“No el vull atendre més”: expulsat d’una consulta sanitària perquè parlava en català

Una metgessa d’un centre sanitari de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) va expulsar d’una consulta un pacient que li reclamava de poder-se expressar en català i s’ha negat a continuar atenent-lo. La víctima, J. V., ha demanat de no fer públic el nom del centre perquè considera que aquest cas és una excepció. Es queixa que no és tan sols un nou cas de discriminació lingüística en l’àmbit sanitari, sinó que és una falta greu de deontologia. “És extraordinàriament greu que la metgessa m’expulsés de la consulta i que, havent manifestat verbalment i per escrit que no em vol veure més, talli un tractament i deixi el pacient a la seva sort”, explica.

Els fets van passar el primer de desembre. Només d’arribar-hi, el pacient li va explicar el motiu de la visita en català, i la metgessa, M. S. M., s’hi va dirigir en castellà i li va dir que no l’entenia. El pacient no sabia si li ho deia perquè havia parlat massa de pressa o perquè no hi havia prestat prou atenció. Li ho va repetir, però la metgessa li va dir que continuava sense entendre’l. El pacient va optar per canviar de llengua en algun moment, però també li traduïa unes quantes paraules quan parlava en català.

Després de l’exploració i d’haver concretat una visita de revisió, el pacient, en castellà, li va voler fer palès el malestar per no haver-se pogut expressar en català: “Permeti’m dir-li una cosa, amb tot l’afecte: crec que és millor per al pacient deixar que s’expressi en la seva llengua. No cal que vostè ho…” I la metgessa el tallà: “No cal que parli en català. Sóc aquí per ajudar-lo i és vostè, com a pacient, qui ha d’adaptar-se a mi.” Ell li va replicar que no li demanava que parlés en català. Simplement, que a poc a poc l’entengués, que era una qüestió d’actitud. Quan va sentir això, la metgessa, segons la víctima, s’aixecà i li assenyalà la porta. I la discussió es tensà encara més.

“Som a Espanya i ací es parla espanyol”

“Cerqui’s un metge que parli català”, li va etzibar la metgessa. El pacient li va dir que aquesta no era pas la seva intenció: “Vostè ja saps que escoltar és la millor eina d’un bon metge.” “Sóc un bon metge. I és vostè qui no vol que l’entenguin”, li va respondre. Poc després, la metgessa l’acompanyà a la porta i exclamà: “Som a Espanya i ací es parla espanyol. Cerqui un català. Jo no el vull atendre més.”

El pacient estava perplex. No podia comprendre que la metgessa refusés de visitar-lo més per haver parlat en català. “Els metges tenim el dret de refusar pacients per les nostres responsabilitats”, comentà la metgessa. I així consta en l’escrit que li va lliurar en mà poca estona després, en què deia: “En el dia de la data, deixo instància que no atendré de manera assistencial el pacient J.V.”

“Se suposa que un surt de veure el metge més bé que no hi ha entrat. Vaig sortir-ne afectat i encara més per l’esforç de contenció per no caure en el parany d’una discussió extemporània”, relata el pacient a VilaWeb. “Aquesta metgessa no pot ignorar l’efecte que la seva actitud abusadora pot causar en un malalt. Estic en tractament i aquest incident em va causar palpitacions intenses”, diu.

El pacient explica que en cap moment no va manifestar gens de desconfiança envers la professionalitat de la metgessa. De fet, no tenia cap inconvenient a tornar-se a visitar amb ella. Però el cas, segons ell, s’ha basat en uns prejudicis polítics inadmissibles en la pràctica mèdica. “Com a pacient i com a ciutadà tinc el dret d’expressar-me en català, això és legalment inqüestionable. Ha de quedar clar que jo no vaig pretendre que l’interlocutor canviés d’idioma i, per tant, no admeto que ningú usi la seva posició per obligar-me a renunciar a la meva llengua”, comenta.

Explica que en aquest centre l’ha atès més d’una vegada un sanitari castellanoparlant i que sempre s’han entès amb tolerància i bona educació. “En canvi, aquesta metgessa no va admetre sentir ni una sola paraula en català”, diu el pacient. Ja ha presentat una queixa al centre mèdic, al Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), a la Generalitat de Catalunya i a la Plataforma per la Llengua.