Entre la por i l’esperança escèptica: així viuen els familiars els dies previs al judici

  • Familiars dels presos polítics expliquen a VilaWeb les seves sensacions abans de començar el judici contra el procés i denuncien les males condicions que han de suportar els homes a Soto del Real

VilaWeb

Text

Roger Graells Font

Josep Rexach Fumanya

06.02.2019 - 21:50
Actualització: 06.02.2019 - 22:07

El judici contra el procés que començarà dimarts al Tribunal Suprem espanyol trasbalsarà el país i alterarà la quotidianitat, especialment, dels familiars dels presos polítics. Durant tres mesos intensos els dirigents independentistes es jugaran la llibertat en un terreny de joc advers. Serà un judici polític que, com ja han denunciat, no tindrà les garanties necessàries.

El trasllat dels presos polítics a presons espanyoles ha implicat un canvi profund en la vida dels familiars dels presoners, obligats una altra vegada a fer 1.400 quilòmetres cada cap de setmana per a poder-los visitar durant quaranta minuts a través d’un vidre. A més del temps, també es complica l’organització –primer cal arribar a Madrid i després desplaçar-se a les presons– i s’hi afegeix el cost dels viatges. Per acabar-ho d’adobar, alguns presos com ara Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Cuixart tenen fills petits.

Com encaren el judici?

Els familiars viuen els dies previs amb una barreja d’esperança escèptica i por. Por per la sentència. I esperança de poder sortir d’una incertesa que s’ha allargat un any: ‘La Dolors [Bassa] sempre m’explica que les altres preses resten els dies, i que ella ho fa a l’inrevés, suma. És que la presó preventiva és una injustícia i és el que m’ha fet més mal en aquest temps’, diu Montse Bassa, la seva germana.

Montse Bassa, la germana de Dolors Bassa.

Explica a VilaWeb que té ganes que comenci el judici perquè Dolors Bassa pugui explicar-se, però reconeix que tem un judici injust: ‘M’ho vull mirar positivament perquè en el cas que la sentència no sigui com esperem, si més no haurem obert les portes a continuar el procés cap a Europa.’

Semblantment s’expressa Meritxell Lluís, la parella de Josep Rull: ‘És un sentiment contradictori. Tenim ganes que comenci el judici perquè ells podran explicar-se i parlar. El nostre advocat ho diu sempre: amb el codi penal a la mà, l’únic resultat és l’absolució. Però hem de ser conscients de com ha anat la instrucció.’

Diana Riba, parella de Raül Romeva, diu que encara el judici amb nerviosisme però amb força. Els familiars dediquen aquests últims dies a mirar de resoldre els problemes amb què es troben els presos –com ara l’endarreriment per a tenir els ordinadors– perquè arribin ‘amb el cap ben alt i les millors condicions’ al Suprem espanyol.

El nebot de Jordi Cuixart, Pol Leiva, destaca l’orgull que sent la família pel president d’Òmnium: ‘La situació és incòmoda i no és agradable de visitar un familiar a la presó i sentir segons quines declaracions, però això ho contraresta l’orgull gegantí pel meu oncle. És un orgull immens que l’estat jutgi el meu oncle per haver acomplert els seus ideals, que són els de milers de catalans.’

Pol Leiva i Cuixart, nebot de Jordi Cuixart.

Laura Turull, la filla gran de Jordi Turull, es mostra positiva i reconeix que està nerviosa abans del judici: ‘Penso que pot anar bé. També tenim una mica de por perquè els demanen penes molt altes i pot ser que s’acabin de tornar bojos i la sentència sigui descomunal. Però tinc moltes ganes que comenci perquè és importantíssim. Ho faran molt bé i podran explicar-se i acusar-los de tot allò que els fan. És una vergonya això que els fan.’

Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell, més reservat, diu que no està nerviós: ‘Estan tancats, no podem fer-hi més. L’única cosa que em preocupa és col·laborar, ajudar en allò que pugui i estar a l’aguait perquè a la Carme no li falti res.’

Més nerviosa es mostrava Neus Bramona, parella d’Oriol Junqueras: ‘No sé si ho resistiré’, va dir referint-se al seguiment de les sessions fa pocs dies a l’ACN. Pel que fa als fills, va explicar que veuen el seu pare cada quinze dies i que també tenien algun moment de flaquesa: ‘L’entorn fa de coixí i els ajuda moltíssim. Però hi ha moments que en parlen i que parlen dels dolents i de Madrid. I també es fa dur’, va explicar.

Susanna Barreda, parella de Jordi Sànchez.

Cap dels familiars amb qui ha parlat VilaWeb no s’estarà a Madrid tots els mesos que duri el judici. Susanna Barreda, parella de Jordi Sànchez, creu que hi anirà el primer dia i quan el seu marit declari: ‘També vull combinar els dies que em toquin de vis-a-vis amb algun dia de judici, però amb la feina també es fa complicat. Anirem amunt i avall.’

Meritxell Lluís hi anirà al començament, quan declari Rull i a l’al·legat final. ‘Després de tot això que hem vist i la injustícia en què hem viscut, no saps com pot acabar. Ho vivim amb aquest neguit. Per una banda, és una oportunitat per als consellers i els Jordis d’explicar-se. Tenim fermesa, però també el neguit que no deixa de ser un judici farsa’, explica. Leiva rebla: ‘Afrontem el judici amb una tranquil·litat d’esperit enorme. Sabem que no han comès cap crim, sabem que representen la voluntat de milers de catalans i el que vam fer l’1-O. Defensaran drets indiscutibles com el de reunió i manifestació.’

