18.11.2024 - 19:50
El mes de setembre les exportacions catalanes de béns s’han recuperat de la caiguda registrada a l’agost (-7,9%), amb un augment interanual del 3,4%, en un exercici en què mana la irregularitat d’un mes a un altre. Segons les dades publicades aquest matí pel Ministeri d’Economia espanyol, les vendes de Catalunya a l’exterior han estat de 8.090 milions d’euros, la segona millor xifra d’un mes de setembre, després de l’any 2022, que van ser de 8.200 milions. La xifra catalana és el 25,6% del total de l’estat espanyol, molt superior a la segona comunitat, que és Madrid, amb un 14,1%.
Tots sabem que no és un any fàcil per a les vendes a l’exterior, sobretot per la situació dels nostres principals clients. Fa poques setmanes, els experts del Fons Monetari Internacional assenyalaven que el país en més risc era Alemanya, la principal economia de la zona euro. Alemanya tindrà un creixement zero el 2024, després d’una lleu recessió el 2023. L’any vinent Berlín hauria de tornar a un creixement limitat al 0,8%, una forta baixada respecte de l’1,3% previst aquest estiu. Sembla que no n’hi ha prou per a tornar a engegar la màquina europea, perquè el motor està avariat. I sobre França asseguraven que resistia gràcies, sobretot, al control de la inflació d’aquests darrers mesos. Però l’economia francesa perilla d’alentir-se per la necessària consolidació pressupostària, és a dir, per l’estalvi que cal fer en la despesa pública per evitar l’explosió d’un deute que ja és fora de control.
Les vendes de l’estat espanyol a França han baixat d’un -2,9% entre el gener i el setembre; les que es fan a Alemanya, d’un -1%; i a Itàlia, d’un -0,4%. Són els tres estats més compradors de productes espanyols i que representen gairebé la meitat (47%) de les exportacions totals. Quant a les vendes de Catalunya, fins al mes d’agost, la caiguda era molt més forta a França i a Itàlia que no pas les xifres estatals. Cal destacar que el pes sobre el total de les nostres exportacions cap a aquestes tres destinacions és menor (deu punts menys: el 37%). Avui les dades de què disposem són, majoritàriament, a escala estatal, perquè l’Idescat no presentarà amb més detall les referides a Catalunya fins demà passat.
Per contextualitzar les xifres catalanes, cal assenyalar que, a escala internacional, les nostres exportacions (i també les espanyoles, d’un 1,9%) van tenir més bon comportament al setembre que les principals economies europees, com ara Alemanya i França, que van registrar sengles descensos interanuals del -0,3% i del -4,3%, respectivament.
Al setembre, a Catalunya, els productes químics, els béns d’equipament i l’alimentació van ser els tres epígrafs que presentaren un comportament més bo, en termes de volum total. I, en creixement interanual, fou d’un 6,7%, un 11,9% i -1,8%, respectivament.
Curiosament, a tot l’estat espanyol, els productes químics van baixar d’un -6,5%. Des de Farmaindustria, em comenten que els medicaments –les exportacions dels quals han caigut d’un 20%– són els culpables de la baixada. Representen gairebé el 30% del total del sector. “Creiem que ha de ser per la baixada de l’exportació de vacunes contra el coronavirus, fonamentalment. A Espanya es van fabricar unes quantes vacunes de covid-19 que es distribuïen a tot el món”, em diuen. Probablement, es refereixen als Laboratoris Rovi (amb seu a Madrid), que fabriquen els vaccins de la nord-americana Moderna.
Quant als aliments, parlo amb Prodeca, una empresa pública adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. El director d’estratègia, Marc Oliveras, em diu, més enllà de la lleugera caiguda mensual: “Les exportacions agroalimentàries catalanes han crescut d’un 1,73% en valor en els primers nou mesos d’enguany i n’ha disminuït el volum exportat (-1,55%) respecte del mateix període del 2023.” La diferència entre ambdues xifres es deu al fet que alguns productes importants s’han abaratit.
Però el fet més important és que alerta sobre el futur. “Aquestes dades mantenen i reforcen la tendència alcista gràcies a l’estabilització dels costos productius, si bé s’hi afegeixen nous riscos importants, com els possibles nous aranzels que el govern Trump vol imposar i que tindrien un fort impacte en les exportacions agroalimentàries catalanes.” I afegeix: “Els Estats Units, amb prop de 450 milions d’euros exportats en productes agroalimentaris, és el tercer mercat de destinació fora de la Unió Europea, després del Regne Unit i la Xina, i el setè del món, i equival al 3,5% del total que exporta Catalunya en aliments al món.”
Però sobretot interessa per la seva bona dinàmica actual. “Aquest 2024 –diu–, han crescut d’un 28% en valor respecte del 2023 i d’un 6,5% en volum. L’aplicació per part del govern Trump de nous aranzels a tota mena de productes europeus (diuen que entre un 10% i un 20%) afectaria els productes agroalimentaris de Catalunya, principalment aquells que més exportem, com l’oli d’oliva (els EUA són el segon mercat de destinació, amb un 15,2% del total exportat al món) i el vi (primer mercat d’exportació, amb el 12,8% del total).”
El sector de l’automòbil també té a veure amb la baixada de les exportacions, si bé les evolucions són diferents per comunitats, segons les marques més representatives. En l’àmbit estatal, els nou primers mesos de l’any han baixat d’un -0,6%, però a Galícia (Stellantis-Citroën), per exemple, han pujat d’un 11%. Aquests mesos l’exportació més important ha estat la de Catalunya, d’on s’ha exportat el 56% del total del sector. I aquí han baixat d’un -2,1%.
Veient el conjunt de l’any, a tot l’estat espanyol, les exportacions totals han baixat d’un -0,9%, i a Catalunya d’un -2,9%. Respecte del Principat, aquest acumulat anual ha millorat aquests tres darrers mesos, perquè al juny la caiguda acumulada era del 5,9%. Pensem que els càlculs es fan sobre l’any 2023, en què les exportacions van tenir un rècord històric. No sembla fàcil que es repeteixi, per les raons esmentades, però tampoc no és impossible…
