11.04.2019 - 17:00
|
Actualització: 12.04.2019 - 17:02
L’Institut Valencià d’Art Modern fa una nova lectura de l’obra de Juli González en una exposició titulada ‘Matèria, espai i temps. Juli González i les avantguardes’. Amb més de 200 obres, la mostra recupera la centralitat de l’artista en la col·lecció del museu al mateix temps que el vincula a les peces d’altres artistes coetanis de les avantguardes. La mostra, que s’inscriu en el 30è aniversari de l’IVAM, ofereix un passeig per la història de l’art del segle XX. ‘Juli González és un dels senyals d’identitat de l’IVAM i per l’aniversari volíem oferir una nova visió de la seva obra per descobrir-ne la riquesa i varietat’, explica José Miguel G. Cortés, director del museu.
‘Juli González va ser un artista fonamental que va incorporar els llenguatges de les avantguardes de la seva època i, al mateix temps, va ser capaç de crear un estil propi’, explica Irene Bonilla, comissària de la mostra, que es podrà veure fins al mes d’abril de l’any vinent. Aplega pintures, dibuixos, escultures i orfebreria de Juli González, i es completa amb un ampli desplegament documental procedent de l’arxiu del mateix artista i dels fons de la biblioteca del museu.
L’exposició està formada per cinc sales i recorre els secrets de l’obra de l’artista seguint un muntatge cronològic. D’aquesta manera, situa l’obra de González en context i la relaciona amb creadors amb qui va mantenir amistat i amb grups fonamentals en l’avantguarda del segle XX. Per això l’art de González es combina amb obres de Pablo Picasso, Manolo Hugué, Joan Miró, Kurt Switters, Sophie Taeuber-Asp, Pablo Gargallo, Jean Arp, Constantin Brancusi, Luis Fernández, Joaquín Torres-García, Alexander Calder, Jean Hélion, Jacques Lipchitz i David Smith, entre més.
Un recorregut de la Barcelona de 1900 al París de 1937
La mostra arrenca el 1900 a Barcelona, la ciutat on va néixer Juli González, amb obres del període de formació de l’artista i del seu germà, Joan González. En aquest apartat destaquen els primers treballs d’orfebreria que va fer al taller familiar, on creaven amb metall. Amb profusió de flors i elements vegetals, aquestes joies evidencien les relacions del primer estil del jove Juli González amb les propostes modernistes.
El recorregut continua amb un punt clau en l’obra de González, atès que la mort del seu germà li va suposar una catarsi personal i artística. Aquesta tragèdia el porta a dedicar-se a l’escultura i als relleus i a aprendre a soldar. És un moment fonamental de la seva trajectòria, perquè va aplicar innovacions com ara la soldadura autògena, cosa que li va permetre de dibuixar en l’espai –tal com ell ho deia– i alleugerir molt l’escultura.
A les sales centrals de la mostra, s’hi pot descobrir la dècada d’evolució i investigació en el camp de l’escultura, el període 1928-1937. Començar a treballar en aquest camp va implicar un salt molt important en la carrera de González perquè es consagrà com a artista d’avantguarda. Es va convertir en un pioner de la creació en ferro i també va començar a incorporar el buit en les seves obres. Sergio Rubira, l’altre comissari de la mostra, recorda que ‘David Smith va definir Juli González com el primer mestre de l’escultura del ferro’.
L’última sala de l’exposició posa el focus d’atenció en París i en l’any 1937, quan Juli González participa en dues manifestacions fonamentals. Per un costat, denuncia el drama de la guerra de 1936-39 amb la seva Montserrat, que va presentar en el pavelló republicà de l’Exposició Universal de París. Per un altre costat, va crear l’escultura Dona davant l’espill que es va presentar en una exposició en el Jeu de Paume de París i va esdevenir una de les seves obres icòniques.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
