15.06.2024 - 21:40
|
Actualització: 18.06.2024 - 15:36
Aquest any és històric per a la cultura popular del país: fa sis-cents anys que existeixen els gegants a Barcelona. La fita se celebra amb activitats multitudinàries, com ara la Trobada Nacional de Gegants de l’abril, la Trobada Internacional de Gegants que es farà per la Mercè i la Trobada de Gegants Centenaris que es farà a l’octubre. Però una de les activitats més destacades és l’exposició “Barcelona ciutat gegant. 600 anys de festa i tradició” al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona (a la seu de Montjuïc), que es va inaugurar el 30 de maig i que s’allargarà fins al 18 de maig de l’any que ve.
El lloc triat per a l’exposició és immillorable, tenint en compte que el Museu Etnològic repassa, a partir d’objectes i el patrimoni cultural material, les diferents societats i cultures del món. I és evident que, si parlem de cultura catalana i del nostre imaginari col·lectiu, cal parlar del món geganter. De gegants, gegantons, capgrossos i tot allò que ho envolta. Per això, aquesta és una mostra amb una gran perspectiva sobre la història, la tradició, el present i el futur dels gegants com a element emblemàtic de les nostres festes populars. “És una exposició que parla del passat, però, sobretot, parla molt i molt del present. Ens parla de l’avui”, diu Amadeu Carbó, expert en cultura popular dels Països Catalans.
Els comissaris de l’exposició són Nico Alonso i Carbó mateix, que es van conèixer fa molts anys compartint colla gegantera a Barcelona. Van començar a treballar en l’exposició fa aproximadament dos anys, i aquests darrers deu mesos s’hi han dedicat amb totes les seves forces. Tots dos comparteixen una mateixa visió sobre aquest àmbit i per això no els ha estat difícil de treballar plegats tot i la diferència d’edat que els separa.
Alonso explica que, de bon començament, la seva voluntat era fer una exposició amena que interessés a tots els públics, no solament els qui hi estan familiaritzats. “Volíem fer una immersió al món geganter. Per això havia de ser una exposició que expliqués els moments més importants de la història, però que també tingués un vessant més lúdic.” Fer-ho no ha estat fàcil, perquè sis-cents anys donen per a molt. Així i tot, han aconseguit de dividir l’exposició en diversos eixos temàtics que inclouen de les primeres referències de gegants a Barcelona el 1424 fins a conflictes i gegants, passant pel vocabulari geganter, la història de les colles geganteres, la construcció de gegants o la tradició gegantera arreu del món, entre moltes qüestions més. De manera que, quan hom acaba l’exposició, ha pogut submergir-se de ple, i cronològicament, al món geganter.
Carbó, per la seva banda, també defensa que l’exposició té un missatge per a tothom: “Hi ha qui es fixarà en la història, uns altres amb la immensitat de les figures, uns altres amb la proliferació de gegants als barris de la ciutat… és una exposició en què la gent s’endú diferents coses segons la seva experiència amb el món dels gegants i el festiu.”
Una “metaexposició”
L’exposició, de gran format, és una de les més importants que s’hi han fet aquests darrers anys. L’ocasió és tan excepcional, que fins i tot s’ha aconseguit de fer sortir de les reserves del museu els gegants del Born, després d’haver passat per un procés de conservació i restauració. Les figures, que són unes peces úniques, donen la benvinguda als visitants del museu tan bon punt hi entren. Al segon pis, on feia més d’un any que no s’hi exhibia res, ara hi ha aquest recorregut en què cada secció podria ser una exposició dins la mateixa exposició. “És una metaexposició”, comenta Carbó.
Una de les seccions més interessant és, per exemple, la de “L’ofici de dur gegants”, en què s’explica que antigament, a Barcelona, la pràctica de la conducció dels gegants pertanyia al Gremi de Bastaixos de Capçana i Macips de la Ribera. Un gremi que agrupava gent que tenia per ofici transportar coses pesants a coll amb l’ajuda d’una capçana, corda o barra. Segons que s’hi explica, era un gremi molt tancat i exclusiu que tendia al monopoli. Així doncs, es pagava a bastaixos perquè traguessin a passejar i ballar els gegants, una pràctica ben diferent de la d’ara, en què la majoria dels membres de les colles geganteres són voluntaris. La participació dels bastaixos al món geganter va desaparèixer a final del segle XX, quan es van anar constituint les colles geganteres i les federacions per tot el país.
