La Fallera Calavera viatja de les cartes a l’escenari amb una comèdia a la Sala Russafa

Una fallera major morta en pirotècniques circumstàncies torna del més enllà, el 2070, per a reclamar justícia amb l’ajuda de Joan Monleón i la Dama d’Elx. Aquesta és la premissa de La Fallera Calavera – Versió Teatral, una comèdia produïda per Floc Teatre que es basa en l’univers creat pel popular joc de cartes. L’obra es representarà del 17 al 27 de febrer a la Sala Russafa, dins de l’XI Cicle de Companyies Valencianes.

Humor, sàtira de referents populars i folklòrics, estètica burtoniana i una autoparòdia de la idiosincràsia valenciana formen aquesta divertida comèdia per a públic adult i adolescent, signada pel dramaturg i director d’escena Eduard Costa al costat de l’autor del joc, Enric Aguilar.

El punt de partida és que un masclet desviat durant una mascletà impacta en el cor de la fallera major de València, que mor amb el cor en flames en ple balcó de l’ajuntament. Un succés tremend que els polítics intenten tapar amb un munt de grans esdeveniments.

“És molt curiós veure com els teus personatges es transformen quan deixen de tenir dues dimensions per a tenir-ne tres. De ser il·lustracions en unes cartes, passen a ser de carn i os, a parlar i moure’s. Mai serà igual a com ho havia imaginat, però el resultat és fantàstic, molt divertit”, avança Aguilar.

Aguilar coneix bé el món folklòric, ja que va ser músic en la banda municipal de Dénia i participa en les celebracions de les falles, el corpus i els moros i cristians. A més, va quedar impactat per com van reaccionar les institucions durant l’accident de Metrovalencia el 2006, que va deixar 43 morts i 47 ferits. La seva manera de fer crítica va ser a través de la paròdia. I la va plasmar en un joc de cartes que s’ha convertit en tot un èxit,

Contra l'”arròs amb coses”

Ara arriba al teatre amb una nova trama, situada al 2070, en un País Valencià futurista on ha ressuscitat l'”alcaldessa perpètua”, que pretén construir un imperi basat en el malbaratament i els grans esdeveniments. També tracta de pervertir elements culturals com la paella i convertir-la en un “arròs amb coses”, cosa que no pot permetre la Fallera Calavera.

Des del més enllà l’acompanyen la reina de les festes de Castelló i la bellea del foc d’Alacant, un trio de zombis folklòrics que necessitarà l’ajuda del públic i de personatges icònics com la Dama d’Elx, Jaume I o El Capità Moro d’Alcoi. Els espectadors decideixen el final de la història, triant entre tres opcions que portaran a resolucions molt diferents.

Eduard Costa ha creat aquesta comèdia amb la supervisió d’Aguilar. “Ha estat molt divertit treballar amb l’univers i els personatges que havia inventat l’Enric. Però ha estat un procés laboriós, amb deu mesos previs de recerca”, explica el director i coautor de la peça.

Es tracta d’un espectacle que pot gaudir qualsevol persona, encara que no conegui el joc o la novel·la. “Té moltes referències a com som els valencians, al nostre passat recent”, diu Costa.

A nivell visual, l’encreuament entre l’estètica de Tim Burton i l’autoparòdia valenciana es reflecteix en el muntatge mitjançant la utilització de màscares fetes per Lorena Comín. Els personatges s’acosten d’aquesta manera a les proporcions i aparença de les il·lustracions de les cartes, cosa que els aporta un cert punt faller. Gràcies a aquestes màscares, cinc intèrprets (Mila Fernández, Pau Blanco, Jano de Miguel, Myriam Garcés i Amadeo Llach) donen vida a dotze personatges.