18.12.2023 - 19:50
Ja ha passat! Fa uns quants mesos que advertim que les exportacions a l’estat espanyol s’alenteixen de manera preocupant. Per això les notes oficials del ministeri es referien únicament a la xifra acumulada durant l’any i deixaven de banda les mensuals. Doncs bé, a l’octubre, el creixement interanual (respecte del mateix mes de l’any passat) ha estat negatiu per setè mes consecutiu, si bé sense tanta violència com els dos anteriors (-2,4%, contra un doble -10%). D’aquesta evolució se’n deriva que l’augment acumulat positiu que hi havia fins ara ha desaparegut dels comptes estatals i, del gener a l’octubre, en relació amb l’any passat, registren un creixement zero, que és un més que probable precursor de saldos negatius a partir del novembre.
Hi ha un fet que explica, en part, aquesta davallada. Durant l’any passat, les exportacions espanyoles reals de productes energètics van créixer substancialment, sobretot en el tram central de l’any (un 28,9%), segons el Banc d’Espanya. La major part d’aquestes exportacions va correspondre als derivats del petroli (al voltant del 80%). En canvi, quan només es consideren els intercanvis amb la zona de l’euro, la participació dels derivats del petroli en les exportacions energètiques es redueix al 55%, però els pesos relatius del gas natural i l’electricitat se situen, respectivament, entorn del 10% i al 20%.
Durant el 2022, en definitiva, els problemes energètics nascuts de la guerra d’Ucraïna van fer repuntar fortament les reexportacions de gas natural i d’electricitat cap a l’estat francès, Itàlia i els Països Baixos. Enguany, amb els mercats més “normalitzats”, la baixada dels productes energètics és del 23%, que és una llosa en l’alentiment de les vendes a l’exterior.
Però vet aquí que, molt lligat a aquest fet, hi ha un episodi que vull recordar. L’any passat, més o menys per aquesta època (i mesos abans), a la Comunitat de Madrid es deien coses inversemblants, però que tothom va anar repetint. El missatge era clar: “La regió madrilenya és la que més impulsa el creixement de les vendes espanyoles a l’exterior.” Què havia passat? Quin canvi hi havia hagut a l’estructura econòmica de la regió? No ens ho deien.
Però sí que es podien llegir sovint frases com ara: “La Comunitat de Madrid, del gener a l’octubre, ha fet exportacions per valor de 46.315 milions d’euros, el 14,5% del total nacional”, en paraules del conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació madrileny, Javier Fernández-Lasquetty. Un mes més tard s’insistia en el progressiu “desbancament de Catalunya” com a primer exportador estatal, perquè “les vendes a l’exterior de la regió representen el 20,6% del total exportat a escala nacional el mes de novembre; de fet, la regió madrilenya és la que més impulsa el creixement de les vendes espanyoles”. O “les exportacions de béns de la Comunitat de Madrid van experimentar al novembre un avanç del 97,7% interanual, i del 52,2% en l’acumulat dels onze primers mesos de l’any”. En definitiva, un 2022 de pel·lícula per als “súbdits” de la senyora Díaz Ayuso.
Però en tot això hi havia una cosa que s’amagava: totes les exportacions dels productes energètics i l’electricitat estatals es comptabilitzaven directament a Madrid. Avui els mercats han canviat i han tornat una mica més a la “normalitat”. Les exportacions mensuals de l’octubre del 2023 ja no són el 20% del total –com el novembre del 2022–, sinó el 12%. I el creixement d’aquest mes ja no és aquell 97%, sinó que ha estat negatiu, del -28%. Quant a l’acumulat, la baixada de les exportacions aquests deu mesos és del -6,7% (cau més que la mitjana espanyola) i la participació en el total estatal és del 13,5%. Vet aquí com han canviat les coses en un any (és allò que sol passar amb els edificis construïts sobre el paper). Mentrestant, la participació de Catalunya avui gairebé dobla (26,6%) la de Madrid en el total de l’estat espanyol.
Bé, els deu primers mesos de l’any les exportacions de Catalunya van correspondre principalment a productes químics (29,9% del total, i amb un creixement del 7,4% interanual), seguides del sector de l’automòbil (15,9% del total, i amb un augment del 59,8% interanual) i béns d’equip (15,5% del total, amb una pujada del 6,3% interanual). Cal destacar el sector de l’automòbil, que ha continuat augmentant amb força. Igualment com ha passat, per exemple, a Castella i Lleó (Renault), on el creixement acumulat és del 44%.
Però, com a novetat a Catalunya, el mes d’octubre assenyala dos fets que cal tenir en compte. Per una banda, l’automòbil ja no surt entre els tres primers epígrafs mensuals i, en volum de vendes, va darrere l’alimentari, que presenta un creixement interanual del 10%. Resisteix bé aquest sector. Parlo amb Marc Oliveras, cap de creixement i estratègia de PRODECA, l’empresa de la Generalitat promotora dels aliments catalans. La primera cosa que em diu és: “Les exportacions agroalimentàries catalanes han augmentat d’un 5,41% en valor els primers deu mesos del 2023 i han disminuït el volum exportat (-8,14%) respecte del mateix període del 2022.” Tot plegat és per l’augment dels preus, tan important. De totes maneres, és un creixement, en valor, superior a la mitjana de l’estat espanyol (+4,32%) i de la Unió Europea, on decreix (-1,40%). I, en volum, a l’estat espanyol decreix d’un -8,94% i la Unió Europea d’un -6,99%.
Em diu que el descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 sembla que contribueix a contenir els costs de producció agraris (tant de bo!) i, d’aquesta manera, moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. I afegeix: “Així i tot, la sequera que castiga la península ibèrica d’ençà de l’any passat ha reduït la producció de molts conreus, com els cereals o la fruita, cosa que ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa).”
I acaba dient: “Amb tot, les exportacions agroalimentàries, en termes de valor, van continuar avançant a bon ritme a causa de l’augment dels preus, un fet que reflecteix l’elevada competitivitat del sector agroalimentari català malgrat la conjuntura adversa.” Això és degut sobretot a la seva resistència estructural. És a dir, al fet que gran part de la demanda dels nostres productes és inelàstica (és a dir, els canvis de preus no l’afecten gaire), a causa del caràcter essencial dels aliments.
En definitiva, quan falten dos mesos per a tancar l’any, l’atonia en l’activitat dels nostres principals clients europeus comença a mossegar un pastís que aquests darrers temps no deixava de créixer. De moment, les xifres de l’estat espanyol ja ho anuncien, amb el creixement zero. A Catalunya encara es pot tancar l’any amb un nou rècord en la xifra d’exportacions. Evidentment, en valor, no pas en volum.
