Les façanes ventilades i els aïllaments, en el punt de mira arran de l’incendi de Campanar

L’incendi del barri de Campanar de València, ara fa una setmana, sembla que es va originar per un curtcircuit en el tendal d’un apartament. Aquesta és, ara per ara, la causa més probable que es desprèn de l’informe preliminar després d’haver-se acabat la inspecció de la policia científica. Els experts coincideixen a dir que el vent va ser clau en la propagació del foc, i també han posat damunt la taula que hi van influir els materials amb què era construït l’aïllant i la façana ventilada, tenint com a precedent l’incendi de la torre Grenfell de Londres de l’any 2017.

Arran de l’incendi hi hagué deu morts i 138 famílies es van quedar sense casa, cosa que ha encès totes les alarmes. A Mislata (Horta Sud), per exemple, la torre Navis és en el punt de mira perquè els veïns tenen por que la façana sigui fabricada amb els mateixos materials que la de Campanar, o de característiques semblants. L’ajuntament ja ha anunciat que farà un informe sobre l’edifici, que fou construït per la mateixa promotora que el de Campanar, Fbex, si fa no fa per les mateixes dates.

Reacció per la preocupació dels veïns

Hi ha més administracions que han mogut fitxa a causa del neguit dels veïns. L’Ajuntament d’Alacant divendres va començar a cercar edificis que puguin tenir un revestiment semblant al de Campanar, i a València la batllessa María José Català va anunciar abans-d’ahir que el consistori revisaria tots els edificis construïts amb la mateixa tècnica que el de Campanar. La Generalitat Valenciana i la de Catalunya també constituiran comissions d’experts per a estudiar mesures sobre la normativa de la construcció d’edificis.

Luis Sendra, degà del Col·legi d’Arquitectes del País Valencià (COACV), explica que convé esperar que s’acabin les investigacions per a prendre mesures. “Si es prenen mesures de cop, es crea incertesa en la societat, no cal”, explica.

Malgrat tot: com és que es va propagar tan ràpidament el foc? De quins materials era feta la façana? Què s’ha de fer, si a l’habitatge on vivim hi ha una façana ventilada? Quins riscs hi ha? Són tot de preguntes que han sorgit d’ençà de dijous. Se les formulen els veïns de València i de més indrets, que volen saber del cert si l’edifici on viuen és segur en cas d’un incendi com el de Campanar.

Com se sap si un edifici és segur en cas d’incendi?

Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), explica que la normativa actual de seguretat contra els incendis és bona, però també destaca que hi ha edificis que s’han construït amb la normativa antiga, que era diferent, més laxa que no la d’ara. “En el cas de València, haurem de mirar si complia la normativa del moment. I a partir del peritatge, saber a quines conclusions s’arriba”, diu.

L’edifici de Campanar es va construir amb una façana ventilada, un mecanisme que, segons Costa, s’ha fet servir sovint aquests darrers anys, però això no vol pas dir que totes siguin iguals, perquè es poden haver fet servir diferents materials i acabaments. La part exterior de la façana de Campanar era feta d’uns plafons d’alumini, però també n’hi ha de pedra o de ceràmica. De primer, es va dir erròniament que les plaques anaven unides per poliuretà, un material inflamable. Celestí Ventura, degà del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB), explica que la façana ventilada té avantatges, però reconeix que amb l’incendi de Campanar s’ha posat al descobert que també hi ha un risc segons com s’hagi construït.

El focus ara se centra en els materials de la construcció. Se’n fan servir de tota mena, a l’hora de fer els aïllaments, però Ventura diu que els més perillosos són els derivats del petroli, com ara el poliestirè i el poliuretà, que són inflamables i, combinats amb l’efecte xemeneia, fan que el foc guanyi molta força. “Hem d’esperar el dictamen definitiu de València, però sabem que algun dels materials era inflamable”, explica Ventura. Sendra també se centra en els materials de construcció, i insisteix que cal esperar els resultats finals de la investigació per a saber de què era fet l’aïllant.

Sigui com sigui, l’incendi de Campanar ha suscitat un cert alarmisme entre els veïns i molts volen saber si l’edifici on viuen té les mateixes característiques. Com s’ha d’actuar, en aquests casos? “Els diem que es posin en contacte amb algun arquitecte o el col·legi –diu Costa–, que buscarem la manera de tramitar una inspecció. Tenim pèrits que poden avaluar la façana i estudiar si compleix la normativa. I en cas que no la compleixi, poden fer una proposta de millora.”

Tot aquest procés pot arribar a ser molt costós: “Imagina’t que l’edifici del 2003 seguia una normativa, i l’actual és més exigent. Podria passar que, per posar al dia l’acabament de façana, s’hi hagi de fer una inversió”, afegeix Costa. No obstant això, destaca que hi ha experiència amb uns altres casos, com l’aluminosi a causa del formigó. “Gràcies a la bona feina de tècnics, arquitectes i administració pública es va parar el cop”, diu.  El COAC ha rebut, ara per ara, la sol·licitud d’uns veïns per a revisar la façana de l’edifici on viuen.

