14.04.2025 - 21:40
L’Enquesta de Participació Cultural, elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aprofundeix en els hàbits de la població en l’àmbit de la cultura, per a escatir, per exemple, en quines activitats –o de quina mena– consumeixen.
Un dels apartats de l’enquesta són els hàbits lingüístics de la població en el món de cultura, però també en molts més. Una primera diferència evident és la qüestió de poder emprar la llengua que es considera com a pròpia sempre que es vol. Un 44,2% dels qui consideren el català la seva llengua afirmen que no el poden emprar sempre a Catalunya; entre els que tenen el castellà solament ho diuen l’11%. És a dir, una proporció d’1 a 4. I això malgrat que un 95% dels habitants assegura que entén el català.
Semblantment, l’enquesta revela que un 29,4% dels qui tenen el català com a llengua habitual ha viscut alguna situació “que li ha generat malestar o incomoditat” pel fet d’haver-lo emprat; entre els qui tenen el castellà com a llengua habitual ho diuen un 16,2%.
Les diferències en l’àmbit cultural
Quan es pregunta als enquestats sobre els hàbits lingüístics en l’àmbit de la cultura, trobem uns comportaments clarament diferenciats. Entre els qui consideren que la seva llengua és el català, la majoria consumeixen habitualment tant continguts en català com també en castellà, gairebé al mateix nivell. Un 81% visualitza continguts audiovisuals en català i un 73% en castellà; de la mateixa manera, un 68% escolta música en català i un 64% en castellà.
Solament trenca aquesta tendència la ràdio, en què el català és clarament majoritari entre els qui tenen el català per llengua pròpia, i tan sols un 26% consumeix continguts en castellà. Tampoc no la compleix el cinema, en què la majoria dels qui tenen el català com a llengua consumeixen films en castellà, tot i que en gran part és perquè tan sols un film de cada deu dels que es projecten a les sales de cinema té versió catalana, i molt sovint en les pitjors franges horàries.
En canvi, entre els qui tenen el castellà com a llengua pròpia, la dinàmica és molt diferent. Com es pot comprovar en el gràfic interactiu, la gran majoria del contingut que consumeixen són en castellà, i el català hi és molt menys present. A diferència dels qui tenen el català com a llengua pròpia, amb un consum més equilibrat, solament un 24% dels qui tenen la llengua castellana com a pròpia escolten música en català i un 9% llegeixen llibres en aquesta llengua. L’únic àmbit on trobem una presència important del català és a la ràdio, en què un 46% consumeix també ràdio en català, tot i que a un nivell força més baix que no pas la ràdio en castellà (76%).
Això, a grans trets, significa que els qui tenen el català com a llengua pròpia fan servir habitualment, gairebé indistintament, totes dues llengües; i els qui hi tenen el castellà donen prioritat gairebé exclusiva al castellà. Això també fa que, encara que els grups lingüístics puguin ser semblants segons l’enquesta, el castellà es consumeixi en total molt més que no pas el català.
El contrast encara és més gran si observem els més joves, els que tenen entre catorze anys i vint-i-quatre. Així com els qui tenen el castellà com a llengua d’identificació fan un ús semblant a la resta de generacions, els joves que diuen que la seva llengua és el català encara empren més el castellà. En molts àmbits culturals fan un ús del català menor que no pas el castellà, inclosa la televisió i continguts audiovisuals, internet, música o llibres i, òbviament, el cinema.
Un comportament que s’estén a tots els àmbits
L’actitud en l’àmbit de la cultura no és excepcional, sinó que succeeix en molts altres. En aquesta enquesta se’n tracten uns quants, com ara quedar amb els amics, fer servir el mòbil o parlar amb els companys o els clients a la feina: també trobem que és molt diferent el comportament segons si la llengua pròpia és el català o el castellà.
Menys de la meitat dels qui tenen el català com a llengua pròpia empren exclusivament el català en algun dels àmbits de la seva vida. Sigui en un bar o restaurant (44%), amb els amics (43%), o quan van a comprar en botigues (43%) o grans establiments (37%). En canvi, més de la meitat de la població que té el castellà com a llengua pròpia la pot fer servir exclusivament sense haver de fer mai ús del català. L’únic àmbit on menys de la meitat diu que mai no fa servir el català és amb clients de la feina, on el 40% diu que parla sempre en castellà.
En aquesta línia, algunes altres enquestes, com la sociopolítica del CEO del mes de novembre, mostren aquesta mateixa actitud entre els catalanoparlants. Un 52% es mostrava d’acord sobre el fet que “hi ha situacions en què prefereixo parlar en català però acabo parlant en castellà per evitar problemes”; és a dir, més de la meitat de catalans, però solament un 22% dels que tenen el castellà com a llengua.
De la mateixa manera, un 36% dels enquestats que tenen el català com a llengua pròpia reconeixen que la majoria de vegades no els atenen en la seva llengua. Sobre això, la majoria dels qui tenen el català com a llengua materna prefereixen parlar en castellà quan se’ls interpel·la en aquesta llengua (62%), una tendència que s’accentua entre els joves que tenen entre 16 anys i 34.
