28.02.2023 - 14:00
|
Actualització: 28.02.2023 - 15:03
[Przeczytaj ten artykuł w języku polskim]
El 28 de febrer de 2022, quatre dies després del començament de la invasió russa d’Ucraïna, el periodista basc Pablo González va ser detingut pels serveis secrets polonesos mentre informava de l’arribada a Polònia dels primers refugiats ucraïnesos. El van tenir un mes en una presó de Rzeszów, i després el van traslladar a una altra presó, a Radom. Avui fa un any que González va ser detingut acusat de ser un espia rus i penat amb deu anys de presó. És empresonat en un mòdul de màxima seguretat, aïllat i tancat a la cel·la vint-i-tres hores el dia. Hi va passar un hivern gèlid, un estiu sufocant, i un segon hivern glacial. Cada tres mesos li renoven la situació de presó provisional tres mesos més, i, si bé el màxim legal per a mantenir algú tancat sense judici és de dos anys, el seu advocat, Gonzalo Boye, no ho dóna per fet perquè diu que ja hi ha hagut més vulneracions de drets. “Esperem de rebre la resolució de la nova pròrroga de la presó, en principi fins al maig. Evidentment, hi recorrerem en contra amb els advocats polonesos”, diu.
Boye exemplifica les vulneracions en els interrogatoris sense advocat a què va ser sotmès o per l’impediment, encara vigent, que té per a visitar-lo a la presó. També en són una mostra les grans dificultats que té la família per comunicar-s’hi. El 22 de novembre, la seva esposa, Oihana Goiriena, va poder visitar-lo per primera i única vegada. Una trobada de dues hores que es va fer en presència d’una agent dels serveis d’intel·ligència polonesos i en què no van poder participar els seus fills. Aconseguir de poder fer la visita va ser tota una odissea. “Quan vam saber on era empresonat ja vam fer la petició, però sempre exigien més documents originals i signats, que després d’enviar-los ens tornaven. El 6 de juny vaig haver d’enviar una justificació dels motius pels quals volia visitar el meu marit, traduïda al polonès, i el 7 de juliol per primera vegada l’advocat polonès em va dir que s’havia acceptat la petició i que m’arribaria una carta proposant dates possibles.” Van passar juliol, agost i setembre sense cap resposta. Segons l’advocat polonès, diu Goiriena, el problema era que s’havien de coordinar també els serveis d’intel·ligència i l’intèrpret, cosa que s’afegia a la baixada de l’activitat de l’estiu. “No sé si és casualitat o què, però quan a l’octubre vam contractar un nou equip d’advocats polonesos el permís de visita va arribar poques setmanes més tard”, diu.
L’anterior advocat polonès era Bartosz Rogala, que havia assumit el cas a l’abril. Abans, González havia estat representat per dues advocades d’ofici. La feina de Rogala no satisfeia especialment la família de González, amb qui no compartia informació del cas. Tan sols els donava petits detalls, com ara les pròrrogues de l’empresonament, o els avisava de les dates de les vistes judicials. Ara els advocats polonesos es coordinen directament per Gonzalo Boye.
“Quan vaig visitar-lo al novembre ja feia molt de fred, uns cinc graus sota zero”, explica Goiriena. “Em va dir que dins la cel·la passava fred. Va demanar roba d’abrigar i li van denegar, tan sols li van donar una manta extra”, continua. Fa pocs mesos va aconseguir un calefactor elèctric per a la cel·la. “Ara pot estar sense jaqueta”, diu.
Acusat de ser un espia rus perquè té doble nacionalitat
Abans de ser empresonat a Polònia, González ja va ser interrogat unes setmanes enrere pels serveis secrets ucraïnesos, que també el consideraven un espia. Fonamentaven l’acusació pel seu origen familiar, pel fet d’haver publicat al diari basc Gara –contrari als postulats de l’OTAN– i per tenir una targeta bancària de la cooperativa de crèdit Laboral Kutxa, segons els serveis ucraïnesos, finançada per Rússia. En paral·lel, els serveis secrets espanyols van anar a casa seva, de la mare i d’un amic de quan eren petits per interrogar-los basant-se en la tesi que era un espia rus.
Pablo González va néixer a Moscou el 1982 i no va anar a viure al País Basc fins que va tenir nou anys. El seu avi, també basc, es va exiliar a l’URSS de petit arran de la guerra del 1936-1939, i hi va romandre. Per això, quan González va néixer el van inscriure amb el nom de Pavel Rubstov. Quan els pares es van divorciar, la mare va voler tornar al País Basc patern, i en el moment d’obtenir la nacionalitat espanyola el van inscriure com a Pablo (variant en castellà de Pavel) González (el cognom de la mare) Yagüe (el cognom de l’avi matern). Arran d’això, té doble nacionalitat i un nom diferent a cada passaport.
