Fantasia especulativa al servei del país i dels lectors

El nostre país és molt rar, entre més coses, en hàbits lectors i el divorci més que evident entre cultura popular i acadèmia. Però no sempre ha estat així. Abans de la guerra del 36-39, va haver-hi un nombre important d’autors que varen conrear d’una manera o d’una altra la ciència-ficció, la fantasia i el terror. Una mostra d’això són les recuperacions que ha anat fent aquests darrers anys l’editorial Males Herbes. La ciència-ficció també ha interessat nombrosos autors a casa nostra, començant per un Manuel de Pedrolo encara poc vindicat des d’aquest aspecte, malgrat l’èxit esclatant del Mecanoscrit del segon origen. Que un dels llibres més venuts i més llegits de tots el temps en català sigui una obra de ciència-ficció ja ens hauria de prevenir. Però ja se sap que, amb comptades excepcions, Pedrolo tampoc no ha estat sant de devoció de l’acadèmia. No podem oblidar-nos de totes les contribucions d’Antoni Munné-Jordà, continuades en el temps des dels anys setanta, i de col·leccions com la de Pagès Editors dedicada al gènere. Però en general, la ciència-ficció, la fantasia i el terror en català han estat prou bandejats malgrat els intents d’editorials com Obscura, per exemple, i d’aportacions puntuals en els catàlegs generalistes, especialment enfocats al públic juvenil.

Per això és una molt bona notícia que Llibres del Delicte hagi decidit de llançar Spècula, un nou segell que publicarà quatre títols l’any de narratives no realistes o, com ells ho anomenen, de ficció especulativa. El nou segell neix en un moment en què sembla que hi ha un auge d’aquesta mena de narratives, tal com palesen els salons del còmic, l’èxit del manga, el fet que moltes de les sèries que consumim a les plataformes siguin d’aquest gènere o la creació del festival 42 a Barcelona.

Segons que explica l’editor Marc Moreno: “Spècula, la nova editorial especialitzada en la ficció especulativa, neix amb la voluntat de publicar autors del país per visibilitzar que en català tenim creadors de qualitat dins el fantàstic. Spècula està liderada per l’escriptor Jordi Casals, que serà el responsable d’un catàleg que apostarà pel talent del país i reivindicarà la creació original en català.”

Quatre llibres l’any

Els dos primers títols apareixen aquesta tardor, en un pla editorial que preveu la publicació de quatre novetats cada any. Explica Marc Moreno: “L’editorial vol potenciar la creació literària ambiciosa des de les diferents opcions que planteja el gènere fantàstic, i ho vol fer a partir del talent del país. A més a més, la concepció del gènere fantàstic a Spècula és àmplia, amb la voluntat de publicar llibres diferents, dins la ficció especulativa, i sorprendre els lectors amb cada novetat. Sense limitacions, a Spècula hi tindran cabuda diverses sensibilitats i estils: des de la ciència-ficció pura, les distopies i les ucronies, fins a la fantasia més moderna passant pel terror sobrenatural intens i suggeridor i tota mena d’hibridacions entre subgèneres que facin créixer la literatura de gènere en català.”

Jordi Casals, el director literari del nou segell, explica a VilaWeb que “la clau de tot plegat és que les novel·les que s’hi publiquin siguin molt bones i enquadrades dins del gènere fantàstic en qualsevol de les seves variants”. Casals és molt conscient que els darrers temps han anat sorgint iniciatives dins aquest gènere “que fan una feina impecable”. “També n’hi ha que fa quaranta anys que hi són, i cal reivindicar tota la feinada que ha estat fent des dels anys setanta Antoni Munné-Jordà. Tot això què vol dir? Doncs una obvietat, que el gènere fantàstic en català no és una cosa que sorgeixi ara de cop i volta i que el que ha de fer Spècula és venir a sumar per enfortir aquest ecosistema del gènere fantàstic en català i contribuir a treure’ns el complex que tenim de ser precisament això, una literatura de gènere. Hem d’arribar a ser com el gènere negre, que té col·leccions, festivals i molt d’orgull per part dels seus autors, i això hem de fer, demostrar que tenim una alta qualitat literària en aquest gènere i que es fa en català i arribar a ser com altres llengües i cultures, on el fantàstic té prestigi i vendes.”

Casals explica que el pla és observar la rebuda de la col·lecció, d’una banda, i quina és la rebuda d’originals, de l’altra. “També tenim molt clar que no volem classificar què farem exactament a la col·lecció pel que fa als subgèneres, sinó que tots els fantàstics són benvinguts i allò que marcarà la publicació és la qualitat de la novel·la.”

Ampliar el públic lector

Abans d’explicar quins són els tres primers títols de la col·lecció, Casals diu: “El públic lector de gènere fantàstic en català existeix, el que hem de fer és ampliar-lo. Fa molts anys que funciona molt bé la societat catalana de ciència-ficció, hi ha hagut un gran èxit del festival 42, el festival Celsius de Gijón convoca gent de tot arreu, els salons de còmic i manga tenen molt de públic… El fantàstic ens agrada i ho demostren les sèries que omplen les plataformes. Potser no hi ha més població que en consumeixi perquè no se l’ha pres seriosament i encara hi ha molta gent que el considera un producte de segona. Per això és imprescindible captar no només els fans, sinó també demostrar que tenim molta qualitat per arrossegar altres lectors, perquè tenim grandíssims autors de gènere fantàstic i els volem donar a conèixer.”

I quins seran els escollits per a aquesta singladura? El primer llibre que acaba d’arribar a les llibreries és Les causes invisibles, de Jaume Valor, una ucronia que comença amb un atemptat reeixit contra Napoleó Bonaparte que canvia bona part de la història d’Europa de final del segle XVIII i principi del segle XIX. Què hi trobaran els afeccionats? Doncs, segons Casals: “Una novel·la molt divertida que va més enllà de l’aventura però que no hi renuncia, que té múltiples lectures, inclosa la política, perquè un dels escenaris és una Catalunya que ha esdevingut independent. A més, és una novel·la on tots els engranatges i les peces d’orfebreria encaixen perfectament amb una escriptura molt sòlida. Hi ha tocs de steampunk amb aparició de globus aerostàtics, cuirassats i pistoles de repetició que apareixen anys abans de la seva invenció i tota una intriga política, a més de l’aventura que ens va convèncer de seguida.”

I de la ucronia fem un salt de cap a l’space opera. Isabel del Río ha escrit Mare, una obra curta que combina trets filosòfics i existencials amb l’aventura a l’espai i que comença amb la Terra a punt de destruir-se i una decisió dràstica: enviar les mares i els seus fills cap a l’espai. “És una novel·la que va cap a les realitats alternatives i paral·leles, amb tocs de Philip K. Dick, molt ben escrita i molt impactant.”

Finalment, en començar el nou any serà el torn per a l’escriptora Ines Macpherson, que amb Els fils del mar ens presenta una història que mescla fantasia i terror “amb presència de dones d’aigua marina, en un poble del Cap de Creus sense nom, que seria com un poble de la Costa Brava passat pel filtre de Lovecraft”. Marc Moreno, creador de Llibres del Delicte, ho resumeix així: “Spècula és imaginació i creació. És un grapat de nous mons i realitats de ficció. És literatura especulativa que juga amb allò que no existeix, i ho fa existir.”