Les famílies han parlat clar: l’escola, en català. Després d’haver de triar la primera llengua d’ensenyament per als seus fills per al curs vinent, la resposta ha estat contundent: “només” un 16% ha optat pel castellà. Aquesta mesura responia als acords de segregació lingüística als centres que el PP va signar a les Illes amb l’extrema dreta i que, tot i la decisió de Vox de trencar relacions, Marga Prohens ha decidit de mantenir.

“La veritat és que m’hauria agradat que un 100% de les famílies hagués triat el català com a llengua d’ensenyament. Però tenint en compte com van les coses, s’entén com un èxit.” Són paraules de na Marta, una docent amb plaça a Mallorca, que entén que aquests resultats també demostren la confiança de les famílies en la tasca dels professors: “El fet que les famílies confiïn en l’educació que reben per part dels docents dóna esperança, sobretot en un moment en què aquesta professió té molt mala reputació social.”

Com na Marta, en Sebastià, també docent, pensa que aquests resultats són una sorpresa, però demostren que hi ha molta gent conscienciada que la immersió lingüística és important. “Les famílies són conscients que si els infants no aprenen català a l’escola, ja no n’aprendran, perquè la balança és totalment descompensada”, considera na Patrícia, docent de secundària en una cooperativa. I na Neus, una altra docent de Mallorca, també creu que aquests resultats són “una mostra clara del compromís de la societat balear amb la preservació de la seva llengua i cultura com a part essencial de la identitat i el patrimoni de les Illes”.

Clam contra la segregació

Els intents fracassats del govern per a segregar els alumnes per raó de llengua corresponen a una resposta social que, en uns quants àmbits, s’ha mostrat molt crítica amb aquest tarannà. Hi van respondre els ciutadans, que es van tornar a manifestar als carrers en un ambient de record inevitable de la legislatura de Bauzá. Hi van respondre els docents, que es van reorganitzar en l’Assemblea i van rebre el conseller d’Educació, Antoni Vera, amb les samarretes verdes a cada visita als centres. I hi van respondre centenars de centres, que es van adherir a la campanya de “La llengua no es toca”, però també van rebutjar el pla pilot de segregació: solament se n’hi van adherir onze, tots concertats.

Sobre el pla pilot, na Neus té clar que “indica una falta de consens o confiança amb aquesta iniciativa” i, en el cas del seu centre, que el va rebutjar, diu: “Reflecteix la nostra preocupació per la importància de mantenir un sistema educatiu inclusiu i cohesionat.” I mentre na Marta pensa que “els centres que s’hi han adherit són casos molt concrets i amb una ideologia molt marcada”, na Patrícia recorda que el 80% dels seus alumnes són castellanoparlants, però que els pares no han tengut cap inconvenient a continuar amb l’ensenyament de fa molts d’anys, atès que ells tampoc no s’hi han adherit.

En tot cas, tots els docents consultats coincideixen que els efectes de la segregació poden ser molt greus per als alumnes. “La llei deixa clar que els nins han de sortir de l’educació obligatòria amb el mateix nivell de totes dues llengües oficials”, subratlla na Patrícia, i recorda que si no aprenen català als centres, no n’aprenen enlloc. Na Marta afegeix: “De la mateixa manera que no es pot donar el mateix tractament a un alumne amb altes capacitats que a un amb dificultats d’aprenentatge, no pots tractar igual una llengua que va colonitzant cada vegada més àmbits d’ús a una altra que és en situació de minorització cada vegada més acusada.”

Na Neus va més enllà i diu que els efectes sobre els alumnes poden ser significatius, atès que poden conduir a una fragmentació social dins les escoles, en què es creïn grups separats i es limiti la interacció entre estudiants de diferents llengües: “Això pot afectar el desenvolupament de competències socials i lingüístiques. A més, podria minvar la capacitat dels alumnes d’aprendre en un entorn plural i divers que reflecteixi la realitat cultural de les Illes.”

Sobre això, na Marta creu que les polítiques de segregació són una autèntica vergonya i una forma de manipulació del govern als ciutadans. “Els efectes són molt clars: l’acceleració d’una pèrdua de les habilitats i competències bàsiques en català per part del nostre alumnat. Tot el contrari del que venen amb aquestes noves mesures”, critica. En Sebastià també té clar que és una passa enrere en la normalització.

Prohens i Bauzá, Bauzá i Prohens

Aquesta vegada, la reacció de les famílies ha estat tan contundent o més que quan l’ex-president José Ramon Bauzá els va fer triar la llengua d’educació per als fills. Era el curs 2011-12 i, malgrat que van ser menys les famílies que van elegir el castellà (8%), el 62% es va decantar pel català i un 28% pel model lingüístic aprovat pel centre.

Els docents veuen que la diferència entre polítiques no és tan diferent, sinó més aviat ben semblant. “Encara que pot haver-hi diferències en les formes, l’objectiu final de reduir la presència del català a les escoles pot ser percebut com un pas enrere en els esforços per a normalitzar la llengua”, destaca na Neus, i na Marta també considera que el govern de Prohens és una còpia del de Bauzá i que va en la mateixa direcció: “Des del poder, arraconar la llengua pròpia de les Illes.”

En Sebastià tampoc no veu tan diferent el govern, però sí la societat. Ha percebut un augment de l’odi cap a tot allò que dugui la paraula “català” lligat: “Hi ha molta gent que diu que parla mallorquí i no català, com si fossin coses que es poden separar.”

De fet, un factor que pot exemplificar prou bé aquesta manca de diferència és la ruptura amb Vox. Malgrat que el PP s’excusava en el pacte amb l’extrema dreta per dur a terme les mesures més polèmiques del mandat, com ara la de la segregació lingüística, el conseller Vera no va trigar a dir que continuarien fins al final de la legislatura quan es va saber que Vox trencava amb el PP.

Tant na Marta com na Neus ho tenen clar. La primera diu que Prohens s’ha escudat darrere Vox per poder dur a terme la segregació, però que ara se n’han demostrat les intencions reals. Na Neus apunta: “Vox podria haver estat una excusa inicial per introduir aquests canvis, però el manteniment d’aquesta política suggereix que el PP té un interès propi a modificar el model lingüístic a les escoles i alterar l’equilibri lingüístic.” En aquesta línia, conclou que tot plegat posa en relleu la necessitat de defensar activament el català en l’àmbit educatiu per poder-ne assegurar la preservació.