28.09.2024 - 09:37
|
Actualització: 28.09.2024 - 11:22
El partit de la Llibertat d’Àustria, l’ultradretà FPÖ encapçalat per Herbert Kickl, és el favorit per a guanyar les eleccions generals de demà. Les enquestes pronostiquen la victòria dels ultres amb un 27% dels vots, mentre el partit popular austríac, l’ÖVP, seria segon, tot i que frec a frec, amb un 25%. Els de Kickl ja van avançar-lo en les europees al juny, amb un 25,4% dels vots. L’ÖVP governa en coalició amb els Verds, que obtindrien un 7% de vots segons els sondatges. Si els pronòstics es compleixen, Àustria s’afegiria al club de països europeus en què l’extrema dreta és primera força política, juntament amb Itàlia i els Països Baixos.
El FPÖ ha basat el discurs en qüestions clau, com ara el cost de la vida, la immigració i el clima. Kickl es mostra euroescèptic i defensa una política migratòria de mà dura que relaciona amb la inseguretat, la delinqüència i el terrorisme. Amb el lema “Fortalesa Àustria, fortalesa de la llibertat” vol prendre mesures com ara reduir la presència d’immigrants en situació irregular i de sol·licitats d’asil o blocar la reunificació familiar dels immigrants que ja són a Àustria. A banda d’això, la tempesta Boris i les conseqüències que ha deixat al país han servit per a situar la política climàtica del govern de coalició amb els ecologistes al punt de mira.
Sobre la viabilitat d’un govern ultraconservador, el FPÖ necessitaria suport dels populars, que ja han descartat d’afegir-se a un executiu encapçalat per Kickl llevat que el partit d’extrema dreta estigués disposat a cedir el lloc de primer ministre.
Nehammer es juga la reelecció
El canceller Karl Nehammer i candidat de l’ÖVP es juga la reelecció. Després de la dimissió de Sebastian Kurz el 2021 per un escàndol de corrupció, i del breu lideratge d’Alexander Schallenberg, Nehammer va accedir al poder i ara se sotmet per primera vegada a la confiança dels electors per a governar el país.
En les darreres eleccions, els democratacristians van obtenir 71 escons, els socialdemòcrates van ser segons amb 40, l’extrema dreta en va obtenir 31, i, finalment, a la cua hi va haver els Verds, amb 26.
