Una fam apocalíptica plana sobre el Darfur, enmig de la impotència de les organitzacions humanitàries

The Washington Post · Diana Zeyneb Alhindawi, Katharine Houreld i Hafiz Haroun

El Geneina, Darfur occidental. En les ciutats apocalíptiques del Sudan, en els camps de batalla deserts del Darfur i fins i tot en les terres agrícoles devastades per la guerra del sud, les famílies comencen a passar fam.

Ja fa gairebé un any que es va desencadenar la lluita entre els militars, encapçalats pel tinent general Abdel Fattah al-Burhan, i les Forces de Suport Ràpid (RSF), encapçalades pel general Mohamed Hamdan Dagalo, universalment conegut com a Hemedti. La guerra ha enfonsat aquesta nació de quaranta-nou milions d’habitants en el caos, i n’ha obligat més de vuit milions a abandonar casa seva.

El Programa Mundial d’Aliments (PMA) de les Nacions Unides diu que les arrels del problema de la fam són dobles: l’accés i el finançament. Dins el Sudan, els camions del PMA han estat blocats, segrestats, atacats, saquejats i aturats. Fora del Sudan, els camps improvisats de refugiats són plens de gent que hi arriba famolenca i malalta, però no hi ha diners per a alimentar-la. La major part ha fugit cap al Sudan del Sud i el Txad. Al Txad, una crisi de finançament va fer que solament els primers d’arribar rebessin menjar. Tota la distribució d’aliments al Txad –on hi ha 1,1 milions de refugiats– s’aturarà del tot aquesta setmana, explica Cindy McCain, directora executiva del PMA.

“És un problema enorme i imminent, i són molt a prop de la fam”, va dir McCain a The Washington Post. “Els nens ja es moren de fam al Darfur i en més parts del país.”

Obtenir permís del govern per als combois d’aliments pot trigar tres setmanes –si és que s’atorga– i els militars no autoritzaran pas l’obertura de rutes cap a les àrees que consideren clau del seu país. Els treballadors humanitaris també diuen que no és clar quina és la implicació amb les RSF, que han estat declarades grup terrorista pels militars. Les RSF i els seus aliats han saquejat repetidament magatzems plens d’ajuda, tot i que el grup paramilitar prova d’encoratjar les organitzacions humanitàries a treballar en les àrees sota el seu control total. En unes altres àrees, ningú no té el control total. Els habitants diuen que alguns camins s’han convertit en un trencaclosques de feus dirigits per grups armats, en què cadascun vol extreure pagaments dels qui hi passen. Molts pistolers sobreviuen amb el que poden extreure i robar, inclosos els combois d’ajuda.

Si la situació continua així, diu McCain, el Sudan “serà un desastre més gran que Gaza en termes d’aliments”.

Moltes ciutats han estat devastades per les lluites. Imatges de la capital, Khartum, mostren edificis amb forats de bala pertot arreu. Mercats, hospitals, magatzems plens d’ajuda alimentària i fàbriques han estat saquejats i sovint cremats. Les escoles han estat bombardades o estan desbordades amb famílies desplaçades que s’hi instal·len cercant refugi. Les RSF han pres quatre capitals regionals de les cinc del Darfur i s’han estès cap a les terres agrícoles del sud, on la guerra ja ha interromput dues collites. Al voltant de la capital, aquest mes, els militars han reconquerit la ciutat d’Omdurman, separada de Khartum pel Nil.

La destrucció ha fet pujar la inflació fins al 260%, i els lloguers a les zones més segures del país han augmentat de preu. El combustible és escàs –sovint arriba de contraban provinent de Líbia– i molt car. Entre el 70% i el 80% de les instal·lacions sanitàries han deixat de funcionar després d’haver estat atacats els hospitals i molts doctors assassinats i segrestats. Més de 10.000 persones s’han infectat amb còlera, i uns 15 milions no poden accedir a cap atenció sanitària, segons que informen les Nacions Unides.

Al poble de Sirba, al Darfur, Première Urgence Internationale acaba d’obrir l’única clínica de la zona, en un hospital parcialment destruït que atenia una àrea on vivien 150.000 persones abans no esclatessin les lluites. Moltes de les sales de l’hospital no tenen sostre o les parets s’han ennegrit pel foc. Trossos de mobles i equips mèdics estan escampats pel terreny mentre els pacients reben receptes a través d’una finestra trencada.

Les condicions al Txad ja són tan dolentes que Gisma Al-Kher Hassan va tornar a Sirba, dels camps, fa 10 dies, per cercar ajuda per al seu fill més petit, Abdal Majib Abdul·là, de 2 anys. Fa gairebé tres setmanes que està malalt, però ella solament té una mica de farinetes i aigua per a donar-li. Hi ha un mercat pròsper a Sirba, tot i que el poble ha estat incendiat unes quantes vegades. Les parades del mercat són repartides sota arbres ennegrits i flanquejades per cases destruïdes, però pocs residents poden permetre’s de comprar res dels sacs que reposen sobre taulons de fusta descolorida.

“Fa quinze dies que no tinc res per a alimentar-lo”, diu aquesta mare de quatre fills. El metge que l’atén a la clínica li va dir que Abdal tenia malnutrició causada per la manca de vitamina D i calci.

La darrera vegada que el PMA, l’únic gran proveïdor d’ajuda alimentària de la regió, va poder distribuir aliments al Darfur va ser al desembre. Els militars van tancar les rutes cap al Darfur provinents del Txad al febrer, tot i que aquesta setmana han permès dos combois d’ajuda.

Si fa no fa la meitat de sudanesos necessita ajuda, però solament és finançat el 5% de les necessitats que tenen les Nacions Unides. Metges Sense Fronteres va dir el mes passat que un nen es moria cada dues hores al camp de Zamzam per a desplaçats al Darfur septentrional. Això pot disparar-se; les Nacions Unides estimen que uns 200.000 nens es poden morir de malnutrició aquests mesos vinents.

Podrien ser nens com ara Eyaad Ahamday, de 15 mesos. La seva mare, Scheharazad Muhamed Ahmed, diu que no ha sabut res del seu marit, un soldat, d’ençà del novembre. No pot produir prou llet materna per a alimentar Eyaad i intenta de guanyar-se la vida venent gots de plàstic per alimentar els altres tres fills. “De vegades no menjo en tot el dia”, va explicar a l’Hospital d’Ensenyament d’El Geneina, on Metges Sense Fronteres dirigeix la sala de malnutrició, en l’únic hospital de referència al Darfur occidental.

A Khartum, moltes famílies depenen de menjadors solidaris gestionats per voluntaris. Però un tall d’internet ha interromput les donacions de l’estranger, i aquesta setmana al barri de l’est del Nil de Bahri, les RSF van detenir quatre membres dels comitès d’emergència, cosa que va complicar encara més la situació. Els comitès, que es van formar durant les protestes pro-democràtiques abans de la guerra, són els grups que supervisen els menjadors solidaris principals.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb