26.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.06.2023 - 20:18
The Washington Post · Rebecca Tan
Hanoi. Quan ara fa una dècada Facebook es va popularitzar al Vietnam, va ser una mena de “revolució”, expliquen dos dels primers treballadors de l’empresa a Àsia. Per primera vegada, la gent de tot el país podia comunicar-se directament sobre qüestions d’actualitat. Els usuaris publicaven escrits sobre abusos policials i malbaratament del govern, i posaven en evidència la propaganda del govern del Partit Comunista. “Era com un alliberament”, diu un treballador de Facebook, “i en formàvem part”.
Però a mesura que la popularitat de Facebook augmentava al Vietnam, i el convertia ràpidament en el setè mercat més gran de l’empresa a escala mundial, el govern va exigir restriccions com més anava més fortes.
D’ençà de llavors, l’enorme xarxa social Meta, que és propietat de Facebook, ha fet concessions al govern autoritari del Vietnam, tot censurant rutinàriament la dissidència i permetent que els qui eren considerats una amenaça pel govern fossin expulsats de la plataforma, segons quatre antics treballadors de Meta, grups de drets humans, observadors de la indústria i lobbistes.
Meta ha adoptat una llista interna d’oficials del Partit Comunista Vietnamita que no s’han de criticar a Facebook, segons que expliquen dos ex-treballadors a l’Àsia, que, com els altres, parlen sota condició d’anonimat per evitar represàlies. Aquesta llista, que es manté en secret fins i tot dins l’empresa i de la qual no s’ha informat públicament abans, s’inclou en les directrius utilitzades per controlar el contingut en línia i ha estat modelada en gran part per les autoritats vietnamites, expliquen els ex-treballadors, que diuen que una llista de noms com aquesta és única al Vietnam a l’Àsia oriental.
Ara el govern demana restriccions encara més severes. Meta es prepara per endurir encara més els controls de contingut després d’haver rebut, aquests darrers mesos, indicacions de funcionaris que, si no ho feia, hauria de guardar les dades en servidors al Vietnam, fet que causa alarma sobre la privadesa i la seguretat de la informació, segons persones coneixedores de les discussions internes a Meta.
Els executius de Meta no han respost directament a les preguntes sobre la censura, el silenciament dels usuaris o la llista d’oficials del Partit Comunista. En un comunicat, Rafael Frankel, director de política pública de Meta a l’Àsia sud-oriental, ha dit que l’empresa estava orgullosa de les seves inversions al Vietnam. “El nostre focus és assegurar que tantes persones vietnamites com sigui possible puguin utilitzar la nostra plataforma per construir comunitats i expressar-se”, ha dit.
Meta no és l’única que elimina contingut sensible al Vietnam. D’ençà del 2019, Google, que és propietari de YouTube, ha rebut més de 2.000 sol·licituds del govern per retirar contingut al Vietnam i ho ha fet en la majoria de casos, segons dades de l’empresa. TikTok diu que va eliminar o restringir més de 300 publicacions l’any passat per violar la llei local. I malgrat això, totes dues empreses diuen que defensen la llibertat d’expressió.
Tot amb tot, per a molts vietnamites, Facebook és sinònim d’internet. Més del 70% dels 97 milions d’habitants del Vietnam fan servir Facebook per compartir contingut, gestionar negocis i enviar missatges, segons dades del govern. La plataforma té més usuaris que cap altra aplicació de xarxes socials i domina la despesa publicitària digital, segons l’Associació de Comerç Electrònic del Vietnam.
I tot i que els governs de tot el món poden demanar a Facebook que retiri contingut, les concessions que Meta ha fet per preservar el seu accés al Vietnam, el 15è país més poblat del món, van molt més enllà de les que ha fet en qualsevol altre lloc de l’Àsia Oriental, segons consultors i ex-treballadors [Facebook no opera a la Xina].
Tran Duy Dong, vice-ministre de planificació i inversió del Vietnam, ha dit en una entrevista que hi ha hagut “una bona cooperació” amb Meta per a eliminar contingut “inadequat”. “Cada dia entenen més bé els requisits de la legislació vietnamita”.
“Aquestes empreses cediran”
Fins fa uns anys, els funcionaris vietnamites estaven preocupats perquè les empreses de Silicon Valley adoptessin una postura ferma sobre la llibertat d’expressió i es neguessin a complir les peticions del govern per a controlar el contingut, segons que expliquen cinc consultors estrangers i locals que estan en contacte regular amb els dirigents del govern vietnamita. Això ara ja no és cap preocupació, afirmen.
“Ara la percepció entre els vietnamites és que s’han posat a prova els límits i el govern ha guanyat”, diu un consultor que ha treballat amb empreses tecnològiques a l’Àsia i que roman en l’anonimat per protegir els interessos empresarials. “Tothom entén que aquestes empreses cediran.”
