FaceApp o la cara fosca de l’aplicació de moda

La popular aplicació de mòbil FaceApp ha causat un gran furor aquestes darreres hores. Permet de retocar fotografies i fer que les persones semblin més velles, més joves, d’un altre sexe o fins i tot afegir-hi una barba de la manera més realista. Milions d’usuaris han acceptat les condicions de l’aplicació per poder-la fer anar i compartir la imatge a les xarxes socials. Tanmateix, la lletra petita especifica que l’aplicació té el dret de fer servir la informació personal dels usuaris i les fotografies que facin amb finalitats comercials.

L’usuària de Twitter Elisabeth Potts Weinstein ha detectat que en el moment de signar els termes i les condicions de l’aplicació d’edició de fotografies, l’usuari cedeix a FaceApp el dret d’emprar les seves imatges, el nom, la veu i la identitat amb finalitats comercials.

Segons els termes de l’aplicació, quan se n’accepten les condicions s’admet ‘una llicència amb dret de subllicència transferible, perpètua, irrevocable, no exclusiva, mundial, totalment pagada, per a fer servir, reproduir, modificar, adaptar, publicar, traduir, distribuir, executar públicament i mostrar el contingut dels usuaris i qualsevol nom, nom d’usuari o imatge proporcionada en tots els formats i canals de mitjans coneguts o desenvolupats posteriorment, sense cap compensació’.

Una altra qüestió polèmica és que indiquen que poden transferir les dades entre estats per regir-se per la jurisdicció de protecció de dades d’un altre país, i que aquesta col·lecció de dades sigui legal. En la política de privadesa, avisen: ‘si sou a la Unió Europea o en altres regions amb lleis que regeixen la recopilació i l’ús de dades que poden diferir de les lleis dels Estats Units, tingueu en compte que podem transferir informació, inclosa informació personal, a un país i una jurisdicció que no tingui la mateixes les lleis en relació amb la protecció de dades.’

Ara bé, les condicions que l’aplicació exigeix a l’usuari no s’actualitzen des del 2017 i pot ser que no estiguin adaptades al Reglament General de Protecció de Dades (RGDP) europeu, segons que explica Eldiario.es. D’acord amb la seva política de privacitat, l’app envia les cares i la resta de dades personals dels seus usuaris als Estats Units, on està establerta. Però també pot compartir aquesta informació amb altres companyies del seu grup empresarial, que és a Rússia, o a companyies amb les quals tingui acords. Aquest enviament massiu no és legal des del maig de 2018, quan el RGPD es va començar a aplicar.

Aquesta pràctica, doncs, es podria denunciar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), però experts consultats per Eldiario.es diuen que l’organisme de control, amb capacitat sancionadora, està sobrepassat i no pot arribar a cobrir totes les vulneracions que es cometen.

Un article publicat avui per The New York Times explica que les recopilacions de rostres responen a una cursa empresarial per a crear sistemes de reconeixement facial d’avantguarda. Aquesta tecnologia aprèn a identificar persones analitzant tantes imatges digitals com sigui possible a partir de l’anàlisi de diferents patrons, però cal una base de dades molt extensa per tal que el resultat sigui com més precís millor. ‘Les companyies i els laboratoris han reunit imatges facials durant més d’una dècada i les bases de dades són, simplement, una de les capes necessàries per a crear tecnologia de reconeixement facial. No obstant això, la gent sovint no té coneixement que els seus rostres han arribat aquí’, explica l’article.