20.03.2025 - 19:50
El sector exportador català de mercaderies va tancar el gener del 2025 amb el segon millor registre de la sèrie històrica, pràcticament igualat al més important (2023), la qual cosa reflecteix la seva fortalesa en un entorn global molt complicat. Sembla, doncs, que comencem bé l’any. El creixement interanual registrat al gener és del 3,3%, fins als 7.931 milions d’euros, un volum que significa el 26,6% de tot l’estat espanyol. Per cert, el creixement del gener a l’estat espanyol ha estat negatiu, del -1,2%. Aquestes dades reflecteixen la capacitat d’adaptació de les empreses catalanes en un entorn econòmic global tan incert. El creixement en sectors clau, com l’alimentació i el material elèctric i electrònic, demostra la competitivitat dels productes catalans als mercats internacionals.
Quant a la comparativa internacional, en termes interanuals, van baixar les exportacions d’Alemanya (-1,4%), i van augmentar les de França (0,6%) i les d’Itàlia (2,5%). Fora de la Unió Europea, les exportacions del Regne Unit van créixer d’un 0,2%, les dels Estats Units, d’un 2,1%, i les del Japó, d’un 7,3%. Per part seva, les exportacions de la Xina en l’acumulat del gener i el febrer van augmentar d’un 3,4%.
Segons l’Eurostat, les primeres estimacions de la zona euro mostren unes exportacions de béns a la resta del món durant el gener del 2025 que van assolir els 232.600 milions d’euros, amb un augment del 3,0% respecte del gener de l’any passat. Destaca el fet preocupant que el superàvit de la balança comercial (exportacions menys importacions) de la zona euro es va reduir amb molta força, en comparació amb el desembre del 2024, baixant de 15.400 milions d’euros fins a mil milions i prou. Si examinem les dades de la baixada amb detall, és a dir, els canvis registrats en els saldos per productes, hi ha dos grups que han dominat la disminució, per la caiguda de les exportacions. Per una banda, la maquinària i els vehicles presenten el descens més gran, i baixen de 16.500 milions d’euros, el desembre del 2024, a 7.400 milions, el gener del 2025, i també cauen molt els “altres béns manufacturats”, que han passat d’un superàvit de 1.200 milions d’euros a un dèficit de 4.600 milions en el mateix període. Vet aquí una guia força evident de la tendència que regna fora de casa nostra.
Quant a Catalunya, i com és habitual d’ençà de fa uns mesos, els sectors més importants en valors absoluts han estat el químic, el de béns d’equipament, l’alimentari i el dels cotxes. Entre tots quatre sectors, han representat el 77% del total de les exportacions catalanes.
Però entre el comportament de cadascun d’aquests quatre sectors hi ha diferències importants en l’evolució interanual. Els béns d’equipament, considerats conjuntament, són els que creixen més de pressa, d’un 15%, però també amb diferències considerables entre els subsectors que el componen. Fonts d’ACCIÓ em comenten, per exemple: “La maquinària sí que puja (6,6%), però els aparells i el material elèctric puja molt més, d’un 18,4%.” Quant a l’alimentari, les vendes a l’exterior han mantingut un ritme important, superior al 6%. Pensem que la mitjana d’aquests darrers dotze mesos ha estat del 3,2%, és a dir, la meitat de la registrada al gener. El sector químic, amb un creixement del 2,9%, continua encapçalant el gruix de l’estructura de les exportacions catalanes, amb el 31,5%, i gairebé dobla cadascun dels altres tres sectors que el segueixen. I no oblidem que representen pràcticament la meitat (49%) de les vendes exteriors del sector químic a tot l’estat espanyol.
En canvi, les exportacions de cotxes han tornat a baixar en termes interanuals, d’un 7,2%. En realitat, aquests darrers dotze mesos presenten taxes negatives, cada mes, llevat de l’abril i l’octubre. Tot i això, el volum exportat al gener ha estat, en diners, de 1.115 milions d’euros. Se situa, doncs, en tercer lloc, empatat amb el sector alimentari. Això sí, registrat un 14% per sota de la mitjana d’aquests darrers dotze mesos. Cal destacar la diferència entre Catalunya i la resta de l’estat en el sector de l’automòbil. A Catalunya, la baixada interanual ha estat del -7,2%, mentre que a tot l’estat espanyol és del -23,3%. En termes absoluts, la caiguda a Catalunya és de 87 milions d’euros respecte del gener del 2024, i a tot l’estat espanyol, de 1.429 milions. En aquest punt rau, fonamentalment, la diferència que hi ha en l’evolució de les exportacions totals respecte de l’any passat, entre Catalunya i la resta de l’estat.
Un fet especial que sura de fa mesos és la por d’allò que pugui passar amb la pujada d’aranzels als EUA. La resposta immediata ha estat un augment important de les exportacions cap als EUA… abans de la tempesta. De fet, en termes de creixement per països, a Catalunya és el més elevat. Al gener, les vendes catalanes als EUA van créixer d’un 11,4%, que venien darrere del 48% el desembre.
Per Joan Tristany, director general de l’Associació d’Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC), era un fenomen esperable. “Les empreses nord-americanes han augmentat les importacions de tot el món en un 25%, veient què vindria. En canvi, han caigut de manera espectacular les importacions d’empreses de Mèxic i el Canadà, que després reenvien els seus productes als EUA, sobretot en els béns d’equipament. Estan pendents d’allò que passi i han frenat compres a l’exterior.” L’efecte de les amenaces de Trump ja ha començat a notar-se a tot el món.
De totes maneres, Tristany creu que el relat que s’ha fet potser és massa apocalíptic. “Enguany, la majoria de les nostres empreses va bé en les exportacions. Els EUA, tot i ser importants, representen al voltant del 4% de les nostres exportacions. Sí que ens ha de preocupar l’efecte indirecte. És a dir, què pot representar que l’amenaça acabi fent-se realitat per als grans països europeus, que són els nostres clients més importants. A Alemanya i França, per exemple, hi van gairebé el 30% de les nostres exportacions. Els efectes indirectes ens poden fer mal i cal seguir-los de molt a prop. La diversificació és el millor antídot”, conclou.
En aquest sentit, m’ha semblat molt interessant la nota de conjuntura que dimarts passat va publicar l’INSEE, l’Institut d’Estatística francès, sobre el “desordre mundial” d’aquests moments. Respecte del comerç amb els EUA, comenta: “Les exportacions de les economies europees podrien ser penalitzades a partir del segon trimestre del 2025 per la implantació de nous aranzels americans, encara que de manera diferenciada.” De fet, comenta que França i Espanya van registrar un saldo comercial lleugerament negatiu amb els EUA el 2024, sobretot, a causa de les importacions d’hidrocarburs, i que les exportacions als EUA representen menys del 2% del PIB.
En canvi, Itàlia i Alemanya estan clarament més exposades, perquè les exportacions als EUA representen, respectivament, el 3,3% i el 4,2% del PIB, i el comerç bilateral amb els Estats Units és àmpliament excedentari. Així, Alemanya i Itàlia patirien molt més l’establiment d’aquests aranzels que no pas França i Espanya. Entenent que l’INSEE parla de macromagnituds; una altra cosa són alguns sectors en particular. Finalment, destaca com a efecte negatiu que tots els països europeus continuarien patint el cost de l’energia.
Em sembla un bon raonament a tenir en compte en aquests moments.
