17.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 18.05.2023 - 07:00
Ja fa anys que la manca d’alguns medicaments a les farmàcies és un problema per a farmacèutics i usuaris. Però, darrerament, la situació s’ha agreujat, fins al punt que hi ha vora set-cents cinquanta medicaments amb problemes de subministrament en aquests moments. En manquen de tota mena: alguns tipus d’ibuprofèn o paracetamol, alguns col·liris, antidiabètics, medicaments per al sistema nerviós i cardiovascular i, especialment, antibiòtics. Destaca també algun cas concret com el del todacitan –per a deixar de fumar–, que té molts problemes de proveïment.
Atesa la situació, els farmacèutics proven de substituir els medicaments que falten per altres amb els mateixos principis actius, però això té les seves limitacions. “Molts medicaments no ens arriben i la gent es queda sense”, explica Andrea Ramis, de la Farmàcia Santa Catalina, de València.”L’orfidal, per exemple, a vegades falta. Es pot substituir per lorazepam, però hi ha gent que diu que no li fa efecte. Parlem de persones amb problemes per a dormir, i per tant, afecta molt.” En el cas de determinats medicaments, a més, també en manquen els genèrics. En aquests casos, el pacient pot arribar a fer un periple de farmàcia en farmàcia fins a trobar-lo o, com passa sovint, acabar tornant al metge perquè li faci una recepta nova, amb canvis en el tractament. La Federació d’Associacions Farmàcies de Catalunya (FEFAC) també alerta d’una tercera alternativa molt perillosa a què acaben recorrent algunes persones: el mercat negre a internet, sense cap garantia de qualitat.
Malgrat que les fonts consultades asseguren que el problema és internacional i s’ha agreujat aquest darrer any, és una qüestió estructural que ve de molt abans. “Avisem d’això des del 2019”, explica Antoni Torres, president de la FEFAC. “Ara en falten uns set-cents, i abans de la pandèmia eren uns dos-cents, gairebé ho hem quadruplicat. El problema es va agreujar durant la pandèmia i ara es manté.” Jorge Fontestad, de la Farmàcia José Mut Pons de València, ho ha comprovat any rere any: “El 2010 potser faltaven cinc o sis productes, i això ha anat creixent fins avui, que en falten cinquanta o seixanta.”
Una suma de causes
Però què l’explica, aquesta manca de proveïment? Els col·legis i les federacions de farmacèutics asseguren que no es pot parlar d’una causa única, sinó d’unes quantes. Per una banda, la dependència de la producció exterior. “Amb la crisi del 2008, els governs van abaixar preus, i cada país europeu abaixa el preu dels medicaments com vol”, explica Torres. “Els laboratoris hi responen agrupant-se i externalitzant: produeixen a la Xina i a l’Índia. Quan arriba la pandèmia, no hi ha possibilitat de fer transport de mercaderies i això porta al desproveïment. Paral·lelament, la Xina i l’Índia han pujat el nivell de vida i tenen un consum de medicaments més alt, que fa que exportin menys que abans”. Anna Maria Font, coordinadora del Vallès Oriental del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), hi coincideix: “Som en un moment crític, i una de les causes és que els principis actius es produeixen només en dues parts del món. Per tant, no es dóna l’abast.”
Una altra causa important que esmenten els experts té a veure amb el preu dels medicaments establert als països europeus. A l’estat espanyol, els preus estan regulats i són un 16% per sota de l’eurozona. “Espanya, juntament amb Portugal, és un dels capdavanters en la baixada de preus. La Unió Europea té establertes dues normatives: una, que considera el medicament un bé sanitari absolutament regulat, i una altra, que és la de la llibertat de moviments de les mercaderies. Considera el medicament un producte essencial, però alhora afavoreix la competència, i la conseqüència és que hi ha moviment de medicaments dels països que són més barats cap als països que són més cars. Medicaments que vénen cap aquí poden anar legalment cap a altres països”, afegeix Torres. Tal com assenyala el Molt Il·lustre Col·legi Oficial de Farmacèutics de València (MICOF), si una farmacèutica “pot guanyar cinquanta” venent medicaments limitats en un altre país amb els preus més alts, no els vendrà aquí, on “en guanyarà quinze”.
