26.06.2023 - 21:40
7 de desembre de 2019, dimiteixen onze membres del consell autonòmic de Podem. Hi ha l’ex-president del parlament (de 2017 a 2019), Balti Picornell –en les darreres eleccions, integrat en la CUP per Palma–, l’ex-regidor de Cort (2015-2019) Aligi Molina i la diputada (2015-2019) Laura Camargo, tots de l’ala anticapitalista de la formació. Va ser un dels cops més forts del partit a les Illes, una crisi que, més enllà de les viscudes a l’estat espanyol, va obligar a fer una reconversió total de la formació.
“Una política de subalternitat i obediència al PSOE fins a la pràctica desaparició de les reivindicacions pròpies del Podem primigeni.” Aquesta era una de les crítiques –que, de fet, ha anat in crescendo aquests darrers anys en una part dels simpatitzants– que s’assenyalava en el comunicat on explicaren la seva decisió. També s’hi parlava “d’unes línies cada vegada més allunyades dels principis del republicanisme i de la impugnació del règim del 78” i s’hi retreia el fet de no haver estat prou contundents contra la saturació turística, la protecció del medi i la regeneració democràtica.
En aquell moment Podem, el partit que havia de fer miques el tauler de joc del bipartidisme, ja havia tengut un primer cop a les urnes: de 62.868 vots a les eleccions del 2015, quan no va entrar a governar tot i obtenir 10 escons, va passar a 41.448 a les del maig del 2019, en què es va repetir el pacte de progrés, aquesta vegada amb ells dins les institucions. Allò no era sinó un petit preludi de la gran davallada de les eleccions d’enguany, en què el suport s’ha reduït a 19.632 vots –la meitat– i el percentatge ha baixat al 4,4% (en contrast amb el 14,7% del 2015). Sense representació a Mallorca ni a Eivissa, que disposava d’una vice-presidència del parlament –la de la diputada Gloria Santiago–, la caiguda de Podem ha estat la caiguda de vuit anys de pacte de progrés.
Però què va dur Podem a aquesta ensulsiada? Ultra la desbandada del 2019 i les crítiques a una falta de democràcia interna, de “derives contràries al feminisme, les cures i la sororitat” i de favors personals, fins a arribar a aïllar els crítics de la presa de decisions, segons que deien, hi ha hagut unes quantes ventades que han fet trontollar el partit d’ençà que va néixer.
Expulsió de la presidenta del parlament
La mala maror al partit venia de lluny. Xelo Huertas, que fou presidenta del parlament del 2015 al 2017, va ser suspesa del partit el novembre de 2016, juntament amb la diputada Montse Seijas, per la signatura d’un conveni entre el govern i el laboratori científic que dirigia un altre expedientat i membre del partit –que no era diputat–, Daniel Bachiller. El dirigent espanyol Pablo Echenique va comunicar la decisió, adduint que havien utilitzat el seu càrrec públic per beneficiar Bachiller.
Seijas va causar més incidents un cop va passar a ser diputada del grup mixt, quan es va saber que havia dormit als sofàs del parlament durant unes quantes nits. També va decidir de protestar mantenint-se dempeus durant algunes sessions plenàries per l’emplaçament de l’escó que li havien assignat com a representant del grup mixt, al costat dels partits de la dreta.
El trull de la formació amb els seus càrrecs ha estat un fet continuat. El desembre del 2019, després del retrocés electoral de Podem a tot l’estat espanyol, alguns càrrecs varen ser recol·locats a les Illes. La notícia causà polèmica quan se sabé que aquells alts càrrecs cobraven un plus de 22.000 euros anuals pel fet de tenir la residència a la península, malgrat que ja s’havien establert a Mallorca amb la família. L’actual presidenta del govern en funcions, Mae de la Concha, va assegurar que, malgrat cobrar 60.000 euros l’any, no podria arribar a final de mes si renunciàs al plus. Tenia la residència a Menorca. Si bé la cambra va decidir de mantenir aquest pagament extraordinari, Podem es va trobar obligat a rebaixar-se’l fins a 12.000 euros per mirar de netejar la seva imatge pública.
“A Palma, hi vindrà gent de poble que no ha vist mai una lesbiana”
Avançant una mica en el temps, el juny de l’any passat la gran polèmica del partit va passar del parlament a l’Ajuntament de Palma. En concret, va anar a càrrec de Sonia Vivas, ex-policia local i fitxatge mediàtic de Podem per a les eleccions del 2019. La seva àrea va ser l’encarregada d’organitzar la Pride Week del 2022 i les paraules de la cap de l’empresa organitzadora, Kristin Hansen, van fer trontollar la política municipal de Palma.