Segons Ventura, en cas de modificar-se les façanes dels edificis, seria òptim col·locar-hi tallafocs amb materials ignífugs. D’aquesta manera, en cas d’incendi, s’evitaria que les flames es propaguessin per l’efecte xemeneia. Sendra destaca que, en els edificis grans, també es pot consultar el llibre de l’edifici o posar-se en contacte directament amb les promotores per disposar dels certificats de les garanties dels materials.

Normativa rígida contra els incendis

El codi tècnic de l’edificació (CTE) és el conjunt de les normatives que regulen la construcció dels edificis a l’estat espanyol de l’any 2006 ençà. S’ha anat actualitzant amb el pas del temps –la darrera modificació fou el 2019, dos anys després de l’incendi de la torre Grenfell de Londres– i recull els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat de les construccions. El compliment de totes aquestes exigències confirma que els edificis són segurs en cas d’incendi, entre més qüestions.

El 2019, al CTE s’hi van incorporar unes quantes novetats que van afectar el document bàsic de seguretat en cas d’incendi (DBSI). En aquest cas, s’hi van afegir exigències en l’ús de materials a les façanes a fi d’evitar-ne la propagació. L’objectiu del requisit “seguretat en cas d’incendi” consisteix, segons que es desprèn en l’article 11 del CTE, “a reduir a límits acceptables el risc que els usuaris d’un edifici pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental, a conseqüència de les característiques del projecte, construcció, ús i manteniment”.

El DBSI no prohibeix l’ús de cap material de construcció, sinó que assenyala la condició de l’ús en la construcció. Quant als sistemes d’aïllament en l’interior de cambres ventilades –com el de Campanar–, la normativa destaca que els materials no han de poder ser combustibles ni contribuir al foc.

Anàlisi general del parc immobiliari

El grup d’experts que ha impulsat el Departament de Territori amb l’objectiu de determinar si a Catalunya hi ha construccions amb les mateixes característiques que l’edifici de València es reunirà a començament de la setmana que ve. “El grup analitzarà quins materials s’utilitzen i quina resistència tenen a l’aigua, al foc o a elements que poden fer que un edifici s’acabi cremant o ensorrant”, va explicar la consellera Ester Capella. L’objectiu, segons la conselleria, és estudiar les dades que certifiquin que no hi ha edificacions construïdes amb els mateixos materials que l’edifici de Campanar.

Costa i Ventura coincideixen que la Generalitat ha respost ràpidament a la problemàtica. A partir d’ara, els municipis rebran els informes tècnics per a detectar edificis semblants al de Campanar, tot esperant el peritatge final de l’edifici calcinat. “En la direcció de l’obra, hi pot haver canvis, molt documentats, que acaben amb el document final d’obra. Es pot canviar un material d’aïllament o acabat. Si té el vist-i-plau de l’arquitecte, els aparelladors i la propietat, es canvia i es fa. Per això esperem el peritatge de l’edifici de València, que servirà per a saber si n’hi hauria més de semblants”, explica Costa.

Al govern no li consta que cap dels més dels divuit mil pisos públics que gestiona siguin revestits amb polietilè. No obstant això, s’analitzaran les dades per comprovar el parc d’habitatge privat. En aquest cas, segons Ventura, a Catalunya hi ha entre 1.500 i 3.000 pisos amb les mateixes característiques que el de Campanar. Insisteix, però, que la gent no s’ha d’alarmar: “L’administració, en col·laboració amb els col·legis, ha d’enviar un missatge de tranquil·litat. No totes són fetes amb materials inflamables. L’avantatge és que l’administració mirarà en quin punt està el parc.”

“Volem que no s’estengui l’alarma”

Al País Valencià, la Generalitat també constituirà una comissió d’experts per a analitzar la normativa de la construcció d’edificis, els materials, la viabilitat dels projectes i la perillositat de les construccions. Ho va dir ahir la portaveu del Consell i consellera d’Hisenda, Ruth Merino, que va reconèixer que aquest assumpte preocupa totes les administracions. Merino subratllà que el grup d’experts es constituirà així que acabi la investigació oberta per aclarir les causes i les circumstàncies de l’incendi de Campanar.

A Alacant ja ha començat la revisió de materials col·locats en les façanes dels 135 edificis més alts de la ciutat. Se n’encarrega un equip tècnic del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis (SPEIS), juntament amb sis bombers amb titulació tècnica en arquitectura i enginyeria industrial. “Volem que no s’estengui l’alarma. Això que ha passat a València és tan summament excepcional que volem posar les coses al seu lloc, que la gent pugui estar tranquil·la, però amb informació. La informació és important per a l’ajuntament perquè, si s’arribés aquesta situació, hem de saber exactament què es trobaran els bombers”, diu el batlle, Luis Barcala.

La revisió de les façanes comença amb una inspecció visual i, en cas que es consideri necessari, es fan les comprovacions dels materials amb els equips d’altura necessaris, seguint la normativa vigent i tenint en compte les qüestions que es puguin considerar tècnicament necessàries, ha explicat el consistori.