Es busquen famílies d’acollida per a joves LGBTI rebutjats pels pares

La Marina, de dinou anys, va haver de demanar als seus amics que la deixessin dormir a casa seva per no quedar-se al carrer. Amb els pares no podia continuar. D’ençà que van saber que era bisexual, la situació a casa s’havia tornat insuportable fins al punt d’haver de buscar una alternativa on viure. De cop i volta, la seva vida va fer un tomb i va haver de treballar de nit per poder pagar els estudis, que no volia abandonar. El rebuig que va sofrir és similar al que va rebre en Lluís, trans i de la mateixa edat. Va créixer en una família molt religiosa. Massa i tot, fins al punt de considerar que no tan sols pecava el seu fill per voler viure com un noi, sinó que ells mateixos eren uns pecadors si hi convivien. Si, des del seu punt de vista, emparaven una expressió de gènere que la religió no aprova. En Lluís va haver d’anar-se’n i d’ençà d’aleshores ha tingut períodes de depressió importants. A la Marta, també trans, els pares van incitar-la a anar-se’n a l’estranger a estudiar, però a la tornada es va trobar la porta de casa tancada. Tenia vint-i-tres anys i cap feina per mantenir-se.

Els noms de la Marina, en Lluís i la Marta són ficticis per a preservar-ne la privacitat, però els casos són reals. Tots tres comparteixen el punt trist que la família rebutja la seva orientació sexual o identitat de gènere i posa per davant la por de què dirà el seu entorn a la felicitat del fill. També tenen en comú que van buscar ajuda a Ahora Dónde – Le Refuge, una entitat amb seu a Barcelona dedicada a ajudar joves LGBTI que topen amb un rebuig i una hostilitat familiar que fa impossible la convivència. És una entitat molt recent, es va fundar el 2019 i, poc després, la pandèmia en va estroncar els primers mesos de funcionament, però ja s’ha trobat casos de tota mena. La majoria dels joves que s’hi adrecen tenen entre divuit anys i vint-i-cinc, tot i que algun cas arriba a la trentena, i orígens socials i econòmics de tota mena. De famílies atees i religioses. Conservadors i aparentment progressistes. Arran del rebuig, n’hi ha que s’aboquen a una situació de sensellarisme, però d’altres necessiten més que res una escolta i un acompanyament emocional que contraresti l’antipatia de casa. També hi assisteixen menors d’edat, als quals donen recursos per a comunicar la seva orientació sexual o identitat de gènere i per a relacionar-se amb la família.

La fundadora i presidenta de l’entitat és Gemma Brulles, advocada de professió i mare d’un noi homosexual. Va quedar impressionada quan el fill, que viu a París, li va parlar de la fundació Le Refuge, que d’ençà del 2003 ha atès prop de 10.000 joves LGBTI rebutjats per les famílies. Encara passa, ben entrat el segle XXI, que hi hagi pares que es giren d’esquena als seus fills per la seva orientació sexual o identitat de gènere? Doncs sí. I no tan sols hi ha entitats que els ajuden a l’estat francès, també n’hi ha a Itàlia, Suïssa, Bèlgica i el Regne Unit. Aquest descobriment la va remoure i va començar a col·laborar com a voluntària a ACATHI, una entitat que acull i ajuda immigrants i refugiats LGBTI que han de fugir del seu país d’origen. Hi va ser un temps, però creia que calia una entitat dedicada específicament a acompanyar joves, independentment del seu origen, empesos a créixer de pressa i a buscar-se la vida per fer el seu camí en llibertat.

“Ens hem trobat situacions dramàtiques de joves que ens diuen que l’endemà no tenen on anar. Els acompanyem a serveis socials i els posem en contacte amb algunes entitats que poden tenir pisos on dormir. Van exhaurint l’entorn social i familiar i canviant de casa, però és molt complicat.” Brulles rep VilaWeb al Centre LGTBI de Barcelona, l’hotel d’entitats municipal que acull projectes com Ahora Dónde, però també l’Observatori contra l’Homofòbia, el Casal Lambda i l’Associació de Pares i Mares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals (AMPGIL), entre més. Allà reben els joves que hi contacten per la pàgina web i les xarxes socials. “La primera cosa amb què podem ajudar-los és a recuperar l’autoestima. Fem acompanyament emocional de la mà de terapeutes que col·laboren amb nosaltres”, explica. També els ajuden a fer tràmits per a demanar prestacions socials o cercar feina. “Però si emocionalment no estan bé i no tenen un entorn que els faci costat, la feina es torna secundària”, precisa Brulles, que parla de “violència invisible” i de situacions realment traumàtiques.

