26.11.2023 - 21:40
El cos dels Agents Rurals, creat ara fa trenta-set anys, fa temps que és immers en un procés d’externalització dels serveis i funcions. El cos arrossega una manca històrica de personal i la Generalitat de Catalunya opta per contractar empreses públiques i privades per suplir-la. El sindicat Intersindical apunta que és una operació encoberta i que les contractacions contradiuen les competències assignades al cos i que no hi ha cap mecanisme de coordinació.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural atorga la vigilància d’espais naturals a empreses de seguretat privada –unes actuacions que són competència dels Agents Rurals– i tasques de l’emergència cinegètica i el control de plagues –també competència dels Agents Rurals– van a parar a empreses públiques. Per tot plegat, la Intersindical demana un canvi de tendència, l’augment de la plantilla, el retorn de la confiança al cos i el respecte dels drets laborals i les competències assignades per llei.
Fonts d’Acció Climàtica i els Agents Rurals han confirmat a VilaWeb que s’externalitzaran uns quants serveis fins que el cos no arribi als vuit-cents agents, cap a final de l’any que ve o a començament del 2025, segons la previsió de la Generalitat. “Mentre no arribi aquest dimensionament, es faran contractacions externes”, diuen. A part, expliquen que treballen per crear una comissió mixta que garanteixi la coordinació de les parts implicades. La formarien la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i la Direcció General dels Agents Rurals.
Emergència cinegètica i control de plagues
Els Agents Rurals apunten que hi ha dues empreses públiques que es beneficien de les externalitzacions. Són Empresa de Transformación Agraria, S.A. –un grup empresarial públic espanyol– i Forestal Catalana –depèn de la Generalitat de Catalunya. Però també de privades en la vigilància de parcs naturals. L’agent rural Xavier Gual, membre de la Intersindical, explica que el cos fa temps que té un dèficit gran de personal, i que les darreres convocatòries tampoc no acabaran de cobrir les necessitats. “Som uns cinc-cents agents per a cobrir el territori tot l’any. Som pocs i no podem arribar a tot arreu. L’administració, en lloc d’augmentar les places i millorar el cos, es dedica a externalitzar funcions que tenim atribuïdes”, comenta.
Un company de Gual, en Sergi –nom fictici–, explica que els treballadors d’aquestes empreses els prenen funcions relacionades amb l’emergència cinegètica –quan hi ha un desequilibri entre el nombre d’animals. Passa amb els senglars i els conills, aquests darrers sobretot a les comarques de Ponent. “El cos té el Grup Especial de Gestió Cinegètica i Captura d’Animals –GECA– amb seixanta agents, dotats d’armaments i amb totes les eines per a actuar. Però Acció Climàtica, a través de Forestal Catalana, també ha format grups”, explica. Els agents també controlen les espècies exòtiques o invasores, com ara el coipú, a les comarques del nord, però hi ha malestar perquè Forestal Catalana també hi té competències. “Ens consta d’entendre que passi això quan l’administració té un grup especial de captura de fauna. Nosaltres podem fer aquests derveis i entenem que hi ha una malversació de diners públics perquè s’arraconen els agents rurals”, afegeix en Sergi.
VilaWeb ha analitzat uns quants contractes que Acció Climàtica ha atorgat a Forestal Catalana. El 2020, per exemple, se’n va fer un amb un import màxim de 2.524.546,40 euros per a fer uns quants treballs i serveis relacionats amb la gestió i control de les espècies cinegètics i piscícoles. L’empresa pública rebia, entre més encàrrecs, el suport en la gestió cinegètica de Zones de Caça Controlada de Catalunya, vigilància sanitària i seguiment de les poblacions d’espècies cinegètiques i el manteniment dels bancs de dades i dels límits dels terrenys cinegètics de Catalunya en el sistema d’informació ambiental de Catalunya. La Generalitat argumenta que aquests contractes són necessaris per a donar una “resposta immediata” per a reduir la problemàtica.
