Les exportacions catalanes fan figa al setembre

D’ençà del mes de gener del 2021, la taxa interanual de creixement de les exportacions catalanes, mes rere mes, havia estat positiva. El setembre del 2023, segons que hem sabut avui, es va trencar una ratxa ininterrompuda de trenta-un mesos a l’alça i la taxa va ser negativa, concretament, d’un -4,8%. Això significa una inflexió, en una variable en la qual estàvem acostumats a anar de rècord en rècord. Sense dubte, és el fet més destacat de les vendes a l’exterior, juntament amb el fet que l’exportació de cotxes que ha fet pujar espectacularment la xifra global de vendes hagi baixat d’un 5,9%. Malgrat tot, la participació de les exportacions catalanes sobre les estatals ha continuat unes dècimes per sobre del 25%.

No és equivocat lligar el paral·lelisme de les dues magnituds, veient què ha passat aquests darrers mesos. Cal dir que els cotxes també han tingut una caiguda important en altres comunitats on hi ha fàbriques. Al País Valencià, han baixat d’un 15%. A Galícia, han baixat d’un 33%, i a Navarra, d’un 1,5%. Han estat excepcions, en canvi, Castella i Lleó i Aragó, on pràcticament han doblat les xifres de vendes. És obvi que en cada cas es poden lligar les comunitats amb unes marques definides de vehicles, i les polítiques internes de les diferents multinacionals tenen molt a veure amb les exportacions de cada zona.

De totes maneres, ja fa mesos que diem en aquesta píndola que les vendes a l’exterior globals mostren un alentiment a tot arreu. La cosa és molt més preocupant a tot l’estat espanyol. Per sisè mes consecutiu, han caigut d’un 10,4%; és la taxa negativa més destacada d’aquests sis mesos. L’acumulat dels tres primers trimestres se situa en el 0,3% positiu, cosa que, tenint en compte l’efecte dels preus, és clarament un resultat negatiu. En comparació, en aquest mateix període, a Catalunya, continua amb una taxa de creixement important, del 9,8%, minorada, això sí, per l’efecte inflacionista. Però tot s’ha de dir: aquests darrers anys, no és habitual veure taxes anuals de creixement entre els dos territoris que superin els 9 punts percentuals de diferència.

Al setembre, segons les poques dades amb detall territorial que publica l’Informe de comerç exterior del Ministeri d’Indústria espanyol, les exportacions de Catalunya van correspondre principalment a productes químics (28,4% del total, es van incrementar d’un 1,1% interanual), seguides d’alimentació, begudes i tabac (16,4% del total, van caure del 0,1% interanual) i el sector de l’automòbil (15,2% del total, i van disminuir del 5,9% interanual). Cal destacar la recuperació del sector de l’alimentació, que salta pel damunt dels cotxes i dels béns d’equipament, malgrat haver fet un creixement gairebé zero en termes monetaris.

No hi ha dubte que, com fan al ministeri, és més “estètic” mirar les dades en termes acumulats fins al setembre. Per cert, en la nota oficial d’avui només donen la xifra global, sense cap mena de comparacions. En el cas català, ja hem dit que el creixement ha estat del 10%, i cal afegir que ha representat el 26,6% de la participació en les exportacions estatals i que, si no fos per Catalunya, la resta de l’estat hauria presentat una baixada del 2,1%, en termes monetaris, una dada molt més preocupant que no pas si es manté Catalunya dins el càlcul total de l’estat. Com a referència, el creixement de les economies europees ha estat més baix; concretament, tant a la UE-27 (-1,1%) com a la zona euro (-1,9%) van presentar descensos en aquest període.

A casa nostra, durant els nou primers mesos de l’any, les tres principals xifres d’exportacions van correspondre a productes químics (30,1% del total; van augmentar d’un 7,2% interanual), seguides del sector de l’automòbil (16,0% del total; van pujar d’un 62,4% interanual) i béns d’equip (15,5% del total, que es van incrementar d’un 7,2% interanual). En aquest cas, queda fora l’alimentació per una petita diferència.

Si he de dir la veritat, la inflexió a Catalunya no ha estat cap sorpresa. Havia de passar abans d’acabar l’any. Ha estat al setembre, com podia haver estat a l’agost o a l’octubre. Precisament ahir, la setena Jornada d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Terrassa, amb el títol “Estratègies per a una internacionalització sostenible i digital”, va comptar amb experts de primera línia per a tractar els envits de l’activitat exportadora i importadora amb enfocaments diferents. En paraules de Mireia Cazador, vocal d’Indústria, Logística i Internacionalització de la Cambra: “L’exportació és una de les grans fortaleses de l’empresa a Catalunya, primera comunitat en negoci exterior a Espanya. També té un gran pes a la demarcació de la corporació terrassenca, on unes 3.300 empreses estan internacionalitzades, de les 35.000 implantades. Els experts han analitzat com les tensions internacionals, l’estratègia europea per a reduir la petja de carboni amb taxes i regulacions, la debilitat de les democràcies i la carrera mundial pel domini de les tecnologies tenen a veure amb la realitat del comerç internacional de les empreses europees.” Tots aquests punts que esmenta ens afecten en aquests moments negativament, per això les empreses exportadores hauran de fer encara un esforç més.

Per part del govern, ACCIÓ, fa un pas més. Recorda que la caiguda de les exportacions de Catalunya al setembre (-4,8%) és significativament inferior a la de l’estat (-10,4%), a la dels principals països europeus (França cau d’un 9,8%) i a la de la mitjana de la zona euro (-12,4%). I entra en el nucli de la qüestió. “En tot cas, ja s’evidencia l’impacte de l’alentiment del comerç internacional i l’evolució econòmica dels principals socis comercials de Catalunya. Però l’impacte és molt menor a l’existent al seu entorn gràcies a la fortalesa del sector exportador del país.” I mira el futur més proper. “Tot i aquest alentiment, les exportacions catalanes creixeran d’un 5% aquest 2023 i se situaran en xifres de rècord històric, molt per sobre del 0,8% estimat per l’Organització Mundial del Comerç per al conjunt del comerç exterior mundial.”

Un toc d’optimisme que s’agraeix, tot i que no esborra una realitat de fons. Mentre els nostres clients principals travessin una situació de creixement preocupant i es mantinguin fets de final tan incert com les guerres d’Ucraïna i de Gaza, l’alentiment de les vendes catalanes a l’exterior sembla un fet irreversible.