També s’hi explica com els gegants van arribar a marcar tendència amb els seus vestits, barrets i pentinats. Al segle XIX, els Gegants de la Ciutat, coneguts llavors com l’Hereu i la Pubilla, representaven personatges com ara cavallers, reis medievals, comtes… També personatges reals, com ara Alfons VII, els reis Catòlics o Jaume I i Violant d’Hongria. Fins que, el 1929, es van estrenar uns nous Gegants de la Ciutat, amb motiu de l’Exposició Universal a Barcelona. Aquesta ha estat la parella que s’ha aconseguit conservar fins avui, gràcies a les rèpliques i les reformes que se n’han fet. Del segle XIV al XIX, a Barcelona, la feina de restauració requeia sobretot al pintor dels entremesos (un càrrec municipal) o bé al pintor o fuster de la ciutat. A partir del segle XIX comença a articular-se una xarxa de tallers de construcció especialitzats en gegants, com ara el Taller d’Escultura Casserras de Solsona.
Gegants al món
Un dels darrers eixos temàtics més interessants de l’exposició és el de gegants al món. Sovint es creu que els gegants són una tradició exclusiva de la cultura catalana, però, en canvi, és present a totes les cultures. Nico Alonso, en una entrevista recent a VilaWeb, ho explicava: “Gairebé a tot Europa hi ha gegants festius! […] A Europa destaca el nord de França i Bèlgica. És una zona que es podria comparar perfectament amb la quantitat de colles de Catalunya, tot i que n’hi ha a gairebé a tots els països europeus. A vegades, van més lligats a processons religioses, a grups d’animació popular de teatre de carrer. Però, per exemple, a Londres n’hi ha de molt antics. A Àustria, hi ha tota una vall on tots els poblets tenen el seu gegant Samson. A Amèrica del Sud, en tenen per una influència espanyola i, evidentment, cada país també té les seves curiositats. A Àfrica, per exemple, són déus tribals, i a Oceania i Àsia són herois, samurais i personatges llegendaris dels diferents països.”
Un dels gegants que podreu veure exposats és el Gegant Pura Vida de Costa Rica, una figura construïda per Miguel Moreira i cedit a la Colla Gegantera de la Llacuna (Anoia); o també el Gegant Hans, construït per veïns de Mariapfarr (Àustria), que ara forma part de les figures dels Amics dels Gegants de Matadepera (Vallès Occidental). De fet, el dia que visitem l’exposició coincidim amb membres de la Colla Gegantera de Llacuna que, aquests dies, acullen membres d’Amigos Sin Fronteras de Cartago (Costa Rica), una colla de mascaradas, tal com s’hi anomenen els gegants.
Després de veure l’exposició, fan una ballada dels seus gegants, molt diferents dels d’ací. Les mascaradas tenen braços d’escuma per a tenir molta més mobilitat i la majoria representen personatges quotidians sense deixar de banda el punt caricaturesc de la imatgeria festiva. Així i tot, també tenen figures fantàstiques, com ara dimonis i bruixes. La manera que tenen de fer-los ballar també és diferent: més enllà de fer-los giravoltar, els alcen, els tomben i els agrupen entre si. Fins i tot els instruments que toquen per a marcar el ritme són diferents: si bé ací la gralla esdevé un instrument essencial, a Costa Rica predominen uns altres instruments de vent, com ara el saxo, la trompeta i el trombó. A més, els platets de percussió acompanyen els timbals, molt comuns també ací.
Més exposicions
Més enllà d’aquesta exposició, que es podrà veure durant tot un any, la Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona va crear una exposició itinerant que repassa els sis-cents anys d’història gegantera de la ciutat amb tot de fotografies actuals i històriques que resumeixen els moments culminants d’aquests sis segles.
A més, fins el 27 d’octubre, es pot visitar la nova exposició del Museu Diocesà de Barcelona: “Ara ballen! Els gegants a la processó del Corpus”. La mostra accentua la relació que els gegants han tingut amb la festa de Corpus, especialment amb la processó. Hi ha peces de gran interès, com ara els Gegants del Pi originals i els gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnaval, que lluiran el vestuari amb què concorrien a la processó. Tot plegat, acompanyat d’imatges amb valor documental, algunes totalment inèdites, procedents d’arxius i col·leccions públics i privats.