El 2021, Acció Climàtica també encarregar a Forestal Catalana per un import d’1.539.237,44 euros fer uns quants serveis relacionats amb el manteniment i gestió de forests públiques durant el primer semestre de l’any. Concretament, es diu que l’empresa s’encarregarà de, entre més qüestions: actuacions de manteniment i millora de superfícies de forests declarades d’utilitat pública; recopilació, anàlisi, informació, i proposta de validació de les estadístiques de producció forestal i realització de diferents treballs en matèria de prevenció d’incendis forestals. De cara al segon semestre del 2021, se’n va atorgar un d’1.030.156,60 euros relacionat amb la gestió i control d’espècies cinegètiques i piscícoles.
L’any passat, el departament també va atorgar un contracte a Forestal Catalana dotat amb 6.620.920,16 d’euros per al manteniment i gestió de forests públiques i treballs de prevenció d’incendis forestals i seguiment, control i gestió d’espècies cinegètiques i piscícoles. Entre els objectius, hi ha: actuacions de manteniment i millora de superfícies de forests declarades d’utilitat pública; realització dels treballs de seguiment i control fitosanitari forestal, i seguiment, control i regulació d’espècies de fauna cinegètica.
A part dels contractes, Forestal Catalana va publicar l’any passat 204 places amb caràcter indefinit derivat de l’acord del 22 de novembre, sobre l’augment de la plantilla pressupostària per a diverses entitats del sector públic de la Generalitat arran de l’aplicació de la reforma laboral. Per exemple, hi consten cinc treballadors per a fer seguiment, control i regulació d’espècies de fauna cinegètica, i cinquanta-un per a prevenir incendis.
Contractes que xoquen amb la llei i les competències
Les competències dels Agents Rurals són recollides en l’article 144 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El text diu, entre més qüestions, que correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi i per a l’establiment de normes addicionals de protecció, la gestió d’espais naturals i hàbitats protegits. I que la Generalitat les exercirà per mitjà del cos dels Agents Rurals, “competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient”. I afegeix: “Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei.” La Intersindical apunta que, per tant, els contractes xoquen amb la normativa vigent, d’acord amb l’estatut. Però no tan sols això: moltes de les funcions que consten en els contractes de Forestal Catalana són recollides en la carta de serveis dels Agents Rurals.
El cos ha canviat d’adscripció al llarg dels anys. D’ençà del 2021, depèn de Departament d’Interior, quan el conseller Joan Ignasi Elena va entrar al càrrec. Però els darrers vint anys ha estat vinculat al Departament d’Acció Climàtica. Aquests canvis, segons la Intersindical, han fet que part de les competències continuïn a Acció Climàtica, com ara la gestió dels parcs naturals, adscrita a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.
“Els espais naturals protegits els gestiona Acció Climàtica. Per a la vigilància d’alguns espais, el departament ha contractat seguretat privada, amb l’agreujant que tenen un nom pràcticament idèntic als Agents Rurals”, comenta Gual. Es diuen guardes rurals i vesteixen pràcticament igual que els agents. Se’n troben en uns quants indrets, com ara al parc natural del Cadí-Moixeró, que gestiona la Generalitat. En un correu electrònic, al qual ha tingut accés VilaWeb, el director informava que a l’estiu es tornaria a contractar una empresa privada de guardes rurals per fer tasques complementàries de vigilància entre el 15 de juliol i el 18 d’agost. I que per qualsevol incidència greu, s’encarregarien de posar-se en contacte amb els Agents Rurals o els Mossos d’Esquadra. Al Cadí-Moixeró, l’any passat ja hi va haver seguretat privada. Segons la Generalitat, en aquest cas s’havia detectat que hi havia “una urgència” perquè hi havia una sobrefreqüentació de la natura. “No substitueixen els agents rurals, en són un complement”, diuen.
Hi ha ajuntaments que també opten per la seguretat privada. Els del Camp de Tarragona, per exemple, aquest mes han reforçat la vigilància amb guardes rurals per evitar robatoris d’olives. O a la Riera de Merlès, als termes municipals de les Llosses i Sant Jaume de Frontanyà, a l’estiu per controlar l’afluència de gent. “Aquí no hi veiem cap problema perquè són ajuntaments. Ens queixem dels parcs naturals, que depenen directament d’Acció Climàtica”, explica en Sergi.
