18.03.2019 - 18:00
|
Actualització: 18.03.2019 - 21:10
Les falles són patrimoni volàtil, una explosió de sons, música, formes i colors que conformen l’expressió de cultura popular més espectacular del País Valencià. La immensa xarxa associativa fa possible que València es convertesca en la capital de l’art urbà, la sàtira, la crítica, la música en directe amb bandes, dolçainers i tabaleters, orquestres i alguns cantadors d’estil, les mascletades, els coets, les traques i molt més.
Tothom sap que la ciutat és un caos de gent que va amunt i avall, que hi ha desenes de carrers tallats que afecten el funcionament normal dels transports públics i que és gairebé impossible trobar allotjament a última hora, que accedir a la ‘mascletà’ és una odissea i que la gent col·lapsa carrers i cruïlles senceres quan accedeixen als grans monuments que apunten al cel amb fermesa i espectacularitat.
Però no tothom sap que, més enllà d’aquests monuments, n’hi ha uns altres, infinitament més modestos i lliures de massificacions. Són xicotetes obres que mereixen atenció perquè els casals que les planten fan de la modèstia virtut i les converteixen en falles que se n’ixen, del patró convencional.
N’hi ha prou de fer un recorregut pels barris de la ciutat per a veure que cadascun allotja mons fallers particulars, maneres diferents de viure la festa i relacionar-se i, naturalment, monuments de tota mena que, si bé comparteixen la volatilitat i l’ús de la tradició, són diferents i fan de les falles una festa plural que es reinventa a poc a poc.
Les falles alternatives
Al costat de les falles que mantenen la tradició escultòrica, que canvia cada any amb estils més o menys semblants, apareixen obres figuratives, conceptuals i amb molta plasticitat que difereixen en estil i concepció i que, sovint, traspassen els límits establerts, trenquen amb els estereotips que han protagonitzat la festa durant dècades. Aquestes comissions falleres s’han guanyat un lloc i un reconeixement per la seua particularitat: encarreguen o fan monuments que, per a molts, no són falles i, per a uns altres, són art urbà d’avantguarda, d’alt nivell.
Al remat, aquestes creacions inciten a la reflexió i es converteixen en una part de l’engranatge que acciona el motor de la transformació social, de la cultura popular. Evidencien que la creativitat té discursos diferents que van més enllà de la sàtira i la crítica tradicional. Posen el focus en la sostenibilitat dels materials, en la crítica contundent, sovint esfereïdora, en la conceptualització i en el desenvolupament acurat d’una qüestió o d’una altra, entre més coses.
La ruta alternativa i ‘l’explicació de la falla’
Gran part de les falles més trencadores resten al bell mig del nucli urbà, però passen gairebé desapercebudes, fins i tot, per als visitants assidus. És fàcil de passar-hi per davant sense adonar-se’n, perquè no hi ha gaire gent al seu voltant i l’arquitectura de la ciutat facilita perdre’s en el camí.
Per revertir aquesta situació, hi ha diverses opcions per a una vesprada: fer un passeig amb els ulls i anar trobant-les, així com qui no vol; preparar una ruta personalitzada; acompanyar-se d’un especialista; o apuntar-se a una visita organitzada, com la de l’Associació Cultural Institut Obrer de València, que mostra les falles que tenen un concepte ampli i obert de mires sobre la idea de ‘monument’.
El seu guia, Gabriel Benavides, explica que aquestes falles són importants perquè aconsegueixen fer passos endavant, deixen una empremta especial, aporten coses i cerquen nous conceptes. I afegeix que són el contrapunt a les més tradicionals. Benavides diu: ‘La manera com es fan les falles tradicionalment porta a una mercantilització de la festa per un ús immediat i turístic, sense missatge ni contingut artístic. Fa trenta anys que les falles són iguals i això és fer per fer.’
Algunes falles alternatives de València
Fem una selecció de falles alternatives que es poden visitar en mitja jornada, a peu:
La Falla Borrull Socors ha rebut el primer premi de la categoria de falles experimentals per segon any consecutiu. El seu lema és el joc de paraules i números ‘#ab100s, #pre100s, #inNO100s’.
Crida l’atenció per la mena de construcció, que recorda la falla de l’any passat, amb una estructura ovalada però que, enguany, simula un iceberg de colors que amaga dins allò que no es veu de les relacions familiars i de parella. Un trencadís de colors fa de sostre d’una casa esfereïdora que posa sobre la taula les violències que pateixen les dones.
L’accés posa els pèls de punta, hi ha una porta alta per als homes i una de menuda per a les dones. A dins, s’hi fa una crítica contundent del masclisme, del maltractament, del tracte que les dones tenen en situacions quotidianes, de la càrrega de les feines de la llar, de la projecció social de les dones i de l’educació masclista que rebem des de ben menuts, entre moltes injustícies més. L’elaboració de la falla ha anat a càrrec de la mateixa comissió.
