24.05.2023 - 11:32
Un estudi realitzat per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) en col·laboració amb altres centres ha detectat deu contaminants orgànics de preocupació emergent en aigües dolces i aigües marines costaneres del continent antàrtic. Els contaminants més rellevants són uns quants productes farmacèutics, la nicotina i la cafeïna, així com filtres UV, alguns dels quals amb alta persistència, capacitat de dispersió i toxicitat per a la biota. Els investigadors demanen mesures més efectives per reduir l’impacte d’aquests compostos derivats de l’activitat humana. L’estudi s’ha fet en col·laboració amb la Universitat de Granada, l’Institut Geològic i Miner de l’estat espanyol (IGME-CSIC) i la Universitat Autònoma de Madrid.
Les mostres analitzades provenen d’unes quantes fonts, incloent-hi zones amb activitat humana com bases, campaments i turisme, així com àrees sense aparent presència humana o animal. Els resultats, publicats en la revista Journal of Hazardous Materials, mostren la presència de set productes farmacèutics, entre els quals analgèsics com l’ibuprofèn i antidepressius, així com nicotina i cafeïna, el filtre UV benzofenona-1 i el producte industrial anticorrosiu tolitriazol.
“La nicotina i l’antidepressiu citalopram no s’havien estudiat abans a l’Antàrtida i els trobem en un 74% i 55% de les mostres, respectivament”, destaca Miren López de Alda, investigadora de l’IDAEA-CSIC. “La resta de substàncies es van incloure en l’estudi perquè, encara que ja s’havien detectat amb anterioritat, presentaven un risc toxicològic moderat o alt per als organismes aquàtics”, afegeix en declaracions recollides pel centre.
El treball ha classificat els contaminants orgànics d’acord amb la presència en les mostres recollides i l’índex de perillositat, que integra el potencial de bioacumulació, persistència i toxicitat aquàtica.
“Les substàncies que susciten una major preocupació en aquesta regió són el citalopram, la claritromicina, la nicotina, la venlafaxina i la hidroclorotiazida, que convindria continuar monitorant en les aigües i la biota antàrtiques en el futur”, adverteix Cristina Postigo, investigadora de la Universitat de Granada i primera signant de l’article.
El treball mostra que la contaminació d’origen antròpic no està localitzada només en els llocs on es desenvolupa activitat científica i el turisme, sinó que es dispersa a zones més remotes. Això implica que la contaminació química pot estar influïda per diferents processos ambientals, com la reemissió des del gel i la deposició atmosfèrica.
Els autors remarquen que el Sistema del Tractat Antàrtic i, especialment, el Comitè per a la Protecció del Medi Ambient Antàrtic, haurien de reforçar les mesures per reduir l’impacte de la presència humana a l’Antàrtida.
