02.03.2019 - 21:50
La setmana passada ens vam endur un bon ensurt en veure la xifra de les exportacions del desembre a Catalunya. En termes interanuals havien caigut d’un 7,8%. Al novembre hi havia hagut un segon avís, amb una caiguda de l’1,9%, però el primer ja havia estat al setembre, amb una baixada de gairebé el 8%. La pregunta que cal fer-se és si això és una situació passatgera o si hem entrat en un canvi de cicle en el comerç exterior. Probablement hi ha una part de cada cosa. D’aquesta situació passatgera, Alemanya i els cotxes en serien la causa principal; i del canvi de cicle l’alentiment del comerç mundial i les rebaixes a correcuita de les institucions internacionals en les previsions de creixement econòmic dels nostres principals clients europeus. De fet, també han fet figa les exportacions alemanyes, que al desembre han caigut d’un 4% (les de cotxes gairebé d’un 10%). A França també han caigut al desembre –d’un 2%–, i a l’estat espanyol, d’un 3,7%.
Però anem a pams. El cas ‘passatger’ l’atribuïa als cotxes i a Alemanya. Vegem per què. Si impressiona el percentatge esmentat de caiguda de les exportacions generals al desembre, més impressiona que hagin caigut un 22,2% les dirigides a Alemanya. Bé, doncs resulta que al nostre segon client –el primer amb diferència avui és França– un 40% dels productes que li venem són de l’epígraf 29 de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE): ‘fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs’. I aquí és on es produeix la part important de la davallada del desembre.
Què passa a Alemanya? Doncs que acaba d’evitar la recessió tècnica (dos trimestres consecutius amb creixement del PIB negatiu) només per un parell de centèsimes. El quart trimestre va registrar un creixement zero (+0,02%) després d’haver d’una contracció (-0,2%) el tercer. Per la seva banda, l’activitat del sector manufacturer, que ja havia entrat en un terreny relliscós al gener, ha agreujat la caiguda al febrer, segons la dada preliminar del PMI (índex dels gerents de compres).
És indubtable que una economia basada sobretot en l’exportació com l’alemanya afronta interrogants diversos i importants. D’una banda, Donald Trump vol multiplicar els imposts sobre l’automòbil, cosa que Angela Merkel no ha dubtat a descriure com a ‘aterridor’. I de l’altra, la Xina ha perdut força i les vendes d’automòbils hi van decaure d’un 17% al gener, el setè mes consecutiu de declivi.
Penseu que el mercat xinès significa el 7% de les exportacions alemanyes, però el 16% del creixement dels últims tres anys.
I no podem oblidar que ja fa uns quants mesos que totes les marques alemanyes tenen problemes productius ateses les millores mecàniques exigides per la Comissió Europea en la contaminació. Això ha obligat a canvis importants en les línies de fabricació en les factories que tenen escampades pel món i, de retruc, a generar un embolic important entre el públic amb els cotxes dièsel.
No obstant això, segons el Bundesbank no hi ha motius per a un pessimisme exagerat, perquè ‘la desacceleració econòmica a Alemanya no sembla estar convertint-se en una recessió, perquè, mentre no es resolen els colls d’ampolla en l’automòbil, el mercat laboral es manté saludable’. Al seu últim informe mensual, va dir que era probable que el creixement alemany es mantingués feble a començament del 2019, mentre que les incerteses globals –en particular relacionades amb el Brexit i les disputes comercials– desanimen la confiança empresarial, però que ‘res no indica que aquesta desacceleració es converteixi en una recessió’. Esperem que el Bundesbank tingui raó i que l’apartat ‘passatger’ desaparegui aviat també de l’horitzó de les nostres exportacions.
El segon, el canvi de cicle mundial, ja és més difícil de capejar, entre més perquè les decisions que l’afecten es prenen a molts milers de quilòmetres de nosaltres. I no sembla que hagi d’haver-hi canvis radicals a curt termini. Això ens fa concloure que les vendes catalanes a l’exterior s’alentiran i obligaran els exportadors a fer un esforç més gran.
Així i tot, la situació no és tan dolenta com poden fer pensar les últimes xifres. Si canviem el xip i veiem què ha passat al llarg de l’any 2018, veiem que les exportacions van créixer d’un 1,1%, segons dades provisionals del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’Agència Estatal d’Administració Tributària. No va ser pas un any negatiu, doncs, si tenim present que, a més, la xifra anual de vendes a l’exterior és tot un nou rècord històric per a l’exportació catalana. I que la xifra va significar el 25% del total d’exportacions estatals, percentatge que en les exportacions industrials puja gairebé fins al 27%.
L’any, doncs, ha estat acceptable en aquest apartat, malgrat el mal regust de boca que ens deixa la tendència negativa dels últims mesos, que ha afectat –com no podia ser d’una altra manera– directament a la indústria. Les últimes dades publicades aquestes últimes setmanes apunten a un alentiment del sector al mes de desembre. Així, l’índex de volum de negoci a la indústria dels productes industrials, excloent-hi l’energia, decreix d’un 1,6% interanual. L’índex d’entrada de comandes en la indústria dels productes industrials, excloent l’energia, d’un 3,9%. I, per últim, l’Índex de producció industrial corregit d’efectes de calendari va disminuir d’un 10,8% interanual, si bé de mitjana, durant l’any, va pujar d’un 0,8%.
En definitiva, hem començat un període en el qual dos dels nostres principals motors de l’activitat dels últims anys –les exportacions i la indústria– hauran d’afrontar un seguit d’obstacles que ja han començat a aparèixer a la fi del 2018. Cal esperar que Alemanya millori aviat les prestacions, com apunta el Bundesbank. A curt termini, aquest pas és decisiu per a la nostra exportació. A mitjà termini, a l’exterior regna encara molta incertesa…