Falla Universitat Vella – Plaça del Patriarca
Hi destaca una dona que enlaira la bandera de l’Arc de Sant Martí.
Reivindica la tolerància cap a qualsevol persona, denuncia l’homofòbia i la xenofòbia com a malalties socials que impedeixen que la societat cresca.
Falla Plaça de l’Àngel
Un triceratop ens dóna la benvinguda a la falla ‘Barri Juràssic’, una obra del taller Fet d’Encàrrec. El cartell és clar: ‘El barri busca veïns. Abstenir-se especuladors i gent de pas’, i ens recorda que som davant una entitat fallera que s’ha guanyat el reconeixement popular per haver lluitat contra la massificació i la gentrificació del barri del Carme, any rere any.
L’explicació de la falla és clara, els àngels són els veïns que volen enxarxar el gran depredador i escombrar l’especulació, i alhora conviden a apreciar la humanitat del barri, a fugir de la fossilització.
Falla Plaça de Dalt – Sant Tomàs
Hi ha un orgue monumental de fusta, acompanyat per una gran lira, un tabal tradicional i un gramòfon. Aquesta falla va patir un atac homòfob l’any 2018.
Falla Ripalda-Soguers
Tracta una de les qüestions estrella de les falles d’enguany: el centenari del València Club de Futbol. A més de la tècnica de construcció, sorprèn el seu casal, situat al refugi antiaeri més emblemàtic del centre de València.
Falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon
El lema són els núvols, és conceptual i segueix la línia artística del seu creador, Giovanni Nardin, especialitzat a fer obra plàstica i efímera en l’espai públic.
Falla Mossèn Sorell-Corona
És una de les falles que generen més critica i expectació. Enguany, han plantat un monument auster i conceptual. La figura principal és un ésser humà gran amb parts del cos escampades que representen relíquies, una mena de metàfora sobre el fet científic i religiós, els rituals, etc.
Falla Túria – Sanchis Berenguel
Fora muralla, gairebé davant les Torres de Quart, hi ha la falla Túria – Sanchis Berenguel. Una estructura d’alçada amb fusta que representa les torres mateixes, la lluna de València i el tramvia groc, tres símbols representatius de la història de la ciutat.
Falla Borrull-Túria
És una de les falles més impactants de la ruta. L’artista Jordi Palanca ha fet una obra al voltant del lema ‘Ser o no ser’. Una figura de cos partit porta el següent cartell: ‘Les falles estan hipersexualizades, qui les deshipersexualizarà…’.
Anuncia un contingut carregat de crítica contra els estereotips i rols dins la festa. Té diverses cares: un espill gran, sense vidre, entreveu una mena de David i, al costat oposat, un home crucificat porta una pinta clavada a les costelles i apareix com a rei dels fallers. Al remat, convida a la reflexió sobre el ser o el posseir i critica la censura en el món de l’art.
Falla Lepant – Guillem de Castro
Quart premi de la categoria de falles experimentals. ‘Estances’ és una estructura d’on pengen escenes de sèries de televisió, però cap per avall. És de l’artista Anna Ruiz. La falla infantil destaca per ser un cap de fallera fet de capes giratòries, una figura interactiva de 360º, obra de David Sanruperto Pérez.
Arrancapins és pionera en la recuperació de l’esperit crític faller. Enguany, posa en qüestió l’acció i el paper de la justícia. Alhora, reivindica la República i personatges rellevants que, malgrat les dificultats, han estat exemple històric, com Beethoven i Frida Khalo.
Visibilitza el paper de les dones en la vida social i cultural amb un passadís ple de fotografies i cartells que mostren dones de renom, gens visibilitzades, de Federica Montseny a Helena Dutrieu, passant per la mestra i intel·lectual de Silla Carmen Valero.
Falla municipal: plaça de l’ajuntament
La falla municipal no entra a concurs. Fa pocs anys que ha recuperat l’esperit transformador, experimental i innovador. ‘Procés creatiu’ és dels artistes urbans Latorre y Sanz, pretén mostrar el valor artístic i reivindicatiu de les falles, generar debat. La protagonitza una deessa grega immensa i altres figures clàssiques que interactuen amb els grafits.
Un món per descobrir
Hem fet una xicoteta selecció d’algunes falles alternatives. L’experiència pot continuar en altres racons de València o del país amb comissions que, a més de destacar pels seus monuments, tenen un concepte de la festa diferent, com ara les Falles Populars i Combatives, la Falla la Delicà a Gandia, la falla de l’Espai País Valencià a Barcelona i moltes més. També es poden visitar projectes experimentals amb tecnologies diverses.
I és que aquesta festa és una de les expressions més diverses i potents de la cultura popular. L’exemple evident que tradició és sinònim d’actualitat, modernitat i transgressió.
