Les farmacèutiques europees confien a lliurar les dosis necessàries per a vaccinar el 70% de la població a l’estiu

Les farmacèutiques europees confien poder lliurar les dosis necessàries per vaccinar el 70% de la població a l’estiu, l’objectiu fixat per la Comissió Europea. Així ho ha dit el director de comunicació de la Federació Europea d’Indústries i Associacions Farmacèutiques (EFPIA), Andy Powrie-Smith, en una entrevista a l’ACN. “Sí, sens dubte, esperem que sigui així, que podrem arribar al nombre de dosis requerides”, diu. Segons Powrie-Smith, les companyies treballen “contrarellotge” i “compromeses” malgrat els retards de les farmacèutiques Pfizer i AstraZeneca en el subministrament de dosis, que podrien suposar un alentiment en la campanya de vaccinació a la Unió Europea (UE) en plena amenaça per la tercera onada i la variant britànica.

Per complir l’objectiu de vaccinar el 70% de la població a l’estiu, Powrie-Smith assegura que “hi haurà reptes a superar, però com ja n’hi ha hagut fins ara”. Malgrat que la reducció del lliurament de dosis per les farmacèutiques de Pfizer i AstraZeneca podria reduir la velocitat de la vaccinació a Europa, el director de comunicació de l’EFPIA confia que es podran entregar les dosis necessàries “gràcies a un esforç col·laboratiu i de solidaritat”.

“Les companyies de la UE i els estats membres s’han reunit sempre per trobar solucions pragmàtiques per poder lliurar més vaccins. A més, hi ha més vacunes de la covid-19 en desenvolupament o esperant el procés d’aprovació i regulació per tal d’augmentar la capacitat de fabricació”, declara.

“És un cas sense precedents”, diu Powrie-Smith sobre la vaccinació tot recordant que només fa un any que es va identificar el virus. “Tots els implicats treballen a contrarellotge i tothom està compromès en aconseguir les dosis per vaccinar el més ràpid possible”, assegura, tot apuntant que “si alguna cosa s’ha d’ajustar o canviar” per accelerar la vaccinació “es farà”.

Reducció de subministrament

Les farmacèutiques Pfizer i AstraZeneca van informar de retards en el subministrament de dosis contra la covid-19 a la UE. Des del bloc comunitari, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha assegurat que faran “respectar els contractes signats per la indústria farmacèutica”, encara que no s’ha precisat les mesures que es podrien prendre.

El retard en el subministrament de dosis de Pfizer podria alentir el ritme de vaccinació a Europa, tot i que Powrie-Smith justifica que “és per poder lliurar més dosis de vaccins de manera més ràpida”, tal com va argumentar la farmacèutica.

En el cas del vaccí d’AstraZeneca no tindria la mateixa implicació que el retard de Pfizer perquè el vaccí encara espera l’autorització de l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), encara que ha obert la porta a autoritzar parcialment el vaccí per les poques dades sobre l’efecte que té en la gent gran.

Tot i això, la Comissió Europea ha reclamat a AstraZeneca que compleixi amb l’entrega del vaccí acordada. La comissària de Salut, Stella Kyriakides, ha avisat que volen saber “on s’han produït les dosis i a qui s’han distribuït”. Arran de la demora, la Comissió Europea ha anunciat que exigirà a les farmacèutiques que notifiquin amb antelació l’exportació de vaccins produïts a territori europeu.

A banda, la polèmica segueix Pfizer des que l’EMA va actualitzar el prospecte del vaccí per aclarir que cada vial del fàrmac conté suficients dosis per a extreure’n sis injeccions, en comptes de les cinc recomanades fins ara. Amb aquesta recomanació, els països de la UE podrien aconseguir injeccions addicionals a les previstes inicialment. El president del Consell Europeu ha exigit a Pfizer “claredat” en aquest assumpte.

Ritme de vaccinació desigual

Un mes després de l’inici de la vaccinació a la UE, la campanya avança a ritmes diferents en els estats membres. L’estat espanyol és el cinquè país de la UE que més ha vaccinat i el tretzè a escala mundial, segons les darreres dades d’Our World in Data. A l’estat s’han administrat 2,6 dosis per cada 100 habitants. A la UE lideren la cursa Malta (4,5), Dinamarca (3,6), Irlanda (2,9) i Eslovènia (2,7), mentre que els que van més lents són Bulgària (0,4), els Països Baixos (0,8) i Letònia (1).

Pel director de comunicació d’EFPIA no és estrany que els estats membres avancin de manera desigual en la immunització de la seva població perquè les dificultats logístiques també impacten de manera diferent en cadascun d’ells. Per exemple, la manera d’emmagatzemar les dosis o la geografia poden tenir un impacte en el ritme de vaccinació, explica.

Vaccinació al món

A tot el món s’han administrat un total de 68,4 milions de dosis de la vaccinació per combatre la covid-19 i Israel lidera la cursa en la immunització de la seva població amb gairebé 45 dosis per cada 100 persones. A Israel el segueixen els Emirats Àrabs (26), Seychelles (18,7), el Regne Unit (10,4), Bahrain (8,5) i els Estats Units (6,9).

La xifra desglossada de dosis administrades al món destapa una desigualtat entre els països de l’hemisferi sud i l’hemisferi nord perquè no tenen el mateix accés a les vacunes. Per continents, Àsia lidera perquè ha administrat 24,7 milions de dosis, Amèrica del Nord n’ha posat 23 milions i Europa 17,2 milions (de les quals 8,7 s’han administrat a la Unió Europea i set milions al Regne Unit). Per contra, Amèrica del Sud només n’ha posat 960.000 i a l’Àfrica 18.000, segons dades d’Our World In Data.