21.09.2017 - 14:18
Subratlla que es va reclamar “des del primer dia” la factura al PP per la celebració del seu Congrés Nacional en 2008
VALÈNCIA, 21 (EUROPA PRESS)
L’exsecretari general de Fira València entre 2006-2012, Enrique Calomarde Rodrigo, ha subratllat que la gestió de la institució ha sigut “eficaç” i ha defès que el projecte de modernització i ampliació era una necessitat que van plantejar els sectors econòmics “de forma alta i clara” per l’increment d’activitat firal que hi havia.
Així, ha explicat que els sobrecostos van ser conseqüència que va haver-hi “més obra” perquè la Generalitat va imposar unes càrregues al projecte com la construcció de nous accessos, un pont nou i un túnel que connectaven dos carreteres.
Ha subratllat que, al seu juí, el PP no ha utilitzat la institució per als seus propis interessos i ha remarcat que “des del primer dia” es va exigir al partit el pagament per la celebració del seu Congrés de Nacional de 2008, fins i tot es va acudir a Madrid per a parlar amb el tresorer del partit per a reclamar eixe pagament. “L’espai no es va donar gratis al PP. Es va reclamar la factura des del primer dia”, ha manifestat.
Així ho ha indicat este dijous Calomarde en una compareixença en la Comissió de les Corts que investiga la gestió general de les institucions firals a la Comunitat Valenciana en la qual ha indicat que va començar la seua activitat en 2000 com a cap de gabinet de Presidència fins el 2006 quan va ser designat secretari general.
En la seua intervenció, ha afirmat que la necessitat de l’ampliació és una qüestió “que ningú pot discutir” i era “importantíssima” perquè els sectors econòmics la sol·licitaven “de forma alta i clara” i “a crits” a causa de l’increment de l’activitat firal.
“Hi havia llista d’espera i era tremenda la pressió a la Fira”, ha puntualitzat per a reiterar que l’ampliació era “fonamental” perquè l’assignatura pendent era “augmentar la dotació de metres quadrats”.
En este sentit, ha indicat que des de 2000-2007 es va incrementar l’activitat i del que es tractava era de “omplir la fira i tindre més nivell de rotació de metres quadrats”. Per açò, ha explicat que es va escometre el projecte d’ampliació l’augment de la qual de cost final ha justificat perquè es van fer “més obres”.
En concret, ha detallat que durant el desenvolupament de les obres la Generalitat imposa unes càrregues per a desenvolupar més projecte com a accessos nous, un pont nou i un túnel connectaven dos carreteres, per la qual cosa es va executar “més obra”.
A més, ha apuntat que la fira va compaginar la seua activitat firal alhora que s’executaven les obres, la qual cosa va suposar obrir accessos per a no suspendre certàmens i ha assenyalat que “en cap moment cap problema amb cap constructora”.
DECISIONS CONSENSUADES
Calomarde ha explicat que les decisions en Fira València, que ha subratllat que era una entitat de naturalesa privada, eren “consensuades amb la Generalitat”, que era coneixedora de l’activitat de la Fira i ha defès que quan es va realitzar la primera fase de l’ampliació del recinte firal va intervenir el BEI i el Banc Santander que van exigir una sèrie de previsions financeres i van aprovar l’operació.
L’ex-ecretari general ha defès que els resultats de la fira no eren positius des de 2008-2009 perquè els pilars que sustenten els certàmens com són el moble, ceràmica i indústria de la fusta van patir “una catàstrofe financera”, per la qual cosa per a “pal·liar la falta d’ingressos” es van buscar noves línies de negoci i nínxols de mercat.
En este sentit, ha remarcat que en un moment de situació de crisi firal a nivell europeu es considerava que calia “internacionalitzar la fira”, per la qual cosa es va veure “convenient” aprofundir en mercats sud-americans per a portar expositors i portar clients.
Així, ha comentat que es van afrontar fires a Xile, acords amb la fira de Buenos Aires, Colòmbia o Costa Rica. De fet, ha subratllat que altres fires espanyoles van seguir este camí.
TARGETES I DESPESES DE REPRESENTACIÓ
Calomarde ha admès que, tot i la crisi i de l’ERO que va haver-hi en la institució, el seu sou no es va ressentir, però ha puntualitzat que esta qüestió no era responsabilitat seua. Ha afirmat que tenia una targeta visa pròpia per a despeses de representació que “mai” va gastar per a assumptes personals, ha defès que els viatges es planificaven amb temps i ha indicat que sempre donava instruccions a la seua secretària i a l’agència de viatges perquè es feren “el més econòmic possible”.
“Jo per la meua banda feia això. Les instruccions del control gaste eren de la direcció general”, ha subratllat. Insistit per un viatge a Moscou en 2007 per valor de 14.000 euros, ha detallat que amb la Visa es van carregar els gastos tant de la secretària general com de la direcció general i en eixe cas, a més, es van carregar les despeses de convidats que van vindre a la Fira.
“No és que es carregara la meua habitació, sinó la representació”, ha remarcat. Així mateix, ha admès que en Nadal es repartien unes targetes regal als 12 membres del Comité Executiu per valor d’uns 900 euros perquè cadascun “es comprara el que volgueren en el Corte Inglés”, ha reconegut.
Calomarde ha defès la gestió realitzada, encara que ha apuntat que com a desig li haguera agradat que el treball realitzat haguera donat “més fruit”. “Hauria intentat com a desig que s’hagueren donat més fruits de la tasca realitzada, però crec que que es va fer correctament”, ha resolt.