Actualment, no hi ha dades que recullin quina és la incidència del rebuig familiar en joves LGBTI a casa nostra. Tanmateix, Brulles explica que sí que s’ha estudiat al Regne Unit, on vora el 20% dels joves que viuen al carrer s’identifiquen com a LGBTI i hi han acabat pel rebuig familiar. La principal opció de l’entitat per a donar refugi a aquests joves són les famílies d’acollida. L’encarregat d’impulsar el projecte és Javier Wilhelm, psicòleg i mediador professional, que prioritza el model de famílies d’acollida a la cessió d’espais on viure per respondre a l’emergència de l’habitatge d’aquests joves, com fan entitats germanes d’altres països: “No es tracta únicament de donar-los un lloc on viure, sinó que tinguin un espai afectiu en el qual pugui desenvolupar la seva vida. No és acollir algú i prou, sinó acompanyar-los en la sortida d’una situació molt dramàtica. Que formi part de la família, compartir espais i plans. Ens hem trobat persones que s’acosten a nosaltres oferint un lloc on dormir, com si fos un hostal, però això no és el que més necessiten aquests joves.”

A diferència del que passa amb les víctimes de violència de gènere, per a les quals l’administració preveu un circuit de suport i ajuda –més o menys efectiu, segons el cas–, no hi ha cap mena de suport específic per a joves que són majors d’edat i pateixen situacions de maltractament psicològic i molta hostilitat a casa. És en aquests casos en què entra Ahora Dónde, que basa el seu protocol de famílies d’acollida amb el que fan servir a Akt, fundada el 1989 al Regne Unit i amb el mateix propòsit d’ajudar joves LGBTI que viuen al carrer o en situacions d’hostilitat domèstica. Per mitjà d’un procés de mediació, voluntaris d’Ahora Dónde acompanyen el jove i la família en la preparació de la futura convivència.

Només han pogut trobar una família d’acollida que compleixi els requisits

Per posar en contacte el jove que cerca un altre espai més acollidor i la família disposada a ajudar, els mediadors d’Ahora Dónde no demanen que els que s’ofereixen a ajudar els facin de pares, però sí que en siguin mentors i els incloguin dins les seves dinàmiques familiars. “Són persones que vénen d’haver passat situacions traumàtiques. Necessiten un temps i un espai per a adaptar-se a una nova llar, s’ha de tenir paciència. Nosaltres demanem un compromís entre un any i dos, que és el temps mínim que una persona necessita per a adaptar-se a un canvi de vida i poder estudiar o treballar i tirar endavant”, diu Wilhelm.

També cal un compromís econòmic, ja que l’associació no rep finançament públic i no tenen recursos per a contribuir amb el manteniment del jove. “Les famílies que acullin han de pensar que hauran de pagar el menjar, la llum, l’aigua i el gas que gasti, la roba, el bitllet de transport… el que sigui. És incorporar una persona a la família i mostrar-li que la vida no és una situació de violència constant, que pot viure sense haver d’amagar-se.” Alhora, el jove també s’ha de comprometre amb la família d’acollida. “No està de vacances, ha d’assumir responsabilitats de la cura de casa, la neteja, etcètera”, diu Wilhelm. Ara bé, s’ha de tenir en compte que les coses no surten a la primera i cal paciència: “Són persones en situacions de vulnerabilitat molt alta i que vénen d’haver passat una situació traumàtica. No es resol en dos dies.”

Per tot plegat, tan sols han trobat una família d’acollida que estigui disposada a assumir el compromís que es requereix. Conviuen d’ençà del juliol i, segons diu Wihelm, de moment la convivència va tan bé que s’han compromès a acollir durant quatre anys com a mínim, molt més del que l’associació demanava. “Són persones que anteriorment ja havien acollit altres persones en situació de vulnerabilitat i que tenen fills adults. No és que siguin particularment sensibles amb la comunitat LGBTI, sinó que són sensibles a ajudar la gent. Per a ells és una experiència que els dóna molta alegria.”

Tenint en compte la poca oferta de famílies, es va prioritzar el jove amb més risc, algú que quan es va acostar a l’associació era menor d’edat i que convivia amb tanta violència que havien arribat a parlar amb advocats, Mossos d’Esquadra i una jutgessa per veure com podien ajudar-lo. També van mirar de fer un procés de mediació amb la família, però va ser impossible, i quan va fer els divuit anys se’n va anar de casa.

Amb tot, continuen mancant famílies d’acollida disposades a comprometre’s per millorar la vida d’altres joves. Actualment, n’hi ha cinc que necessitarien trobar una família on viure amb l’amor que els nega la família biològica. És per això que l’entitat ha fet una crida perquè, qui pugui, s’ofereixi a acollir.

Aliança amb altres entitats europees

Ara fa un mes, Ahora Dónde va rebre al Centre LGTBI de Barcelona representants d’altres entitats europees similars, una trobada que va servir per a posar fil a l’agulla per constituir la Federació Europea de Refugis, una federació amb seu a Brussel·les que els doni força per a accedir a ajuts europeus, fer estudis i programes conjunts i poder visibilitzar millor els problemes dels joves LGBTI.