Els seus orígens familiars el van fer interessar en la cultura russa i va estudiar filologia eslava. Com a periodista, s’ha especialitzat en l’espai postsoviètic, de manera que és natural que amb l’augment de les tensions entre Ucraïna i Rússia, i finalment l’esclat de la guerra, es traslladés al terreny per oferir-se com a freelance. La seva darrera aparició pública va ser en una connexió en directe a l’estació de trens de Przemyśl al programa La Sexta Noche. L’endemà, fou detingut.
Justament, va ser a La Sexta on el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, es va pronunciar públicament sobre el cas de González per darrera vegada. Va ser el 3 de febrer, en una entrevista a Al rojo vivo, en què va dir que es respectaven els drets fonamentals. “Cada vegada que tinc una reunió amb el meu homòleg polonès, abordem el cas Pablo González. He verificat des del primer moment que els seus drets fonamentals siguin respectats, i així és”, va dir, i va afegir que el seu estat físic i mental era correcte tenint en compte les circumstàncies. “El seu termini d’incomunicació, de setanta-dues hores, es va respectar. Té accés a un advocat, tant espanyol com polonès, i en el seu moment se n’hi va proporcionar un d’ofici. Té accés a l’assistència consolar, el visitem. Ha pogut estar en contacte amb la seva esposa. Però també he de dir-vos que els càrrecs contra ell són molt greus i hi ha una investigació en curs. També demano al meu homòleg polonès que, quan la investigació s’hagi tancat, hi hagi un judici oral tan aviat com sigui possible.”
Oihana Goiriena diu a VilaWeb que mai ningú del seu ministeri no ha contactat amb la família, i que tota relació s’ha limitat al cònsol espanyol a Varsòvia, que visita González periòdicament i fa de pont amb la família per intercanviar-se missatges o ajudar amb gestions burocràtiques. “L’última vegada que els nostres fills van veure i sentir la veu el seu pare va ser el 24 de febrer de l’any passat, quan va començar la guerra i ell se’n va anar cap a Polònia. D’això, el ministre no en diu res. No l’he sentit ni una sola vegada dir res dels fills, per exemple”, critica.
Els tres fills de la parella no van poder visitar el pare al novembre, quan Goiriena va anar a la presó, i tampoc no poden parlar per telèfon amb ell: “Les trucades de telèfon s’han denegat perquè diuen que no tenen la seguretat de qui pot ser a l’altra banda de la línia. Si ens concedissin un permís per als nens, no tindrien la seguretat que a l’altra banda del telèfon posaré els meus fills perquè parlin amb el seu pare. Trobo gravíssim que sospitin d’això. Ha passat un any, qui he de posar a l’altra banda del telèfon?”
L’única comunicació directa que mantenen és per mitjà de les cartes postals, que triguen a arribar per la distància física i la revisió que en fan les autoritats poloneses. La darrera la va rebre el 2 de febrer, i era signada en data del 21 de desembre. “En aquella carta el vaig notar força desanimat. Eren dies abans de Nadal i ja veia que el passaria allà tot sol. Estava força trist per no poder ser amb la família. Després, el cònsol em va dir que l’havia vist bé. Fins i tot ha guanyat una mica de pes; havia arribat a perdre vora vint quilos”, diu.
Denúncia a l’ONU per l’empresonament arbitrari
Aquest estiu la família va moure fitxa i va denunciar Polònia al Grup de Treball de Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides. L’escrit, signat per Goiriena, exposava que el cas de González compleix quatre dels cinc supòsits que descriuen una privació de llibertat arbitrària, segons l’ONU. Argumenten que no hi ha base legal per a justificar la detenció perquè els fets investigats no constitueixen cap delicte i que l’acusació d’espionatge és inconcreta. També denunciava que no li havien lliurat cap expedient judicial ni li havien permès que fos assistit i entrevistat per l’advocat de la seva elecció i confiança.
També incidien en la idea que la detenció es va fonamentar per la seva feina com a periodista, cosa que vulnera el dret de la llibertat d’opinió i d’expressió, i que li han vulnerat el dret d’un procés judicial amb garanties, incloent-hi el dret de defensa, el de la llibertat personal i, especialment, el principi de legalitat i taxativitat penal. Aquest principi, segons que diu l’escrit, s’ha forçat per donar aparença de legalitat a una privació de llibertat eminentment arbitrària.
Finalment, l’escrit també fa palès que l’empresonament és motivat per una discriminació per l’origen rus de González, cosa que implica una vulneració del dret internacional. Segons que explica el seu advocat, Gonzalo Boye, encara no han rebut cap resposta del grup de treball.
