Espanya no pot demanar l’extradició de Valtònyc, segons l’advocat general del Tribunal de Luxemburg

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, diu que Espanya no pot reclamar l’extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat que sigui més dur que el del moment del presumpte delicte. En les conclusions sobre cas de l’euroordre del cantant, Bobek diu que la llei de referència per a examinar l’extradició ha de ser ‘l’aplicable als fets’, i no pas una de posterior, per donar ‘un marc de referència senzill, clar i previsible’. Només accepta de tenir com a referència el codi penal vigent en el moment de l’euroordre si ‘les modificacions posteriors són més favorables per a l’acusat’.

L’advocat general, doncs, dóna la raó a Valtònyc i a la Comissió Europea i s’oposa a les tesis d’Espanya i la fiscalia belga, que defensen d’aplicar el codi penal vigent en el moment d’emetre l’euroordre. Valtònyc i els serveis jurídics de l’executiu europeu ja deien que només la llei aplicable als fets és important per a fer una euroordre. L’advocat de Valtònyc, Simon Bekaert, ha valorat, en un piulet, que aquesta decisió era un gran pas endavant per a evitar l’extradició:

Today the advocate general of the CJEU in Luxembourg released his opinion in the Valtonyc Case, supporting our point of view. Spain should not bend the rules in its pursuit of extradition. Another step closer to non-extradition. @EU_Commission @Valtonyc

— Simon Bekaert (@Simonbekaert) November 26, 2019

Segons Valtònyc, la conclusió del magistrat mostra que ‘quan Espanya juga fora de casa no pot interpretar la llei com vol’. Malgrat subratllar que l’opinió de l’advocat general del TJUE no era ‘conclusiva’, Valtònyc s’ha mostrat confiat que si el jutge seguia les conclusions de l’advocat general, cosa que passava en el 80% dels casos, el Tribunal d’Apel·lació de Gant en descartaria finalment l’extradició.

El dubte dels tribunals belgues

Espanya va demanar l’extradició automàtica del cantant pel delicte d’enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida en cas de crims castigats a l’estat en qüestió amb tres anys de presó, com a mínim.

Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d’enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l’euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, arran d’una reforma del 2015.

Els magistrats belgues van preguntar a Luxemburg si es podia aplicar de manera retroactiva el codi penal a l’hora d’activar per la via ràpida una euroordre, com va fer Espanya. Concretament, volien saber si es podia prendre de referència la llei penal ‘en el moment en què es va dictar l’ordre de detenció europea’.

Conclusions no vinculants

L’opinió de l’advocat general no és vinculant ni definitiva. Els mesos vinents els magistrats de la sala s’hauran de pronunciar sobre la disputa i no tenen l’obligació de seguir el criteri del lletrat txec.

Sentència no decisiva

En tot cas, encara que el TJUE resolgui en favor de Valtònyc, la seva sentència no serà decisiva per a resoldre l’euroordre, tot i que donarà més motius, i de molt de pes, per a refusar-ne el lliurament a Espanya.

Després del dictamen de Luxemburg, el Tribunal d’Apel·lació de Gant decidirà si accepta l’extradició o no. Sigui com sigui, l’eventual sentència encara podria ser objecte de recurs a una tercera instància judicial.

La primera instància ja va denegar l’extradició de Valtònyc que havia reclamant Espanya l’estiu del 2018.