També hi influeix la normativa espanyola sobre el preu més baix. Segons que denuncia la FEFAC, a vegades els farmacèutics es troben que, si de cinc medicaments iguals se n’ha abaixat el preu d’un, estan obligats a vendre aquest perquè és el més barat. Això pot comportar que aquest medicament s’acabi i no es puguin vendre els altres, encara que no siguin gaire més cars, i fins i tot si el metge els ha prescrit. Amb situacions com aquesta, sovint l’única alternativa que hi ha és que el pacient pagui el 100% del medicament.
A tot això, cal afegir-hi causes puntuals o accidentals, com un repunt del consum de certs medicaments arran d’un augment d’algunes infeccions després de la retirada de les màscares, i també la manca de matèries primeres. “Hi ha laboratoris que ens diuen que els problemes són per la falta de productes per al prospecte o el blíster o fins i tot per la manca d’actius”, explica Antonio López, de la Farmàcia Catalunya de Barcelona.
En alguns casos, com en la manca d’amoxicil·lina o de todacitane, també hi ha hagut avaries i errors informàtics que n’han dificultat la distribució. Però en el cas dels antibiòtics, la manca de subministrament per avaries puntuals també té a veure amb les causes estructurals. “El més típic és que ens manquin antibiòtics, que necessiten instal·lacions exclusives per a la fabricació”, explica Xavier Povill, de la Farmàcia Can Negre de Sant Joan Despí. “Necessiten un edifici a part perquè no hi hagi contaminacions creuades a través dels aires. Això són diners, per tant, molt pocs laboratoris es dediquen a fabricar antibiòtics. Si en falla només un, ja es nota.”
Els farmacèutics, contra una normativa “restrictiva”
Tant la FEFAC com el COFB demanen de canviar la normativa espanyola sobre les substitucions que pot arribar a fer un farmacèutic quan hi ha manca de medicaments. “Ara el farmacèutic pot fer substitucions quan és la mateixa forma farmacèutica –xarop per xarop–, el mateix principi actiu i la mateixa concentració, però la marca pot ser qualsevol”, explica Torres. “Aquesta normativa és tan restrictiva que no utilitza la capacitat professional del farmacèutic. Per exemple, quan faltava amoxicil·lina en xarop, sí que n’hi havia en sobres. Però malgrat tenir la solució a la farmàcia, havíem de fer tornar la persona al metge perquè li fes una recepta nova de sobres. S’hauria de permetre que poguéssim buscar, dins el mateix principi actiu, la forma farmacèutica més adequada. El desproveïment hi seria, però la gent no el sofriria igual.”
Font també defensa que els farmacèutics estan preparats per a això i que ho han demostrat moltes vegades, com va passar durant la crisi de la covid: “En nou situacions de desproveïment de cada deu, el farmacèutic podria fer la substitució per un medicament igual, però només se’ns ha permès de manera molt excepcional.” Però aquesta solució només serviria per a pal·liar el problema. “Realment ens preocupa molt, perquè no sembla que hagi de millorar. Cap de les causes no es pot solucionar ràpidament. Es parla de tornar a fabricar localment, però això no serà imminent. Haver de dependre només de dos productors mundials és compromès.”
Torres també demana un canvi de mentalitat en l’àmbit europeu: “La Unió Europea ha d’entendre que els medicaments són essencials, produir-ne una part a Europa i regular una forquilla de preus. Mantenir el principi de la competència amb els medicaments fa que ciutadans europeus amb els mateixos drets no siguin tractats equitativament.”
Mecanismes per a evitar el periple del pacient
Per a evitar més molèsties als usuaris, aquest periple d’establiment en establiment, les farmàcies fa temps que utilitzen plataformes com FarmaHelp, que permeten de redirigir els clients a farmàcies que sí que tenen el medicament que busquen en estoc. El desproveïment acostuma a actuar en forma de degoteig, de manera que els problemes de subministrament no sempre són alhora en el 100% de les farmàcies. Sí que pot passar que el pacient hagi d’anar fins a un altre municipi o fins i tot comunitat autònoma per trobar el medicament que busca.
En casos extrems, el MICOF també recorda que existeix el mecanisme de Medicació Estrangera pel qual la Direcció General de Farmàcia pot demanar a un altre país un medicament i dispensar-lo a qui ho necessiti. Fins que no hi hagi més solucions, farmacèutics com Xavier Puvill expliquen que ho gestionen com poden: “Cada farmàcia té diversos majoristes i amb això vas fent, encara que potser només et venguin una unitat. De moment, hem de fer mans i mànigues.”
