L’extrema dreta irromp amb molta força als principals ajuntaments de Catalunya

L’extrema dreta –amb sigles diferents com ara PP, Vox, Aliança Catalana, el Front Nacional de Catalunya i Som Identitaris– ha aprofitat les eleccions del 28 de maig per irrompre amb molta força en bona part dels ajuntaments més importants de Catalunya. Amb l’escrutini encara actiu, el cas més paradigmàtic és Badalona, on el PP que comanda Xavier Albiol recupera la batllia i aconsegueix una majoria absoluta aclaparadora, amb 18 regidors (més de 55% dels vots).

A Barcelona, el candidat de Vox, Gonzalo de Oro Pulido, supera el topall del 5% i aconsegueix ara com ara 2 regidors, sobretot gràcies a la desfeta de Ciutadans. Un panorama que es repeteix a la tercera ciutat del Principat, l’Hospitalet del Llobregat, on el partit d’extrema dreta, amb Francisco J. González al capdavant, voreja el 10% dels vots i pot obtenir 3 regidors.

A Terrassa i a Sabadell, Vox –Alicia Tomás i Nuria Acacio– també obté representació. A Terrassa supera el 10% dels vots i 3 representants, i a Sabadell no arriba al 7%, però en té prou per a obtenir 2 regidors.

A Lleida, la llista que encapçala Gloria Rico no arriba el 8% dels vots i obté 2 regidors. Un resultat que millora a Tarragona, on el partit que comanda Francisco Javier Gómez supera el 10% dels vots i aconsegueix 3 representants.

A Mataró, la candidatura de Mónica Lora també supera el 12% dels sufragis i obté 4 regidors. En canvi, a Santa Coloma de Gramenet, Vox –Juan Carlos Segura– obté un resultat més fluix, però recull més del 6,5% dels vots, fet que es tradueix en 2 representants.

A Reus, la llista que encapçala Julio Pardo supera l’10% dels vots i aconsegueix 3 regidors, i a Girona Vox supera per poc el topall del 5% i obté 1 regidor, el cap de llista, Francisco Javier Domínguez.

Vox també té representació a Sant Cugat del Vallès (2), Cornellà de Llobregat (2), Sant Boi de Llobregat (2), Rubí (3) i Manresa (1). Cal baixar fins a Vilanova i la Geltrú, la dissetena ciutat del Principat –l’única entre les vint més poblades–, per no trobar cap partit d’extrema dreta al ple.

Més cares de l’extrema dreta

A Ripoll, Aliança Catalana, que encapçala Sílvia Orriols, antiga candidata del Front Nacional de Catalunya, supera el 30% dels vots i guanya els comicis amb 6 regidors. De totes maneres, és lluny de la majoria absoluta: Junts (3), ERC (3), PSC (2), CUP (2) i Independents per Ripoll (1) la poden deixar sense batllia.

A Vic, Som Identitaris, la formació de Josep Anglada –que no es va poder presentar el 2019 per una sentència judicial– torna al consistori amb gairebé el 9% dels vots i 2 regidors.

A Manresa, a part de Vox, la formació que hi irromp és el Front Nacional de Catalunya, que supera el 6% dels vots i obté 2 regidors.  A Salt –Sergi Fabri–, on la formació d’extrema dreta ja va aconseguir 3 regidors el 2019, hi manté la representació amb més del 14% dels vots.