caldria, fonamentalment, satisfer les legítimes preocupacions de seguretat de totes les parts interessades. Avui el marc de seguretat mundial i regional no hauria de construir-se amb mentalitat de guerra freda. La Xina abona Europa, especialment la UE, perquè tingui un paper principal, amb Rússia, els Estats Units i l’OTAN, en el diàleg sobre les tensions sorgides amb els anys, i en l’establiment d’un espai de seguretat equilibrat, eficaç i sostenible a Europa.”

El Financial Times va contactar un assistent a la reunió, segons el qual Xi “no va condemnar ni va defensar” la invasió de Putin, però va esquivar una pregunta directa de Michel, sobre si donava suport a la invasió, insistint en la importància d’entendre “Rússia, en les qüestions de seguretat europea”. Acabada la reunió, Von der Leyen va admetre que les posicions eren contràries.

Afegim-hi dos titulars més, destacats a la portada de l’agència de notícies xinesa, recollits per la premsa internacional, i que són intencionadíssims (Noves proves demostren que els Estats Units van pagar laboratoris biològics fets servir per atacar Donbass – RT) i L’Oest, especialment Amèrica és el responsable principal de la crisi a Ucraïna. The Economist), cosa que dóna la raó al setmanari britànic: “Mentre els diplomàtics de Xi insisteixen que la Xina és neutral a Ucraïna, ells i els mitjans de comunicació de l’estat xinès han donat suport constant a les justificacions de Rússia sobre la invasió i han dat la culpa del conflicte a l’expansió dels Estats Units i de l’OTAN.”

Si en tot conflicte hi ha una mala passada, la Xina té una gran posició: malgrat les aparences, acaba traint Rússia, deixa plantat Putin i fa un regal a Occident, de manera que li hagi de tornar el favor. És a dir, el deixa en deute i que li hagi de dar les gràcies. O potser no, potser és Putin qui deu un favor a la Xina.

“La Xina té una influència sobre Rússia; per tant, esperem que la Xina assumeixi la seva responsabilitat en la solució pacífica del conflicte”—seria el resum, en boca de Von der Leyen. I aquí som tots, esperant els favors xinesos. Nosaltres i Putin.