26.11.2019 - 14:37
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha declarat el ‘Regadiu històric de l’Horta de València’ com sistema important del patrimoni agrícola mundial (SIPAM), candidatura que va ser presentada per l’Ajuntament de València, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València i altres institucions.
El ministeri espanyol ha comunicat que l’Horta ‘reuneix tots els requisits que exigeix un SIPAM, ja que compta amb el valor afegit d’establir un vincle entre el rural i l’urbà, així com amb un sistema productiu en el qual s’integren les cultures agrícola i hidràulica, llaurades durant segles d’ençà del començament de la dominació àrab a la zona, que han anat conformant un paisatge únic, l’horta de València i l’Albufera, que s’integra en la coneguda horta mediterrània’.
Amb una xarxa de reg que s’estén per la zona agrícola periurbana de la ciutat de València i de dotzenes de municipis de nord, oest i sud de l’àrea metropolitana, geogràficament, la part irrigada abasta una plana costanera amb un pendent suau que disminueix lentament des de l’interior fins al mar.
El seu particular paisatge, integrat per camps de conreu, canals d’aigua, camins rurals i edificis tradicionals (barraques i alqueries) i també pel Parc Natural de l’Albufera, ‘ha estat conformat per un sistema d’irrigació que s’abasteix del riu Túria i enfonsa les seves arrels en l’herència àrab’. Es tracta d’un sistema de regadius que ha anat dissenyant-durant segles. Des del riu Túria s’estén un sistema de sèquies de reg, originalment dissenyat en l’època medieval, que flueix per gravetat.
Les séquies de reg de sud desemboquen al parc natural de l’Albufera, un llac la configuració actual com a reservori d’aigua dolça ‘ha estat alimentada per romanents hídrics de les àrees històricament irrigades’. És un parc natural on l’arròs i la pesca artesanal tradicional conformen un sistema viu i vulnerable.
D’aquesta manera, el regadiu històric de l’Horta com SIPAM és el resultat d’una estructura històrica que data de fa segles, basada en una xarxa de reg (séquies), camins rurals o alqueries que defineixen el seu patrimoni físic; un sistema agrícola, que s’origina i coexisteix amb aquesta estructura; una cultura hidràulica representada per regles mil·lenàries d’ús de l’aigua, heretades de l’època medieval i governades per institucions com la Reial Séquia de Montcada i el Tribunal de les Aigües i un sistema hídric que, en la seva part sud, flueix cap al Parc Natural de l’Albufera.
‘L’Horta de València és un dels paisatges d’horta mediterrània més rellevants d’Europa, un espai de valors productius, ambientals, culturals i visuals provats, malgrat les pressions de la urbanització’, assenyala el ministeri.