Meritxell Lluís, parella de Josep Rull.

Montse Bassa també hi anirà quan declari la seva germana i, sobretot, diu, els primers dies: ‘És important que se’ns vegi per fer costat als presos i que fem de mirall cap a Europa. Per això hi hem de ser, els familiars.’ Però de cap manera no vol ser-hi cada dia: ‘Seria inaguantable. Em fa molta mandra escoltar les declaracions de certa gent.’

Dos familiars de cada pres podran assistir de públic a cada sessió del judici, però encara no saben on els col·locaran. Bernat Pegueroles diu que hi serà els dos primers dies i també quan Forcadell parli, per a donar-li suport. ‘És clar, si veig que puc estar a prop seu i puc donar-li coratge, ja veuré què faig. Decidiré sobre la marxa.’

Diana Riba
Diana Riba, parella de Raül Romeva.

Un trasllat ‘esfereïdor’

Les condicions del trasllat a les presons espanyoles, divendres passat, en petits habitacles separats dins el vehicle de la Guàrdia Civil, han estat molt criticades. ‘És bastant esfereïdor. Per a qualsevol trasllat, de qualsevol persona, són unes condicions molt indignes. Per les imatges que en vam veure, ens podem fer una idea que és molt asfixiant. Set o vuit hores de trajecte… El trasllat va ser horrible’, denuncia Meritxell Lluís, esposa de Josep Rull.

En el cas de les dones, Carme Forcadell i Dolors Bassa, va ser la primera vegada que entraven en aquest vehicle, perquè el trasllat de Madrid a Barcelona l’havien fet amb furgoneta: ‘La Dolors em va explicar el trasllat, i és la cosa més inhumana i més dura que m’hauria pogut imaginar mai. Va ser una experiència horrible. Me’n va explicar detalls esgarrifosos’, diu Bassa.

Bernat Pegueroles, parella de Carme Forcadell.

Això sí, si hi ha un avantatge del trasllat són les condicions de la presó d’Alcalá Meco, millor que les catalanes: ‘Dins la desgràcia, tenim la tranquil·litat que està en un mòdul de respecte. La Dolors ho ha passat molt malament a les presons catalanes perquè no estan preparades per a acollir dones. És un problema estar a Madrid, però és un alliberament que torni a estar en un mòdul de respecte.’

Riba també assenyala que als presos polítics no els van donar menjar durant les set hores del trasllat. Van fer una parada per als conductors del vehicle de la Guàrdia Civil, però els presoners no van poder sortir. A més, explica que quan van arribar a la presó no hi havia el mòdul d’ingressos preparat i que divendres a la tarda no hi havia prou funcionaris. ‘Va ser un moment dur perquè els van requisar d’objectes personals fins a fotografies, i fins i tot la revista El Jueves en el cas d’en Raül. Ahir al final van tornar-la-hi’, comenta.

Fred extrem a les presons

‘A Soto del Real hi ha una direcció adversa. Quan hi eren els Jordis van posar-nos molts problemes. Per qualsevol cosa fan un enrenou, com amb els ordinadors. No hi han pogut accedir aquests dies i això vulnera el dret de defensa. Els ho havia autoritzat el Suprem i eren els mateixos que als Lledoners, em sembla escandalós’, denuncia Susanna Barreda, parella de Jordi Sànchez. També explica que hi ha un ‘contrast brutal’ entre la temperatura de la zona de visites i els mòduls dels presoners. Una situació que tant Sànchez com Cuixart ja van patir l’any passat.

Pol Leiva recorda que les males condicions les han de suportar tots els presoners i es pregunta sobre la utilitat de la presó: ‘Les condicions de Soto del Real són les que són. La calefacció no funciona per a ningú, no tan sols per als presos polítics catalans, i les normes són les que són per a tothom. Ens hauríem de preguntar si la presó en si és una eina útil en una societat moderna’.

Laura Turull, filla de Jordi Turull.

Blanca Bragulat, muller de Jordi Turull, i Laura Turull, filla de Jordi Turull, han denunciat les condicions amb què es troben els presos polítics a Soto del Real, i posen l’accent en el fred que passen a les cel·les espanyoles. Dues hores de calefacció cada dia en una presó que és als peus de la serra de Guadarrama. ‘El meu pare em va explicar que es posen bosses d’aigua calenta a dins del llit, com es feia abans. I ens ha demanat que quan hi anem li portem mitjons i samarretes polars perquè ho passa molt malament’, explica Turull.

A més, els primers dies no han pogut disposar dels ordinadors que contenen tota la documentació del judici que necessiten per a preparar la defensa. Als Lledoners, al Mas d’Enric i al Puig de les Basses sí que tenien els ordinadors, autoritzats pel Suprem espanyol. Després de quatre dies de gestions, denúncia pública i insistència, ara la direcció de Soto del Real finalment ha resolt aquest problema. En canvi, la d’Alcalá-Meco no va posar cap trava a Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Riba explicava, després de veure’ls novament en una presó espanyola, que els presos estan a punt per a afrontar el judici. ‘Hi ha uns mil presoners a Soto a set graus’, denuncia a VilaWeb.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor