Farmàcia Bolós, un petit palau modernista al cor de Barcelona

La Barcelona modernista té molt a dir i a ensenyar i, per tant, a conservar i mantenir. Fent un tomb per l’Eixample barceloní, façanes, portals, cantonades amb motius de flora i fauna ens recorden que un temps, al tombant del segle XIX al XX, els arquitectes van vestir de natura la ciutat. Com a art i ornament, les formes naturals de flors, arbres i animals van donar forma als edificis de les famílies més benestants i els van decorar. Pedra, fusta, ferro forjat i vitralls conserven un tret molt personal de Barcelona.

I en algunes botigues, l’empremta modernista s’ha pogut mantenir gràcies a la voluntat dels seus propietaris. És el cas de la Farmàcia Bolós, al xamfrà de la rambla de Catalunya amb el carrer de València. És de l’any 1902. La va obrir Antoni Novellas i Roig, nascut l’any 1879 i llicenciat en farmàcia. Quan l’estil modernista feia el seu esclat més gran a la ciutat, la seva farmàcia n’era part protagonista, als baixos d’un edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. La decoració del local la va encarregar als germans Josep Maria i Antoni Falguera Sivilla. Encara avui hi veiem representacions de plantes medicinals i els noms dels farmacèutics catalans Fors i Carbonell, de l’alemany Schelle i del francès Lemery, referents importants per a Novellas. L’any 1906, va inaugurar un espai annex a la botiga, encara ben diferenciat avui entrant a mà dreta, que va fer decorar amb motius de botànica i va dedicar a l’homeopatia, la ciència amb la qual el farmacèutic olotí va experimentar possibilitats de medicina natural i teràpies alternatives. Per això, la seva farmàcia és considerada la primera que es va obrir a Barcelona especialitzada en homeopatia.

Antoni Novellas va fundar i presidir la Institució Catalana d’Història Natural, filial del IEC, i va ser autor d’una setantena d’obres sobre farmàcia i botànica. L’any 1927 va traspassar la farmàcia a Antoni de Bolós i Vayreda, avi de l’actual titular de l’establiment farmacèutic, Jordi de Bolós Giralt.

El seu avi era la quinzena generació d’una saga de farmacèutics d’Olot i, poc abans de la guerra del 1936-1939, va vendre’s la farmàcia a la capital garrotxina per venir a establir-se a Barcelona. De Bolós venia motivat sobretot pel seu desig de contribuir a la tasca de l’Institut Botànic, institució que va arribar a dirigir, però també va comprar la farmàcia a l’Eixample que continuen portant avui el seu nét i la seva besneta, Clara de Bolós Ramon.

Jordi de Bolós recorda que de petit amb els seus germans passava cada tarda a la farmàcia. “El pare era catedràtic de física i química, i la mare, també farmacèutica, tenia una farmàcia a l’Hospitalet de Llobregat i al matí treballava allà i a la tarda, aquí”, explica. Aleshores, aquesta part de l’Eixample era un barri molt barri, diu. “Teníem la carnisseria i la fruiteria aquí al costat, era un barri molt viscut.” Ell i els seus germans petits, a la farmàcia, bàsicament jugaven. “Això era com una casa”, comenta. Fins que ja per edat va començar a donar un cop de mà fent petits encàrrecs o omplint petits pots amb alcohol d’un bidó. També explica que quan tancaven la farmàcia, al vespre, pujaven a peu fins al carrer de Saragossa, on vivien, carregats amb les bosses amb la carn, la fruita i la verdura, perquè sempre compraven a les botigues veïnes de la farmàcia, perquè la seva mare sempre els deia: “Vivim del barri, i hem de comprar aquí.”

Jordi de Bolós va fer el batxillerat de lletres i, malgrat que havia dit moltes vegades que no faria farmàcia, perquè era el que tothom sempre donava per fet, quan va acabar COU s’hi va matricular. De quinze anys o setze fins a seixanta, que té ara, ha treballat del mateix que van treballar setze generacions de farmacèutics de la seva família. Ell, sobretot al principi, s’havia fet un fart de guàrdies de vint-i-quatre hores i de preparar fórmules, una pràctica que fins fa un parell d’anys o tres va continuar. Entre les fórmules que tradicionalment més reclamaven en aquesta farmàcia, hi havia la crema del Dr. Cabré per a la sequedat de la pell.

