23.02.2020 - 22:00
Avui al tribunal Woolwich Crown Court, al sud-est de Londres, comença el judici sobre l’extradició de Julian Assange als Estats Units, on és reclamant per divuit delictes d’espionatge i conspiració. Aquests càrrecs, que poden arribar a significar cent setanta-cinc anys de presó, són conseqüència d’haver filtrat centenars de milers de documents confidencials.
Assange, que s’espera que compareixerà en aquesta sessió del judici, que es pot allargar dies, és actualment detingut a la presó de Belmarsh, contigua al tribunal. Va ser detingut el 2010 al Regne Unit per un presumpte cas d’abús sexual a Suècia, ara arxivat. Aquesta darrera dècada ha viscut en confinament, primer en arrest domiciliari i després refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres. Una protecció que el president Lenín Moreno li va retirar l’any passat, quan agents de la policia britànica van entrar a la delegació diplomàtica i el van arrestar.
La seva extradició ha esdevingut una batalla simbòlica per la llibertat de premsa i d’informació. Per això, capçaleres de prestigi com The New York Times o The Guardian li han donat suport i n’han demanat l’alliberament. Una posició que també manté Amnistia Internacional.
L’indult de Trump
El judici ha estat marcat per la revelació d’un testimoni de la defensa, que ha assegurat que el president dels Estats Units, Donald Trump, li va oferir l’indult si negava públicament que Rússia havia participat en la filtració dels correus electrònics de Hillary Clinton durant la campanya electoral de 2016.
Protestes arreu del món
Sota el lema ‘El periodisme no és un crim’ s’han convocat protestes en desenes de ciutats arreu del món contra l’extradició d’Assange. L’Assemblea Nacional Catalana n’ha organitzat una a la plaça de la Universitat de Barcelona a les 19.30.
