Gavà i Barcelona: dues falles i una nit de ‘cremà’

Totes les falles no es cremen al País Valencià, ni durant la nit de Sant Josep. De fet, se’n cremen dues a Gavà (Baix Llobregat) i a Barcelona, el dissabte 6 d’abril. És una oportunitat d’excepció per gaudir dues maneres de viure la festa distintes, que comparteixen la voluntat d’agermanar i mantenir viva la flama d’una tradició que arrela amb força. 

Són un exemple de la diversitat de la festivitat. Existeixen gràcies al teixit associatiu, d’arrels valencianes. S’emmarquen a dins del gruix d’activitats que organitzen Casa València a Gavà i l’Espai País Valencià, de Barcelona. 

La primera entitat planta un monument de gran envergadura i fa una festa que conté gran part del ritual amb masclets, vestuari, rols festius, cercaviles, mascletades i una ‘cremà’ espectacular. La segona planta una falla molt més reduïda i menys plàstica que potencia el caràcter reivindicatiu i provocatiu, organitza una celebració que relativitza els elements i símbols més estandarditzats. 

Les falles: Una festa compartida

Plantar falles fora del territori valencià no és recent ni estrany, se n’han plantant, i se’n planten, arreu de l’estat espanyol, a Mèxic, a Argentina, a Estats Units, a l’Uruguai, a França i a molts llocs més.

Segons Josep Lluís Marín, membre de l’Associació d’Estudis Fallers, les falles han transcendit l’àmbit de València i el País Valencià, sobretot, a sud-Amèrica, des dels anys vint del segle XX. Eren una activitat consubstancial als centres de València a l’Exterior, a les anomenades cases regionals.  

Marín apunta que van tindre un gran impuls arrel de l’exili republicà que arribava a Mèxic, Brasil, Argentina, Xile i al nord del continent africà, entre més. Algunes servien de propaganda política: ‘Els exiliats van plantar una falla a Perpinyà titulada Cremem Franco, era tota una declaració de principis. I, durant la guerra, els militars van fer falles més modestes a Sevilla i a Badajoz, segurament, plantada per civils.’

Tot i que no existeix cap estudi en profunditat, se sap que la presència de falles al Principat es remunta, almenys, als temps de la República. Aquells anys, els ferroviaris de Tarragona van plantar falles d’envergadura. I Casa València a Barcelona cremava el seu monument la Nit de Sant Joan, als anys 50. 

Al remat, cal dir que les falles s’han celebrat a molts llocs del món amb monument o sense, però mantenint l’esperit festiu i el ritual, com encara passa en l’actualitat. Segons Marín: ‘La festa fallera es viu com una expressió de valencianitat a nivell popular i això explica que els centres de valencians a l’exterior mantinguen eixa flama fallera.’

La falla de Gavà

Les falles de la Casa València de Gavà són una tradició arrelada al Baix Llobregat, compleixen trenta-un anys, han divulgat l’esperit faller i altres tradicions valencianes. El programa està consolidat, durant un cap de setmana fan la presentació de la fallera major, una entrada de moros i cristians, mascletades, castells de focs, àpats tradicionals, fira de productes artesanals, missa, cercaviles i més activitats.

Maribel Lasheras és de l’organització des de fa dotze anys, apunta: ‘És una festa de la ciutat. Aquí tothom sap el que és un vestit de fallera i una mascletà. És més, hi ha gent que ho ha vist i després ha anat a València a viure la festa. És una tradició d’aquest poble, la gent espera les falles i surt al carrer.’

I és que Casa València de Gavà està implicada en gairebé totes les activitats festives de la ciutat. Entre d’altres, surten per carnaval, fan paelles per altres associacions i ajuden la colla de diables. Lasheras diu: ‘Gavà és un poble i al final ens coneixem tots i ens ajudem, hi ha molt bon rotllo entre associacions, som amics.’

Una falla, fruit del flux migratori

Les falles existeixen a Gavà de resultes del flux migratori dels valencians que van començar a treballar la palma, al segle XIX. 

Assumpció Gabernet, de l’arxiu municipal de Gavà, explica en articles diversos que el gruix de persones provenia d’Olocau de Carraixet, al Camp de Túria, i que, després, van treballar a l’agricultura del Delta del Llobregat i al sector industrial. És per això que l’any 1930 es va crear l’entitat i que Gavà ha tingut diverses bandes de música i un bon nombre d’activitats culturals d’arrel valenciana.

Gran part dels membres actuals de l’associació són descendents d’aquests fluxos migratoris, en formen part per inèrcia familiar. Els cas de Maribel és representatiu, diu: ‘Jo sóc catalana i em sento súper catalana però és el sentiment.’ La seua mare és de Sagunt (Camp de Morvedre), com el seu avi, que es va traslladar a Gavà per treballar la palma i construir la fàbrica Roca.

Aquest cas es repeteix en gran part dels cent socis. El pare de Sisco Cabo era d’Olocau de Carraixet, explica: ‘Quan es recuperà Casa València, que es va tancar de resultes de la guerra, mon pare i jo ens hi vam infiltrar. Per tant, l’associació i, en aquest cas, les falles, impliquen molt per a mi, és un esperit molt fort perquè, ja de xicotet, les vivia quan anava a València.’

L’estil de la falla

Al llarg de trenta-un anys, Casa València a Gavà ha plantat trenta falles d’envergadura i temàtica diversa, encomanades als mestres fallers valencians José Martínez i Francisco Vizcaíno, l’artista actual. Entre d’altres, la primera falla tenia ‘El Micalet’ com a element central i l’any 1992 versava sobre els jocs olímpics, una representació de Cobi prenia el protagonisme. 