Meta ha registrat les sol·licituds de censura del govern al Vietnam d’ençà del 2017, segons els seus informes de transparència. Fins el juny del 2022, havia blocat més de 8.000 publicacions al país, la majoria perquè, suposadament, contenien “contingut contrari al Partit Comunista i al govern del Vietnam” o informació que “distorsiona, difama o insulta” organitzacions o individus.
Les restriccions van arribar al punt més àlgid el 2020, quan es van retirar 3.044 publicacions abans del congrés del Partit Comunista del Vietnam del 2021, i després van disminuir el 2021. No s’han publicat dades d’aquests darrers onze mesos, però el Ministeri d’Informació del Vietnam diu que, entre el 15 d’abril i el 15 de maig d’enguany, el govern ha considerat més de 400 publicacions a Facebook fraudulentes o “contràries a l’estat”. Meta n’ha eliminat el 91%, segons el ministre.
Meta va dir el 2021 que censurava contingut al Vietnam per evitar de ser blocada del tot. “L’empresa està orgullosa que la nostra plataforma hagi ajudat milers de petites empreses vietnamites a créixer i prosperar”, va dir Frankel, el director de política pública.
Abans que se censurés fortament al Vietnam, Facebook havia estat un dels pocs espais de llibertat d’expressió, segons que recorda Tran Phuong Thao, la dona de Dang Dinh Bach, un advocat ambientalista vietnamita que compleix una condemna de cinc anys de presó per evasió fiscal. A mesura que la plataforma es fa més restrictiva, segons Thao, de 29 anys, “ningú pot alçar la veu per Bach”. “Estic sola”, diu.
Tretze activistes vietnamites han dit en diferents entrevistes a The Washington Post que Meta ha intensificat la censura d’ençà del 2017, i expliquen històries similars: diuen que han estat acusats injustament de violar les normes comunitàries de Facebook i que els han retirat publicacions i blocat els comptes amb poques explicacions.
Del 2018 al 2021, segons els activistes, alguns treballadors de les divisions de drets humans i polítiques públiques de Facebook van atendre trucades d’ajuda d’usuaris al Vietnam. Moltes d’aquestes línies ara estan inactives.
“Facebook i el nostre govern han fet una mena de pacte”, diu Dan, de 34 anys, un activista que va començar a utilitzar Facebook quan tenia 20 anys. Molts dels seus companys ara estan empresonats o amagats, i diu que els deu anys del 2008 al 2018 es coneixien com la dècada de l’expressió, però els anys que els van seguir tenen un nom diferent: la dècada del silenci.
Enfrontar-se a un règim més assertiu
A tot el món, els governs poden presentar sol·licituds a Meta per a retirar continguts que considerin il·legals. Cada sol·licitud s’avalua fent servir directrius específiques per a cada país, i al Vietnam aquestes directrius inclouen la llista dels principals oficials del partit, segons ex-treballadors de l’empresa. Aquests individus, que van deixar l’empresa entre el 2018 i el 2023, expliquen que van compartir detalls de les operacions internes de Meta perquè estaven preocupats per les concessions que l’empresa havia fet a les autoritats vietnamites i la seva capacitat de resistir pressions addicionals del govern després dels acomiadaments recents.
Les publicacions que critiquen algú d’aquesta llista són generalment retirades, tot i que en alguns casos són enviades als equips legals i de drets humans per ser avaluades. Els qui prenen les decisions reconeixen els costs per a la llibertat d’expressió, diu un ex-treballador, que afegeix: “Ningú s’ho pren a la lleugera.”
Els activistes confirmen que han vist retirades constantment publicacions que critiquen els principals funcionaris.
El 2020, els executius de Meta van dir al diari Los Angeles Times que s’oposaven a les sol·licituds de retirada quan les autoritats anaven massa lluny. Però en aquests darrers tres anys, segons els crítics, la resistència de l’empresa s’ha afeblit a mesura que el govern s’ha tornat més repressiu.
Amb un sector conservador del partit que ha superat el reformista, l’aparell de seguretat del Vietnam ara té més poder que no fa una dècada, segons alguns acadèmics. Inicialment, sorprès pel creixement explosiu d’internet, el règim ha exercit un control intens sobre l’esfera digital i ha promulgat una sèrie de legislacions per a controlar el contingut en les xarxes socials i les plataformes de streaming. Investigadors sobre desinformació de la Universitat d’Oxford i altres institucions han trobat proves d’una unitat cibernètica militar de 10.000 membres al Vietnam encarregada de limitar les crítiques en línia.