“A Palma, hi vindrà gent de poble que no ha vist mai una lesbiana”; “A només quinze quilòmetres de Palma, dins l’illa, hi ha persones que tenen una altra mentalitat”, van ser algunes de les frases que Hansen va deixar anar durant una conferència de premsa a la casa de la ciutat. Unes declaracions que s’afegien a les de Ben Amics, associació que lluita pels drets del col·lectiu LGTBI, en què acusava de mercantilitzar l’orgull i que l’empresa intentàs de fer-hi negoci.
Dins el pacte de govern a Cort, el batlle mateix, José Hila (PSIB), va ser un dels qui es van voler desmarcar de les paraules de Hansen. “No compartesc i lament profundament les declaracions […]. Indiquen una visió distorsionada de la reivindicació combativa que és l’Orgull”, piulava a Twitter. Més per Palma i el partit de Vivas, Podem, també se’n van desentendre. Aquesta situació rocambolesca es va fer més gran quan Vivas es negà a dimitir i va fer un comunicat dur contra Més en nom de Podem, però sense tenir l’aprovació de la formació, que finalment va demanar a Hila que la destituís.
Yllanes demana que Podem es desintegri
I, una vegada sabuts els resultats electorals del 28 de maig, ha estat el vice-president del govern en funcions, Juan Pedro Yllanes, qui s’ha girat contra la formació. “És una catàstrofe absoluta”, digué dies després de la jornada electoral. Apuntava cap a la cúpula del partit a l’estat espanyol i demanava que es desintegràs i s’afegís al Sumar de Yolanda Díaz. A les Illes, tota la cúpula del partit va dimitir.
De fet, és evident que la crisi a l’estat espanyol ha afectat de ple els resultats d’una formació que beu directament de Madrid. En una entrevista a VilaWeb, la candidata per Mallorca al parlament, Antònia Jover –que no ha aconseguit l’escó–, deia: “Podem és un partit estatal.” Malgrat tenir autonomia, afegia: “No hem de ser beneits, si des del govern d’Espanya no es legisla la política que ens pugui permetre de fer feina, si no tenim força allà, no podem continuar caminant.”
També allunyats de la realitat de les Illes han estat alguns dels càrrecs de la formació, que en l’ús de la llengua no s’han esforçat a donar exemple de les idees defensades, és a dir, no s’han dignat a parlar català a les institucions. Casos com el de Mae de la Concha –recordem-ho, avui presidenta en funcions–, o de l’ex-vice-presidenta del parlament, Gloria Santiago, xoquen de ple contra el d’Yllanes, que sí que va integrar el català en les seves intervencions. Per una altra banda, malgrat assumir que “el català perilla”, a l’entrevista esmentada Jover defensava l’ús del castellà al Parlament de les Illes.
Falta de lideratge i oblit a les espanyoles
No saber gestionar el lideratge ha estat una pedra a la sabata de Podem. De fet, sense un lideratge consistent era difícil d’evitar aquell seguidisme del PSIB de què tant l’han acusat. Fins i tot la seva cara més visible, Yllanes, ha estat una figura més mediàtica que no política, malgrat haver estat vice-president de les Illes.
Però polítics com Mae de la Concha, Alberto Jarabo –molt criticat en la gestió a Palma– o les candidates Antònia Jover i Lucía Muñoz tampoc no han sabut convèncer. A més, per a les eleccions espanyoles, Podem ha restat en un segon terme. Més per Mallorca i Més per Menorca varen arribar a un acord amb Sumar, en què s’establí que Vicenç Vidal (Més per Mallorca) en seria el cap de llista i tindria independència per a defensar els interessos de les Illes. Però fins al quart lloc no hi ha ningú de Podem (Viviana de Sants), perquè el segon és per a la independent Elisabeth Ripoll i el tercer per a Esteve Barceló (Més per Menorca).
El Consell Ciutadà Autonòmic de Podem, el màxim òrgan de direcció del partit, va acceptar el 10 de juny la dimissió de tota la cúpula i ara es manté en espera de la convocatòria d’una assemblea ciutadana autonòmica per a elegir una nova direcció, després de les eleccions espanyoles.
