L’extrema dreta s’imposaria a Àustria i seria segona força a Alemanya, segons els sondatges

Durant setmanes els sondatges han pronosticat un molt bon resultat de l’extrema dreta a les eleccions europees, que podria passar a ser una força política central al Parlament Europeu i trencar la gran coalició del Partit Popular i el Partit Socialdemòcrata. En alguns estats ja comencen a haver-hi sondatges a peu d’urna que corroboren la bona previsió per a l’extrema dreta.

Àustria

L’ultradretà Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) hauria guanyat les eleccions europees en aquest país, si es complissin els pronòstics del sondatge d’Österreichischer Rundfunk, la radiotelevisió pública austríaca. El sondatge avança que l’FPÖ tindria el 27% dels vots i 6 eurodiputats, cosa que el convertiria en el vencedor en unes eleccions austríaques per primera vegada a la història.

A la segona posició hi hauria el Partit Popular (ÖVP), amb el 23,5% i 5 eurodiputats, empatat amb el Partit Socialdemòcrata (SPÖ), que hauria rebut el 23% dels vots i també aconseguiria 5 eurodiputats. Els Verds serien quarts amb el 10,5% i 2 eurodiputats, exactament el mateix resultat que la Nova Àustria i Fòrum Liberal (NEOS).

Alemanya

A Alemanya, segons un sondatge de la televisió pública, la Unió Demòcrata Cristiana guanyaria les eleccions amb el 30% dels vots, mentre que l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya seria la segona força amb el 16%, tot i els escàndols que han marcat la campanya electoral.

El seu candidat, Maximilian Krah, va assegurar que no tots els membres de les SS eren criminals. Arran d’aquestes declaracions, Alternativa va ser expulsada del grup Identitat i Democràcia, on hi ha el Rassemblement National francès i la Lega italiana.

Ara fa cinc anys, el partit ultra va ser la quarta força a les urnes, per darrere dels Verds i els Socialdemòcrates. Segons el sondatge, el partit del canceller Olaf Scholz seria la tercera força amb el 14% dels vots, mentre que els ecosocialistes s’enfonsarien fins al 12,5%.

Bèlgica

La formació conservadora GERB-SDS guanyaria les eleccions a Bulgària amb el 26,2% dels vots, segons un sondatge. En segon lloc hi hauria la formació liberal PP–DB, amb el 15,7%, seguit de l’extrema dreta de Renaixement (15,4%).

A més, uns problemes tècnics han obligat les autoritats belgues a allargar dues hores la votació. Finalment, els punts de votació han tancat a les 18.00.

Croàcia

La conservadora Unió Democràtica Croata guanyaria les eleccions a Croàcia amb 6 eurodiputats, segons un sondatge de la televisió pública. El Partit Socialdemòcrata quedaria en segona posició amb 4 representants. La plataforma Nosaltres Podem, d’esquerra verda, aconseguiria un escó, el mateix resultat que la formació d’extrema dreta el Moviment de la Pàtria.

Dinamarca

Els socialdemòcrates i els verds empatarien en el primer lloc a Dinamarca, segons un sondatge. Les dues formacions enviarien cadascun tres escons al Parlament Europeu. Els liberals-conservadors de Venstre, que van guanyar en vots fa cinc anys, recularien fins a la tercera plaça, amb dos diputats.

La resta de representants es repartirien en partits petits que n’aconseguirien un de sol. El dels Conservadors i Reformistes –al qual pertanyen Vox i Giorgia Meloni– i el d’Identitat i Democràcia aconseguirien un eurodiputat danès cadascun.

Els últims dies de la campanya danesa han estat marcats per l’agressió d’un home a la primera ministra, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, per raons que encara s’investiguen.

Grècia

La dreta s’imposaria en les eleccions a Grècia. Nova Democràcia aconseguiria un 30% dels vots, segons els sondatges. En segon lloc hi hauria Syriza, que resistiria davant del PASOK. El partit d’Alexis Tsipras acumularia el 17,5% dels vots, i els socialdemòcrates n’obtindrien el 12,5%. L’extrema dreta de Solució Grega aconseguiria el 9% dels vots, el mateix resultat que el Partit Comunista. En sisena posició hi hauria l’extrema dreta del Moviment Patriòtic Democràtic – Victòria (4%), seguit d’Unitat Popular (4%), l’escissió de Syriza.

Malta

El Partit Laborista guanyaria les eleccions a Malta, segons els resultats preliminars, tot i que la distància amb els conservadors és mínima. Els socialdemòcrates aconsegueixen el 45% dels vots, nou punts menys que ara fa cinc anys, i la dreta el 42% (quatre punts més).

Polònia

Els sondatges a peu d’urna apunten a un empat tècnic entre la Coalició Cívica del primer ministre Donald Tusk, ex-president del Consell Europeu, i que inclou representants populars, liberals i verds, amb el partit d’extrema dreta Llei i Justícia –que forma part de la família de Vox i Giorgia Meloni–. Obtindrien un 34% i un 33%, respectivament.

Aquest resultat donaria un punt d’alè a Tusk, que tan sols fa mig any que torna a ser primer ministre, malgrat el creixement d’un altre partit euroescèptic i d’extrema dreta, la Confederació per la Llibertat i la Independència, que s’enfilaria fins al 12%.

Portugal

El Partit Socialista de Portugal s’imposaria en les eleccions europees amb el 31,4% dels vots, segons els sondatges. Per la seva banda, l’Aliança Democràtica (conservadora) seria segona força, amb el 30,6%, seguida de la Iniciativa Liberal (9,8%) i l’extrema dreta de Chega (9,20%).

A més, amb poc més del 4% dels vots, hi hauria tres opcions d’esquerres: Lliure (4,4%), el Bloc d’Esquerres (4,3%) i la Coalició Democràtica Unitària (4,3%).

Romania

La coalició dels socialdemòcrates i els populars revalidaria la primera posició a Romania, amb un 52% del vot, segons els primers sondatges. L’extrema dreta populista de l’Aliança per a la Unió dels Romanesos, més aviat euroescèptica, obtindria el segon lloc amb un 17%. Els grans perdedors serien els liberals-conservadors, amb una davallada que els faria passar d’un 28% a un 10%.

Suècia

Suècia es desmarca de la tònica general de la Unió Europea i la socialdemocràcia s’hi imposaria amb el 23,10% dels vots, segons els sondatges. El Partit Moderat seria la segona força amb el 17,3% dels vots, seguit dels Verds (15,7%), de la formació d’extrema dreta Demòcrates de Suècia (13,9%), el Partit de l’Esquerra (10,7%) i el Partit de Centre (7,2%).

Xipre

Els conservadors de Reagrupament Democràtic haurien guanyat les eleccions amb entre el 23% i el 27% dels vots, segons un sondatge del canal Sigma TV. En segon lloc hi hauria els comunistes del Partit Progressista del Poble Treballador (22-26%), seguit de Fidias Panagiotou (13-17%), un youtuber que va anunciar la seva candidatura al Parlament Europeu admetent que no en sabia gens, de política.

En quarta posició hi hauria el Partit Democràtic, socialdemòcrata, empatat amb l’ultradretà Front Nacional Popular, tots dos partits amb entre el 9% i el 13% dels vots.