El setembre passat, les autoritats van aprovar una llei redactada pel Ministeri de Seguretat Pública que establia requisits, incloent-hi la necessitat que les empreses tecnològiques establissin entitats locals i emmagatzemessin les dades en servidors locals.
L’amenaça de la localització va causar pànic a Meta per la privadesa i la seguretat de les dades, segons els ex-treballadors. Però Vu Tu Thanh, el representant del Vietnam al Consell Empresarial EUA-ASEAN, diu que la intenció de la llei era molt més senzilla: pressionar les empreses perquè intensifiquessin la censura.
En reunions privades, el govern ha dit a Meta que només serà obligada a localitzar les dades si incompleix lleis sobre contingut, segons ex-treballadors i consultors tecnològics. En resposta, Meta ha començat novament a reforçar els controls de contingut.
Meta ha confirmat que no emmagatzema dades al Vietnam, però no ha respost a la pregunta sobre si té intenció d’emmagatzemar-les en el futur.
Malgrat els recursos dels grups de drets humans, la resposta de l’administració de Joe Biden a la repressió de la llibertat d’expressió al Vietnam ha estat moderada, segons Nguyen Khac Giang, investigador especialitzat en el Vietnam a l’Institut ISEAS Yusof-Ishak de Singapur. Washington ha emès declaracions esporàdiques, però no ha aplicat cap pressió diplomàtica ni financera evident, diu Giang, i prioritza la millora de les relacions amb el Vietnam enfront de la Xina.
Cameron Thomas-Shah, portaveu de l’ambaixada dels Estats Units al Vietnam, diu que els funcionaris nord-americans han expressat “directament, oberta i sincera” les seves preocupacions sobre els drets humans. I l’ambaixador de la Unió Europea, Giorgio Alberti, va admetre en una entrevista que el govern del Vietnam no havia complert plenament les seves promeses amb la UE de millorar els drets humans. Però seria “miop”, va afegir, fixar-s’hi, tenint en compte la importància estratègica creixent del Vietnam.
L’empresa calla
L’any 2018, després d’escriure un article d’opinió a The Washington Post sobre com “granges de trols i brigades cibernètiques” inundaven Facebook al Vietnam, l’activista pels drets humans Mai Khoi, de 39 anys, va ser convidada a reunir-se amb representants de l’empresa a Menlo Park, Califòrnia. Va presentar exemples de xarxes afins al govern que abusaven de la plataforma de Facebook per atacar dissidents i va instar l’empresa a fer més coses per protegir els usuaris, explica.
Després d’aquella reunió, Mai Khoi va mantenir el contacte amb la divisió de drets humans de Meta, i la va informar quan els comptes d’activistes que coneixia eren blocats equivocadament. Però les respostes de l’empresa es van anar fent més lentes, fins que es van aturar del tot. Mai Khoi gairebé ja no ho ha intentat més.
Meta no ha volgut respondre a les preguntes sobre Mai Khoi ni sobre les seves peticions a l’empresa.
Amb els seus ingressos a la baixa, Meta ha acomiadat desenes de milers de treballadors a tot el món i ha eliminat algunes iniciatives, accions que experts adverteixen que podrien afectar la seva capacitat de fer front a problemes com la desinformació i els reptes normatius.
A l’Àsia, un equip que havia estat treballant amb grups de la societat civil per assegurar el tractament de les eleccions ha estat recentment acomiadat, juntament amb una dotzena de treballadors, pel cap baix, que estudiaven regulacions, configuraven polítiques públiques i seguien els abusos governamentals de les plataformes de Meta a tot el Sud-est asiàtic, incloent-hi el Vietnam. Alguns treballadors que havien ajudat a gestionar les queixes sobre la censura d’usuaris i organitzacions al Vietnam també han estat acomiadats.
L’empresa diu que encara té equips treballant en aquestes qüestions a l’Àsia. Però al Vietnam, alguns dels primers usuaris de la plataforma diuen que ja s’ha desviat massa dels seus inicis.
Hoang Thi Minh Hong, de 51 anys, solia confiar en Facebook per organitzar esdeveniments i reclutar membres per a la seva organització sense ànim de lucre, centrada en el canvi climàtic, a la ciutat de Ho Chi Minh. Però quan el seu grup, CHANGE, va ser inclòs en una llista negra pel govern, la seva difusió a Facebook va passar de milers d’usuaris a uns pocs, diu, i li van impedir de comprar anuncis a la plataforma per promoure els seus esdeveniments. L’any passat, el va tancar.
“Va ser dolorós, perquè estàvem construint un moviment”, explicava Hong a l’abril, setmanes abans que fos detinguda sota acusacions d’evasió fiscal, les mateixes acusacions que s’havien presentat contra Bach, l’advocat. “M’agradaria haver continuat”, va dir. “M’agradaria que Facebook ens hagués ajudat a continuar.”