Obres i restauració dels béns

Hi va haver un moment en què l’edifici queia i necessitava una rehabilitació general, expliquen els propietaris, que van haver de fer obres durant dos anys o tres. La farmàcia va acabar sense cap moble i van haver de tancar uns vuit mesos. “Vam aprofitar aleshores per restaurar els mobles, prestatges, vidres i pintures”, diuen. Els taulells dels anys seixanta no tenien gens de valor, perquè els havien fet fer els pares de Jordi de Bolós, i els van treure: “Vam deixar només el mobiliari autèntic, l’antic, perquè es veiés el contrast. Les botigues s’han d’adaptar a l’entorn i al moment, si no, no són operatives.”

També van aprofitar l’enrenou dels treballs per instal·lar la xarxa informàtica i aixecar el terra per fer-hi passar els cables. “Vam adaptar-nos a les necessitats actuals. Vam modificar els prestatges i en vam mantenir una part original, però la vam completar amb llums led per il·luminar-los. Vam conservar al màxim l’estructura bàsica original essent molt curosos.”

Haver pogut mantenir i restaurar la decoració modernista d’un local catalogat com a bé cultural d’interès local i distingit com a comerç emblemàtic, Bolós ho viu amb una sensació agredolça. I s’explica: “Quan vam fer les obres, si ho hagués posat tot modern, m’hauria resultat molt més rendible. Vaig acabar venent un pis per poder mantenir tots els originals i restaurar-los.” Sent que manca molt reconeixement als establiments que guarden una part del patrimoni artístic de la ciutat: “El suport que rebem és mínim, quan l’administració hauria de ser còmplice d’aquesta salvaguarda de béns. És un valor catalogat, però amb moltes limitacions. Si es trenca un vidre, cal un dineral per a reparar-lo.”

D’ençà de l’any 2010, la seva filla és al capdavant del negoci. Els estudis de farmàcia tampoc no van ser una vocació  per a ella, però diu que ara no ho canviaria. Li agrada el tracte amb el client i poder continuar un negoci com a dissetena generació de la mateixa família dedicada a la farmàcia.

Canvis al barri

En aquesta quinzena d’anys que fa que Clara de Bolós treballa al negoci, ja ha pogut veure-hi molts canvis. “Quan vaig començar, potser entraven dos turistes el dia i ara potser en són ja una cinquantena”, explica. Molts dels turistes és evident que hi entren atrets per l’ornamentació i mobiliari modernista. La botiga es fa veure i admirar. “La majoria demanen permís per fer fotos, i sempre els diem que sí. Entren perquè la botiga és bonica. Avui, les farmàcies, totes les fan molt semblants, molt lineals, fredes, asèptiques, però la nostra, tot i les limitacions, té alguna cosa que no tenen les altres.”

També expliquen que ara viuen de la gent que treballa al barri, perquè els clients de tota la vida, que hi vivien, ja pràcticament tots s’han mort. “Abans coneixíem la gent pel seu nom, era una relació molt estreta, i ara, d’aquells clients, en queden quatre.” I constaten que els canvis han estat molt ràpids. “No fa tants anys, això era un barri, barri. Si el barri canvia, les botigues canvien, i si perden el motiu d’existir, han de tancar. Amb els supermercats ho veiem, les botigues de queviures pateixen i tanquen. No es potencia la botiga petita”, lamenten.

Els canvis a l’entorn, la proliferació de turistes i menys veïns que viuen a prop de la farmàcia, també ha comportat canvis dins aquest negoci. “Abans no teníem tanta cosmètica, ara els medicaments han baixat molt de preu i hem de compensar-ho amb la venda de complements i cosmètica, que sobretot els xinesos compren bastant”, diuen. Són ben conscients que si no tinguessin entre mans una farmàcia, una altra mena de negoci familiar potser no hauria pogut subsistir cent vint-i-dos anys i, amb ells, una part del patrimoni modernista de Barcelona. “Hem aconseguit mantenir aquesta tradició de principi del segle passat fins ara, amb alguns canvis, però amb un fil conductor, i n’hem mantingut el gust inicial”, conclou Jordi de Bolós.