05.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 05.10.2023 - 21:50
En els sis anys d’exili a Bèlgica, el president Carles Puigdemont ha rebut i rep moltes mostres de suport. No tot queda reduït a menjar típic del país, cartes, objectes d’interès, llibres…, sinó que cada setmana li arriben moltes peces artístiques a la Casa de la República, a Waterloo.
Artistes com Pilarín Bayés, Lluís Roura, Pep Matas, Pep Camps i molts més li han enviat durant aquests sis anys tot d’obres i objectes artístics i, de mica en mica, s’ha anat formant un fons artístic col·lectiu. En total, són més de vuitanta peces, de les quals s’ha fet una tria per a la mostra “Activitats culturals per a la Casa de la República”, inaugurada el 30 de setembre a la Casa de Cultura de Girona i que s’hi exposarà fins al 4 de novembre.
De Waterloo al Principat
Durant molt temps totes aquestes obres artístiques formaven part del paisatge quotidià (i casolà) del president a la Casa de la República. De fet, moltes s’han pogut veure en algunes de les activitats públiques en què el president va participar a distància. Manel Cassú, un dels coordinadors de l’exposició, diu: “Puigdemont sempre ha vist clar que no tenia sentit que això es quedés a la Casa de la República. Calia que la gent ho veiés.” Així doncs, el mes d’abril, Cassú, juntament amb tot un seguit de voluntaris experts en art i disseny –Mònica Aymerich, Leli Camps, Quim Cubert, Ricard Planas, Xavier Roqueta i Josep Manuel Rueda–, van posar fil a l’agulla per a preparar l’exposició.
L’equip va seleccionar trenta-quatre peces de les més de vuitanta que hi ha per a exposar en aquesta primera mostra a Girona. Tot amb tot, Cassú deixa clar que la idea és que sigui itinerant i que cada vegada s’hi puguin exposar obres diferents. “La rebuda ha estat molt aclaparadora. Molts municipis ens han dit que hi tenen interès”, diu.
“El criteri amb què s’han triat les peces és difícil d’explicar. Evidentment, ho hem deixat en mans dels experts, però no necessàriament havien de ser peces fetes per professionals de l’art”, diu. La tria, doncs, no s’ha fet tan sols seguint un criteri artístic sinó també per qüestions humanes. Això es plasma directament en el títol de l’exposició –que és “Activitats culturals per la República” i no pas “Art per la República”. “Això ens portava a una visió bàsicament estilística i tècnica del món de l’art”, diuen els experts.
Al catàleg de l’exposició, Carles Puigdemont diu: “No totes les peces es poden exposar ni explicar degudament, perquè són filles també d’un context o d’un moment concret. Algunes tenen la significació que la persona que les va fer o les va donar ja no és entre nosaltres; d’altres són dibuixos espontanis fets per mainada que en passar per Waterloo els han deixat a la bústia. […] Una quantitat ingent d’elements que sempre he considerat com a patrimoni col·lectiu que havia de ser conservat i dignificat.” Així doncs, l’exhibició d’aquestes obres és també una mostra d’agraïment del president Puigdemont als autors.
Moltes peces s’han hagut de descartar, de moment, de l’exposició. Així i tot, les que no es mostren, el visitant les pot veure en un audiovisual o bé consultar-les en el catàleg que acompanya la mostra.
Al·legories del moment
Les obres d’art són el resultat de l’expressió artística que tantes vegades ha servit d’eina de transformació social, política i cultural, sobretot a partir de les avantguardes del segle XX. En el cas d’aquesta mostra, moltes peces expressen “el desig de llibertat d’un poble, el català”, però també “la validesa d’un canal d’expressió política plenament democràtic, com el referèndum, per decidir el seu futur”, tal com diu el dossier de l’exposició. Hi trobem, per exemple, pintures, imatges i objectes de ceràmica, que reflecteixen allò que va ser l’octubre del 2017: el referèndum, la repressió contra el govern, etc. En definitiva, un relat artístic col·lectiu que explica la història de Catalunya d’aquests darrers sis anys.
