22.09.2021 - 19:51
|
Actualització: 22.09.2021 - 20:09
Un mes més, el juliol, Catalunya va encapçalar les exportacions a l’estat espanyol, segons les dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol, fetes públiques abans-d’ahir i presentades amb més detall avui per l’Idescat. I no solament això. En el període del gener al juliol, dins la taxa de creixement anual espanyola (21,7%), ha estat la comunitat autònoma amb la contribució positiva més gran, amb 6,5 punts percentuals. Les exportacions catalanes van representar el 26,0% de totes les fetes a l’estat espanyol i van créixer també d’un 26,0% interanual.
És important de notar que, després del creixement d’aquests set mesos, la xifra total –uns 47.000 milions– ja supera el volum d’exportacions de l’any 2019 en el mateix període. Concretament, d’un 5%. I no oblidem que el 2019 és, fins ara, la referència, atès que va ser l’any en què més exportacions van fer les empreses catalanes. Això porta alguns analistes a pensar que el 2021 pot ser el nou punt de referència per als anys vinents, perquè es pot assolir un nou rècord de vendes a l’exterior.
Sectorialment, les exportacions de Catalunya van correspondre principalment a productes químics –29,2% del total, i van créixer d’un 18,7% interanual–, seguides de béns d’equipament –16,9% del total, i augment del 33,0% interanual–, mentre alimentació, begudes i tabac –15,0% de total– van créixer d’un 12,3% interanual. És a dir, tots tres subsectors fan un 61% del total. Els creixements dels productes químics i l’alimentació són més baixos que no la mitjana perquè l’any passat la pandèmia no els va afectar tant i van mantenir les vendes a fora. En canvi, els béns d’equipament creixen amb força per la gran caiguda de l’any passat. De totes maneres, val a dir que el seu creixement s’ha alentit al juliol respecte dels dos mesos anteriors.
Del perquè, en sap molt Joan Tristany, el director general de l’AMEC (Associació de les Empreses Industrials Internacionalitzades), amb seu a Barcelona. Primer de tot, em confirma l’alentiment, que té a veure sobretot amb la dificultat de les empreses locals d’obtenir components vitals per a la fabricació. “Hi ha moltes empreses que tenen els productes acabats i no els poden enviar perquè tan sols els falta una peça que fabriquen a la Xina, i no els arriba.” Vet aquí un problema que, juntament amb la penúria de matèries primeres i la complexitat de la logística, fa que també s’alenteixi la producció de moltes línies de productes.
Pel director d’AMEC, ara per ara hi ha un altre fet cabdal, derivat dels anteriors. “Moltes empreses traslladen els preus als clients i no passa res, més enllà que, si el trasllat és en cascada, el final de la cadena pot causar més inflació al país en què es faci.” Aquestes empreses no tenen més dificultats de les habituals de gestionar l’escassetat de components, de matèries primeres i de trampejar la logística. Però m’explica que n’hi ha moltes del sector que reben comandes de grans empreses i d’administracions foranes. En aquests casos, m’explica que, habitualment, quan se signa la comanda es fixa el preu de venda i el termini d’entrega, amb recàrrecs importants si hi ha retards. “Ara tenim moltes empreses que han de treballar amb uns preus de matèries primeres molt més alts que quan van signar la comanda i no els poden repercutir, cosa que els implica de tenir uns marges mol més minsos… O de no tenir-ne.” I m’afegeix que, en alguns casos, la cosa s’acaba de complicar pel fet de no rebre a temps els components necessaris per a la fabricació i no poder servir la comanda en el termini pactat –per entrebancs logístics i encariment del transport–, amb les multes corresponents, que acaben d’aixafar el marge.
Em diu que som en una situació complexa per a moltes empreses, sobretot del sector de la fabricació de béns d’equipament, “si bé, de demanda, no en falta”. Aquí cal afegir la manca d’alguns materials de què es parla poc. “Per exemple, la fusta. No tenim fusta per als embalatges. Abans de la pandèmia, van tancar algunes serradores americanes molt importants i la manca de material ara és evident. O el cartó. Se n’ha disparat el consum pel creixement de les vendes en línia. I en falta, al mercat. I dels microxips tothom en parla, però allò que no tothom sap, per exemple, és que els coreans en produeixen i els fan servir principalment per a les seves fàbriques.” M’explica que si avui vas a comprar un cotxe alemany, per exemple, et trobaràs amb llistes d’espera que fa uns mesos no hi eren. “En canvi, un cotxe coreà, el tens molt de pressa. Passa igual amb els mòbils i més productes que incorporin microxips.” És l’assignatura pendent d’Europa, però que no s’arregla fàcilment, perquè no es pot improvisar.
Sobre les exportacions del sector alimentari, que continua creixent a un ritme elevat –un 12%–, hi ha canvis de certa importància que cal ressenyar. M’ho explica Ramon Sentmartí, director gerent de l’empresa pública Prodeca (Promotora dels Aliments Catalans), adscrita al Departament d’Agricultura. Sobretot em destaca el bon comportament de dos subsectors que feia temps que eren en hores baixes, a causa, entre més coses, dels aranzels americans. El sector del vi i del cava ha exportat un 23% més que no l’any passat –gairebé la meitat és cava– i el d’olis vegetals, un 26% més i ha crescut bàsicament a l’estat francès.
Per cert, els països importadors de productes agroalimentaris catalans principals en el transcurs del 2021 han estat: l’estat francès (17,22%), la Xina (14,37%), Itàlia (8,47%), Alemanya (5,68%) i Portugal (4,89%). Entre tots cinc s’enduen la meitat de les exportacions agroalimentàries catalanes.
El subsector de la carn manté el lideratge a les exportacions sectorials –37% del total–, amb un augment del valor del 4,21%. En destaca la carn de porc, que representa el 64,47% del valor d’exportació del subsector i el 23,85% del valor total de les exportacions alimentàries catalanes. Sentmartí em fa notar que, en el porcí, alguns escorxadors han començat a trobar entrebancs amb els protocols d’exportació a la Xina, atès que no els els renoven. “Som a l’expectativa de l’evolució en els mesos vinents. Puc dir que, de moment, tenim una percepció una mica diferent que fa uns mesos.”
Em destaca, finalment, que Catalunya manté el superàvit comercial assolit a partir del primer semestre del 2019 i que entre el gener i el juliol del 2021 ha registrat una taxa de cobertura de 122,26, força superior a la de tot l’any 2020. La taxa de cobertura fa un balanç de les exportacions i importacions i és un indicador econòmic que, juntament amb l’augment del valor, ens dóna una visió de la competitivitat de les empreses catalanes i del seu atractiu comercial, com també de la capacitat productiva i exportadora. I de moment continua creixent, cosa que vol dir que cada vegada exportem productes amb més valor afegit.
Això diuen en els dos sectors exportadors principals de Catalunya –en el químic, la informació surt en comptagotes. Tots dos m’han comentat que és probable que, a la segona part de l’any, els creixements interanuals siguin més baixos que no els que hem tingut fins ara, però si no s’agreugen més les coses a la indústria, tenim per endavant un exercici que sembla molt ben encaminat.
