Familiars de víctimes de la gota freda que no entraren al funeral: “No volia compartir espai amb els responsables de la mort del meu pare”

Ahir al vespre, es va fer a la catedral de València el funeral per les víctimes de la gota freda, amb més de set-cents familiars, els reis espanyols i representants polítics, entre els quals hi havia el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Arran de la presència dels membres del Consell, alguns familiars de les víctimes mortals es van negar a participar en la cerimònia.

Va ser el cas de Sònia, veïna de Picanya, que va perdre el seu pare, ofegat dins el cotxe a la CV-36. Va entrar a la seu, però en veure els representants polítics en va sortir. “He vist persones amb les quals no volia compartir espai, com ara gent de la Generalitat Valenciana, que per a mi són els responsables de la mort del meu pare”, va dir en una entrevista a À Punt.

Va afegir que respectava tothom, tant els qui havien decidit d’anar al funeral com els qui havien decidit de no anar-hi, però que també es respectava a ella mateixa. “No volia estar amb ells, pense que no haurien d’haver vingut. Al meu pare ja no me’l tornaran, però demane responsabilitat política. No han fet la faena com tocava, no han estat a l’altura dels ciutadans. Els ciutadans sí que ho han estat, han donat una lliçó als polítics. Nosaltres sí que hi hem estat, i vosaltres, no”, deia.

Meri García, de Catarroja, també va perdre el pare i es va negar a assistir al funeral. “Si fos un homenatge bonic al meu pare, seria la primera a entrar-hi, amb la meua mare, però considere que és daurar la píndola als assassins del meu pare. El meu pare ha estat assassinat, i vull que paguen del primer a l’últim. Per tant, jo no compartiré temps i espai amb absolutament ningú que tinga la mínima responsabilitat en la mort del meu pare”, va dir en una entrevista a La Sexta.

A més a més, denunciava que no tenien informació sobre qui assistiria a la cerimònia. “A mi no m’han deixat triar lliurement si venir o no, perquè no sé qui hi haurà dins, i jo no puc venir i trobar-me ningú”, va dir. En acabat, va interpel·lar els polítics: “Podeu dormir a les nits? Perquè jo no dorm d’ençà d’aquella nit. Vaig passar tota la nit a la finestra veient com una onada gegant arrossegava arbres, cotxes, persones. Pensant que alguna d’aquelles persones podien ser el meu germà, el meu cunyat o el meu pare, que eren al carrer”, va dir entre llàgrimes.

L’endemà, explicava, va buscar desesperadament el seu pare entre munts de cotxes per mirar de trobar-lo. “Hi ha dret a això? Vostès pensen que jo em puc asseure allà amb la gent que n’és responsable? Parle per les víctimes, amb les quals estic en contacte. Pensen que hi podem compartir espai? No podem, no ens ho permet la nostra ètica i la nostra moral. No hi entraré”, va dir.