Familiars de persones que han mort a la presó denuncien el dany físic i psicològic del règim d’aïllament

Familiars de persones que han mort a la presó, juntament amb les entitats Irídia, Sirecovi i Famílies contra la Crueltat Carcerària, han convocat una concentració el dimarts a la plaça de Sant Jaume sota el lema ‘No més morts a la presó. Respecte als drets de les persones preses’. Alejandro Forero, de Sirecovi, en una roda de premsa amb les mares de l’Eduardo, en Lewis i la Gina, morts a la presó, ha explicat que hi ha hagut, com a mínim, set casos de presos morts en els últims catorze mesos, quatre dels quals quan estaven en règim d’aïllament. Consideren que l’aïllament genera ‘dany físic i psicològic’. L’objectiu de la concentració és crear una ‘plataforma àmplia’ per a ‘trencar el silenci i l’opacitat’ d’aquestes situacions, ha exposat Andrés García Berro, codirector d’Irídia.

Exposen que el 2017 van morir 41 persones a les presons de Catalunya, 19 per malalties, 8 per suïcidi, 9 per causa ‘desconeguda’, 5 per sobredosi. Afegeixen que els suïcidis a la presó sovint es produeixen quan les persones es troben en risc d’aïllament, que significa que estan soles entre 18 i 22 hores. Expliquen que aquesta situació es pot allargar ‘dies, mesos i fins i tot anys’ tot i que asseguren que les ‘Regles Nelson Mandela’ estableixen que el temps màxim de reclusió per aïllament ha de ser de 15 dies.

També consideren ‘denigrant’ el tracte quotidià per part dels funcionaris vers els familiars i les persones preses, al que se suma una ‘gran indefensió jurídica’ i una ‘gran desinformació’ que fa augmentar ‘el dolor i l’angoixa’. Andrés García ha exposat que exigeixen a la Generalitat ‘un protocol de comunicació quan es produeix una mort sota custòdia’. També demanen que s’investigui millor perquè ‘el que passa en privació de llibertat encara s’ha d’investigar més que el que passa en situació de llibertat perquè hi ha una responsabilitat de l’estat’.

Finalment, el codirector d’Irídia i advocat en els casos de la Raquel, la Gina i en Lewis, ha afegit que demanaran una reunió amb el responsable de serveis penitenciaris i amb diputats del Parlament de Catalunya. ‘Avui comença un camí de reparació, llibertat i justícia’, ha afegit.

Tres casos concrets
Les mares de Gina, Lewis i Eduardo han explicat els seus casos i han denunciat la manca de tacte i d’informació sobre la mort dels seus fills. Bàrbara és la mare del Lewis, mort el novembre de 2017 en aïllament de Brians I. Denuncia que va visitar el seu fill un dimarts, i que li va explicar que l’estada a la presó l’ajudaria, que s’havia apuntat als cursos per reintegrar-se i que parlés amb la seva assistent. Quatre dies després li van telefonar per dir-li que el seu fill havia mort. ‘Jo necessito parlar amb aquesta dona!’, ha denunciat, i en canvi amb qui va parlar ‘no sabia què havia passat, deia que estava allà perquè l’havien trucat’.

La Bàrbara ha lamentat que ‘hi ha molta falta de respecte, irregularitats, incoherència’. García Bello ha exposat que, en aquest cas, ‘el procés penal es va arxivar sense una sèrie de proves’. Volen interposar una demanda de reparació patrimonial contra la Generalitat per tenir ‘un procés de veritat’ per ‘detectar quines irregularitats van passar perquè el que tenim ara són ombres’.

Gracia Amo, mare d’Eduardo, que va morir l’octubre de 2016 a Brians II, ha explicat que la causa de la mort del seu fill va ser ‘desatenció mèdica’. Ha explicat que a través del cas del seu fill van crear l’entitat de Famílies contra la Crueltat Carcerària, des d’on ara fan tallers d’emocions i de dol per ajudar a famílies que s’han trobat en situacions similars i que donen ‘resultats molt positius’. A través d’aquesta entitat també expliquen com es poden formular les queixes tant des de les famílies com dels presos perquè ‘desgraciadament no sabem el que podem fer ni on fer-ho’.

També hi havia Alba, mare de Gina, morta l’agost de 2018 en aïllament a Brians I. Ha denunciat que les seves crides mai no es van tenir en compte, i que la seva filla estava ‘lligada de mans i peus’, que el jutjat de Martorell li va negar una segona autòpsia i accés a les imatges, a les fotos, als noms dels funcionaris que la van tractar i altres informacions sobre la seva filla. Ha lamentat que els van dir que estaven obligats a enterrar-la en 24 hores i s’hi van negar, motiu pel qual finalment es va congelar el cos. Alba demana ‘sobretot que s’investigui’.