Els monuments segueixen l’estil que ha prevalgut en les falles del Cap i Casal, durant les últimes dècades. Una manera de concebre la festa que dóna més importància al treball artístic i plàstic que a la crítica.

En aquest sentit, Lasheras explica: ‘La falla de Gavà conté una crítica lleugera però, en realitat, l’artista pot dir el que vulga, té carta blanca, nosaltres seleccionem una falla d’entre les propostes que ens envia, d’acord amb el pressupost.’

El lema d’enguany és ‘Conquestes i reconquestes’. Inclourà un bust de Jaume amb un drac al seu casc com a element central i, al seu voltant hi haurà, previsiblement, figures de moriscos, el personatge de ‘El Palleter’ i Colom.

El resultat final, però, és una incògnita. L’escena de nervis es repeteix cada any: Els socis esperen l’arribada del tràiler amb el monument mentre mengen els tradicionals bunyols de Sant Josep, el descarreguen, el planten al tombe o amb l’ajuda d’una grua i el deixen fins la ‘cremà.

La falla de l’Espai País Valencià, a Barcelona

La falla de l’Espai País Valencià es remunta a l’any 2008 i viu un creixement constant. Va començar amb l’anomenada ‘friki-festa fallera’. No plantaven cap monument, tan sols feien una espècie de sàtira festiva dels aspectes folkloritzats. Un any, per exemple, la fallera major era un home, tot demanant la renovació de la festa. 

L’any 2010 van fer la primera falla i la van traslladar pels carrers de la Vila de Gràcia en cercavila però no la van cremar, per falta de permís. La primera falla que van cremar va ser plantada a la Plaça la Virreina i, després, han continuat als barris de Sants i Poblenou, ja que l’Ajuntament de Gràcia no concedeix permís des de l’any 2014, adduint acumulació d’actes de foc al Districte. Compten, però, amb el suport de diverses entitats cíviques i associacions de la ciutat, així com l’ajuda puntual del taller d’adults del centre penitenciari Can Brians.

La falla posa el seu accent en la crítica transgressora, és descarada i directa. S’allunya de la concepció estandarditzada del monument faller i de les falles de caire conceptual. Al remat, recorda la mítica Arrancapins de València i d’altres més populars com les recents Falles Alternatives, Populars i Combatives, també de València. 

Els problemes dels llauradors protagonitzen la falla 2019

‘Allà vas, cabàs’ és el lema de la falla d’enguany. Unes taronges de gran envergadura quedaran a fora d’un cabàs gegant amb l’objectiu de denunciar la situació actual del camp valencià, però hi inclourà altres elements: La creu del ‘Valle de los Caídos’, l’autocar de Vox, un ninot del president Ximo Puig i un muntó de masclets per denunciar les dificultats que han tingut per trobar un lloc on cremar la falla i, alhora, fer un record a la tradició de les fogueres de Sant Joan a Barcelona i rodalies, que pràcticament ha desaparegut.

Arturo Mahiques és membre de l’EPV i està implicat en les falles des de la primera edició, explica que la crítica cap a la política valenciana ha estat constant, de resultes de les inquietuds de tots els socis. Mahiques diu, amb sornegueria fallera: ‘L’Associació ha crescut a l’ombra de la caiguda de l’Imperi Romà, de la gent que es va exiliar del País Valencià, de la fuga de mestres, professors i més gent que buscava un futur laboral millor, llibertat i expressió de la llengua.’

Al llarg dels anys han tractat temes com el tancament de TV3 al País Valencià, diferents escàndols de corrupció, el projecte d’allargar l’Avinguda Blasco Ibáñez de València fins la mar, la construcció de la Ciutat de les Arts i les Ciències, l’Ave i l’Aeroport de Castelló, entre més crítiques a les últimes polítiques valencianes i de l’estat espanyol. Mahiques diu: ‘Hem tingut tants anys de PP que han monopolitzat la falla, no han deixat espai per als altres. Però també critiquem Mònica Oltra i qui faça falta.’ 

Els efectes de la sàtira

Les sàtires de l’EPV van provocar la queixa d’alguns regidors del districte de gràcia, l’any 2013, i la falla del 2017 va generar enrenou mediàtic i l’enuig de polítics i periòdics, arreu del país. L’element central era una botella gran de ginebra amb el retrat de l’alcaldessa de València, Rita Barberà. 

Amb tot això, aquesta falla va suposar la consolidació de la festa al barri de Poblenou i el tipus de monument, crític i transgressor. Mahiques diu: ‘Algunes persones es queden fora de joc quan veuen una falla i el ritual faller. Però la gent entén la crítica, sap que les falles tenen el component satíric i de denuncia, humorístic. Al capdavall, nosaltres fem un resum de la festa en un dia: Anunci, cremà i plantà. I molta gent ho descobreix amb la nostra falla, per primer cop.’

Una festa per molts anys, malgrat les dificultats

Les falles arrelen amb força a Gavà i Barcelona malgrat les dificultats que s’en deriven de l’aplicació de la llei europea del foc. El control administratiu i físic dels elements pirotècnics afecta les dues entitats, per igual: Condiciona l’ús de masclets, castells de focs artificials, traques i la mateixa ‘cremà’ de la falla. 

Any rere any, però, aconsegueixen viure la festa amb normalitat i il·lusió, planten i cremen les seues falles amb voluntat de mantenir viva l’essència de la tradició.