Les ‘fake news’ són d’ells

L’any 2004 al-Qaida va atemptar brutalment a Madrid i 191 individus van morir assassinats per les bombes col·locades a uns trens de rodalia. Era la revenja gihadista contra la participació espanyola en la guerra de l’Irac. Per això el govern del PP va intentar d’encolomar que era cosa d’ETA, no d’al-Qaida. Va ser una gran fake news espargida pel govern. Perquè la gran mentida ens ve de dalt. No, les fake news no són de l’àvia que t’envia whatsapps. Les fake news són d’ells. I n’hi ha que encara avui recordem com l’11-M de fa vint anys la mentida s’espargia més fàcilment per mitjans i institucions tradicionals (diaris en paper, govern i TV), mentre que la veritat (al-Qaida l’ha reivindicat) s’espargia més fàcilment per internet i pels mòbils. Regla amb honroses excepcions: El Punt Diari en paper i uns quants més van espargir la veritat.

Fa vint anys vivíem en una internet i uns mòbils sense xarxes socials i per tant amb molts menys addictes. La consigna de concentrar-se a les seus del PP es feia amb SMS. Vint anys després, qui m’ha explicat més i millor, qui m’ha explicat de manera brillant, en quin punt som en aquesta tensió entre institucions tradicionals i internet és Simona Levi, la gran Simona Levi, la llibertària fundadora de la plataforma X-Net, que lluita contra la desinformació a la xarxa i contra la corrupció (gràcies al seu sistema digital de denúncia segura, Rodrigo Rato, ex-director de l’FMI, va acabar a la presó dos anys, i en va passar dos més a casa controlat telemàticament). Simona Levi, ara que tots veiem una internet més fosca i controladora que no abans, ens explicava fa temps de manera brillant en quin punt som:

“La filosofia d’internet és l’equivalent de la Il·lustració i de la impremta. S’inventa la impremta. La gent comença d’imprimir coses pel seu compte. I de llegir pel seu compte. Inclosa la Bíblia en uns altres idiomes. La impremta origina l’escissió del cristianisme. I durant un segle, descontrol. La gent tenia el control. Fins que els nous monopolis, Luter i els vells catòlics, tornen a agafar el control. Apareix la inquisició: tres segles de llibres prohibits i crema de gent. Heretges i alquimistes. Sense alquimistes no tindríem ni ciència ni il·lustració ni Revolució Francesa ni carta dels drets humans. Això és igual. És igual perquè internet, com la impremta, permet que la gent llegeixi pel seu compte. Els hackers són acusats d’heretges, com els alquimistes. I ara els nous monopolis (Google i companyia) i els vells poders (institucions, premsa tradicional) proven d’agafar-ne el control. Però tenim cinquanta anys encara per a capgirar-ho, i aquell punt de descontrol. Som al mig d’adonar-nos-en i de no creure el discurs que internet és dolent. Hem d’evitar la inquisició, perquè seguim la mateixa cronologia. Per això és important que no hi hagi tecnofòbia. L’esquerra és la cosa més tecnofòbica que hi ha. La dreta ha entès l’eina i la fa servir. I l’esquerra tot el dia diu que internet és el mal. I així se’ns tira el temps al damunt.”

Segons Levi, internet encara és útil per a lluitar contra la manipulació de governs, com va passar l’11-M. I ella, que aquests dies fa activisme en favor de la legislació europea que limita el poder de les grans tecnològiques, ens recorda que la nova funció de X/Twitter permet trucades de so i vídeo, si bé et localitza la IP (desactiva-la, doncs), i també se solidaritza amb periodistes que donen veu a les víctimes de l’11-M contra la censura dels governs. Levi, l’optimisme sensat de Levi, recorda el de Jordi Baylina (l’informàtic que intenta de Suïssa estant de posar la tecnologia de cadena de blocs al servei dels ciutadans per evitar-nos l’abús de poder de bancs centrals o de juntes electorals). Són dos exemples de la felicitat que dóna el fet de ser actiu i de posar el mòbil i internet al teu servei, i no al revés.